El proper divendres 25 d’octubre a les 17.00 hores al Palau-Castell de Betxí, s’entregaran els II Premis Llaurant Diputació de Castelló. La convocatòria que ha premiat tres propostes agroecològiques, s’enmarca al projecte d’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, que busca generar innovació per l’ocupació i l’emprenedoria. Aquesta iniciativa ha sigut recolzada pel Servei de Promoció Econòmica i Relacions Internacionals de la Diputació de Castelló.
Entre les candidatures presentades hi havia perfils amb projectes diversos i molt valuosos, que ja albiren l’enfortiment de la xarxa professional del sector agroecològic de la província, i la generació de més propostes innovadores que venen a promoure un sistema alimentari territorialitzat. Les guanyadores en les diferents modalitats han sigut: Alexandra Bol Esteve per a la promoció del relleu generacional, els sabers populars i les varietats tradicionals i la inclusió; Irene Sánchez Castelló per la promoció d’innovacions, la creació de coneixement col·lectiu i la investigació entorn de temes hídrics; i, Juan Carlos Ruíz Moral pel seu caràcter emprenedor i ser una persona amb experiència prèvia als sectors agrari i agroecològic i que ja genera ocupació. Les tres propostes premiades, es troben ja inmerses en el procés formatiu, i l’aprofitament què suposa l’oportunitat de poder desenvolupar els seus projectes personals a un entorn certament segur. A més, van a poder ser testimonis de la implementació i transformació en Espai Test Agrari de l’Horta del Rajolar, que està duent-se a terme per l’equip tècnic de la Fundació Cívica Novessendes, en col·laboració en l’equip tènic de la Red de Espacios Test Agrarios (RETA) d’àmbit nacional.
A l’esdeveniment del lliurament dels II Premis Llaurant Diputació de Castelló, les assistents podran gaudir de l’exposició ‘Aliments que transformen el món’ i d’un taller d’Usos i remeis amb plantes oblidades a càrrec de l’ONGD Pankara EcoGlobal; així com de la projecció del documental ‘Revivir el campo’ del jove presentador i guionista Diego García-Vega, en el que s’expliquen quatre casos d’èxit i resistència de la producció agroecològica front d’altres models i la realitat del camp a escala nacional.
Tant el programa formatiu desenvolupat pels Premis, com les activitats d’aquesta jornada, pretenen mostrar i reivindicar els projectes i les persones que treballen per la creació de coneixement i el desenvolupament personal i professional al sector agroecològic. D’aquesta manera, amb l’impuls de més i nous perfils que permitisquen el relleu generacional, es pretén detindre l’abandonament de terres i camps de cultiu, i dinamitzar els nostres paisatges i la seua gestió per garantir alhora l’abastiment i producció d’aliments de qualitat, saludables i de proximitat.
Programa de la vesprada:
17.00 hores
benvinguda i presentació
inauguració exposició ‘Aliments que transformen el món’
a càrrec d’Alba Remolar, tècnica projecte Llaurant i F. Novessendes.
17.15 hores taller d’usos i remeis amb plantes oblidades
a càrrec de ONGD Pankara EcoGlobal.
18.00 hores projecció documental ‘Revivir el campo’ de Diego García-Vega.
19.00 hores entrega de II premis Llaurant Diputació de Castelló
a càrrec de Il·lm. Sr. diputat Vicente Pallarés Renau, Exc. Sra. alcaldessa de Betxí Carla Nebot Nebot, Laura Megias Garriga coordinadora RETA i tècnica de projectes agroecològics, i Manolo Piquer Gumbau president de la Fundació Novessendes.
Divendres 19 de juliol, celebrarem la formació ‘Aliments que transformen el món’ a Xert, amb la presència de la divulgadora i generadora de pensament crític entorn de la ruralitat Vanesa Freixa, i dues de les productores vinculades al projecte Llaurant un futur sostenible: Alba Cebrian de Malaerba i Jordi Benages de la formatgeria la Planeta. Tot i que la jornada començà amb un passeig per acompanyar al seu refugi les ovelles que havien pasturat tota la nit, la conversa es produí sota el jove om plantat per Juan Benages quan era un xiquet.
La mirada atenta i conscient de l’empremta i la responsabilitat que aquestes portaveus del territori i els sabers ancestrals transmeteren a les assistents, va generar un context encoratjador. Van voler traslladar la necessitat de crear comunitats fortes, que vagen recuperant el coneixement i la cultura originàries, que ens han fet històricament resilients, i han permés adaptar les estratègies de supervivència en cada moment. Per això, deien, cal recuperar la política del que és xicotet, regenerar les bioregions (territoris amb igual geografia, cultura i ecosistema) i somiar com volem que siguen les nostres vides per garantir-nos els aliments, l’aigua, les cures i l’abric per a totes.
Aquestes veus referents recuperen així, a poc a poc i humilment, el prestigi del món rural i ens animen, més enllà de la feina diària i el patiment, a viure festejant-nos, i en definitiva ens impulsen a un viure saborós.
El divendres 19 de juliol durem a terme la primera sessió del cicle formatiu Aliments que transformen el món, dirigit a persones professionals del sector agrari que vulguen formar-se i conéixer iniciatives de producció d’aliments respectuoses amb el medi ambient, el territori i les persones que ens apropen a quotes majors de sobirania alimentària i a un sistema alimentari sostenible i just.
Aquesta formació forma part del programa Llaurant un Futur Sostenible finançat per la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, que té com a objectiu fomentar una societat crítica, participativa i activa, compromesa amb la transició cap a un sistema alimentari sostenible i just.
La primera sessió formativa se celebrarà el 19 de juliol en la Formatgeria La Planeta al barri d’Anroig, Xert. Comptarem amb la presència de:
Vanesa Freixa directora de l’Escola de Pastors de Catalunya de 2009 a 2016, pastora i divulgadora.
Alba Cebriancofundadora de Malaerba un projecte de producció d’aliments de secà on recuperen bancals oblidats i varietats autòctones, acompanyant les terres ermes en el seu camí de regeneració.
Jordi Benages responsable de la Formatgeria La Planeta on practiquen la ramaderia responsable unint el mètode tradicional i sabers ancestrals de generacions masoveres amb la innovació per a tancar cicles i cercles.
Horari de la jornada:
9:00 h Benvinguda de participants i passeig amb ramat
10:00 h Pausa i tast de productes
10:30 h Ruralitat, territori i sobirania alimentària: de la utopia a la realitat (Vanesa Freixa)
11:15 h Intercanvi d’experiències i debat
Malaerba, recuperació de bancals i ramat (Alba Cebrian)
Formatgeria La Planeta, ramaderia responsable i cura del territori (Jordi Benages)
12:00 h Tancament de la jornada
La jornada va dirigida a persones lligades al sector agrari (agricultura, ramaderia, silvicultura o qualsevol altra) i al món rural, gratuïta amb inscripció prèvia.
Des de la Diputació de Castelló i la Fundació Cívica Novessendes presentem l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, amb el qual es vol promocionar l’emprenedoria i enfortir la xarxa professional del sector agroecològic de la província de Castelló.
Els premis a propostes agroecològiques innovadores, per l’ocupació i l’emprenedoria en l’àmbit de l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, suposen el reconeixement de les candidatures aspirants a integrar-se en el programa formatiu que tindrà lloc entre els mesos de setembre i desembre de 2024. El període per presentar candidatures s’obri el 31 de maig i durarà fins al divendres 5 de juliol de 2024.
La presentació pública del projecte es realitzarà a la I Jornada d’Agricultura Ecològica, Fonts d’Oportunitats Laborals i Creació de Valor Ambiental de Ribesalbes l’1 de juny, i a la Jornada de portes obertes de l’Horta del Rajolar de Betxí del 8 de juny. Tant en aquestes jornades com al llarg del mes de juny, l’equip tècnic de la Fundació estarà a la disposició de les persones candidates que vulguen optar a les diferents modalitats de la convocatòria: inclusió per a la promoció del relleu generacional, investigació per a la promoció d’innovacions i la creació de coneixement col·lectiu, i ocupació pel caràcter emprenedor, per a persones amb experiència prèvia als sectors agrari o agroecològic.
L’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, ja forma part de la Red de Espacios Test Agrarios (RETA) estatal, donat que es pretén complementar l’horta i la seua infraestructura associada amb un programa formatiu que facilite el procés d’instal·lació progressiva de noves persones al sector de l’agroecologia, afavorint així el relleu generacional i la promoció d’un sistema alimentari territorialitzat.
Esperem poder reunir a un bon grup de persones emprenedores que amb aquesta iniciativa puguen viure l’experiència real i l’aprenentatge del que suposa la producció agroecològica i la comercialització de proximitat, a més de tindre un acompanyament idoni i adaptat a les necessitats del seu propi projecte.
Passat dissabte 11 de maig més de seixanta persones es van sumar al recorregut d’onze kilòmetres pel riu Sec de Betxí, aprofitant la convocatòria internacional Walking Rivers en la que milers de persones en 94 rutes distribuïdes en 25 països, van caminar de manera simultània els seus ecosistemes fluvials més propers. D’aquesta manera des de la Fundació Novessendes, i concretament des del grup motor del projecte de l’Horta del Rajolar, hem volgut promoure i visibilitzar el patrimoni fluvial i la corresponsabilitat social vers a les seues cures i manteniment.
D’aquesta manera s’ha pretés continuar la tasca empresa en 2014 pel grup de voluntàries que recuperà la séquia que ha alimentat històricament Betxí des de la Font del Fontanar, donant continuïtat a algunes de les iniciatives defensades en l’Estratègia participada Betxí al riu de l’Ajuntament de Betxí al llarg dels darrers anys. A una de les parades del recorregut, Alfredo Remolar aprofità per a recordar com l’any 2004 des del grup de senderisme de Betxí, van organitzar una caminada com aquesta per dins del riu fins a trobar la mar després del Clot de la Mare de Déu a Borriana.
Al llarg del recorregut es van valorar els diferents ecosistemes existents al propi riu, així com les possibilitats que ofereixen per al seu gaudí les infraestructures amb servitud associades, els camins i vies de servei i les diferents intervencions realitzades recentment amb l’objectiu d’obrir la senda fluvial al públic, un espai d’esbarjo que pot ajudar amb la seua aproximació controlada a consolidar l’estima i el coneixement del riu i el seu patrimoni associat.
A més, amb el mateix objectiu i el suport de la Comunitat de Regants de Betxí i la Societat Espeleològica de València, divendres 10 es va procedir a fer una inspecció tècnica de l’Estat de Conservació de la galeria de la séquia. D’aquesta primera inspecció es conclou que les reparacions i obres de manteniment fetes al llarg dels darrers anys sense els criteris de la tècnica constructiva original (volta de rajola massissa i parets de murs de mamposteria carejada) han empitjorat considerablement el seu estat. I que els pous de manteniment han anat tancant-se progressivament fins al punt de dificultar la reparació o retirada de sediments i despreniments al seu interior. Tot i això, en l’actualitat, la canalització drenant continua subministrant aigua des de l’aqüífer des del seu traçat original, que evidencia la mobilitat del riu que en l’actualitat la creua diverses vegades per damunt.
Aquestes dues jornades han servit per a visibilitzar el valor que té el riu i el seu ecosistema associat per a la població de Betxí i generar esperança per espentar canvis sistèmics que ens ajuden a millorar el seu estat de salut. Per a això serà clau que es puga constituir i començar a treballar el grup de guardianes voluntàries del riu que ha de vetllar pel compliment de les normatives i compromisos de les diverses administracions competents acompanyant això de ferramentes de corresponsabilització social que mitjançant un canvi cultural important regenere l’imaginari col·lectiu respecte al riu que podria arribar (o tornar) a ser.
Aquesta setmana l’Horta del Rajolar ha acollit diverses activitats dirigides a la formació i promoció de l’agroecologia entre joves de diferents procedències i un grup de persones del pacte per l’ocupació Espadà-Millars, consolidant així el seu paper com a actiu educatiu comunitari. Tot i tindre una producció agroecològica de proximitat, aquest és un projecte social capaç de generar transformacions profundes i arrelades més enllà del nostre territori. Aquest és el cas de les tres experiències viscudes al llarg d’aquesta setmana.
En primer lloc, dimarts, una vintena d’estudiants sèrbies que es troben d’intercanvi amb famílies de l’IES Botànic de la Vall d’Uixó mitjançant el programa Erasmus Plus, van conéixer de primera mà l’espai. Van aprofitar l’experiència per a poder, al mateix temps que es familiaritzaven amb la producció ecològica d’aliments i els treballs que això implica i practicant l’idioma, realitzar un taller de planters. Així es van poder emportar, per repartir i compartir amb les seues famílies d’acollida, aquests aliments testimonials de la seua visita.
Dimecres, vam rebre una quinzena de persones vinculades al projecte d’inserció laboral per a persones discapacitades de l’UJI, Unidiversitat. Els vam mostrar quina és la gestió del sòl, l’aigua i resta de recursos que tenim a l’abast, la proximitat amb l’ecosistema fluvial, així com les principals diferències entre el monocultiu normalitzat a la Plana de Castelló i el nostre mosaic biodivers d’agroecologia. Tot i això, poder collir i tastar directament els diferents aliments, associar-los a les elaboracions que coneixen, així com la presència del gall i les gallines, la gata Melé o el fet d’esmorzar seguts a la vora de la séquia va ser el que de segur els va permetre generar una experiència inoblidable.
Finalment, dijous vam acollir la primera sessió de la formació pràctica del taller de compostatge del Pacte d’ocupació Espadà-Millars, on una vintena de persones i la seua professora van poder col·laborar en la gestió i producció del compost. Buidar compostadores, voltejar fem, extraure el lixiviat del vermicompostador, triturar matèria verda i farcir la compostadora amb una barreja de capes amb matèria seca, matèria verda, fem i lixiviats, van ser les principals tasques que van poder posar en pràctica al llarg del matí. Una experiència que ben segur els ajudarà a mantenir i gestionar la xarxa pública de compostatge dels diferents pobles de la mancomunitat.
Aquestes visites, els somriures i cares de satisfacció que ens porten i els fruits i llavors que s’emporten, són l’espenta i l’esperança del canvi possible. El que ens fa pensar que s’albira un altre model de consum i producció, que ve a afavorir la nostra feina i la de moltes altres que produeixen també ja aliments de proximitat, amb qualitat i preus justos. Gràcies a totes les persones i entitats que confieu en nosaltres i en l’Horta del Rajolar com a escenari exemplar on fer créixer i desenvolupar les vostres aventures i experiències.
Resolta la 10a convocatòria d’Ajudes Activem Betxí, amb una participació record i un augment del finançament.
La convocatòria anual d’Ajudes Activem Betxí, impulsada per la Fundació Novessendes i l’Ajuntament de Betxí té com a principi inspirador afavorir la participació ciutadana i enfortir el teixit associatiu de Betxí, contribuint a la realització de projectes de desenvolupament comunitari que promoguen la col·laboració entre associacions.
Enguany, s’han presentat vint-i-un projectes i s’han lliurat ajudes per valor de 10.000 € (5.000 € aportats per l’Ajuntament de Betxí i 5.000 € aportats per la Fundació Novessendes). Dels quals, 9.000 € s’han distribuït directament entre els setze projectes seleccionats i 1.000 € s’han reservat com a fons per a complementar les ajudes i despeses d’emergència.
Amb el programa d’ajudes Activem Betxí tant Novessendes com l’Ajuntament de Betxí mobilitzen recursos per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes de Betxí, enfortint el treball en xarxa, incrementant la participació i construint ciutadania.
A banda del pressupost total destinat per a aquesta convocatòria, Novessendes ofereix, a les propostes guanyadores, assessorament i ajuda tècnica per a tasques de disseny i implementació dels projectes. Els projectes beneficiaris de la convocatòria poden renunciar totalment o parcialment a l’aportació econòmica, si veuen que no poden executar les despeses o els projectes en la seua totalitat, comunicant-lo abans de l’1 de juny de 2024.
Novessendes i l’Ajuntament de Betxí volem felicitar a totes les agrupacions de persones i entitats que s’esforcen dia a dia en aportant el seu temps voluntari a construir una societat millor.
Podeu consultar la resolució de la convocatòria Activem Betxí 2024ací.
Un any més convoquem les ajudes Activem Betxí amb l’objectiu de donar suport a les bones pràctiques de la societat civil al poble i de fomentar la creació de projectes innovadors basats en la participació social. La Fundació Cívica Novessendes i l’Ajuntament de Betxí establim aquestes ajudes per a recolzar les propostes ciutadanes i associatives encaminades a millorar Betxí i enfortir el seu teixit associatiu.
La idea de projecte ha de ser una iniciativa que busque resoldre un problema social, per tant, que es traduïsca en un benefici per a Betxí. Per a presentar-se no cal tindre un projecte detallat, ja que en aquesta fase n’hi ha prou amb presentar la idea del projecte al Formulari Activem Betxí 2024.
La data límit per a presentar propostes és el 12 de gener de 2024. Es poden presentar directament en la seu de la Fundació (Av. Primer de maig, 23 baix, Betxí) o via e-mail a info@novessendes.org.
L’esdeveniment celebrat a Betxí els dies 29 i 30 de setembre va reunir a gairebé un centenar d’activistes i entitats amb l’ànim de fer un diagnòstic i avaluar l’estat de la transició ecosocial a la província, així com tractar de facilitar la cooperació entre persones i entitats que treballen en aquesta direcció. Les jornades van començar amb la benvinguda institucional per part de Sonia Gil, en representació de la Diputació de Castelló, Carla Nebot, alcaldessa de Betxí i Manolo Piquer, president de la Fundació Novessendes, entitat organitzadora de l’esdeveniment. El fòrum comptava amb el finançament de la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Betxí i diverses entitats socials i ambientals de la província.
La transició ecosocial es presenta com una via de transformació social necessària i urgent enfront de l’actual escenari d’emergència climàtica. Les conseqüències dels models de producció i consum imperants, ens han enfrontat a una situació global caracteritzada per una terrible pèrdua de biodiversitat, extincions massives, desforestació, sequera, esgotament de recursos, pèrdua del gel dels pols, generació desmesurada de residus i consum depredador d’energies procedents de fonts no renovables, vinculada a l’impacte dels transports individuals, al sistema comercial globalitzat i el turisme de masses, en perjudici del benestar de les persones i de l’equilibri dels territoris. Altres cares de la mateixa tràgica moneda són la contaminació atmosfèrica o la destrucció del paisatge, sense oblidar les profundes desigualtats socials i de gènere, així com la precarietat i la pobresa a la qual està sotmesa bona part de la població mundial. Davant aquesta situació global, l’enfocament ecosocial advoca per prendre consciència de la necessitat urgent de repensar-nos com a societat, parar inèrcies i començar a actuar de manera diferent.
Enfront d’aquest context, la intervenció de la biòloga especialitzada en ecologia i economia social i solidària, Eva Vilaseca, va servir per a introduir determinats conceptes clau, contraposant la transició ecosocial a altres models com, per exemple l’Ecofeixisme, el New Green Deal o el Capitalisme Verd.
La biòloga, co-impulsora de “Futurs (im)possibles’’ i membre de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, va encoratjar a les i els assistents a “actuar i fer front a la crisi civilitzatòria, davant la urgència i les conseqüències que ja sofrim, perquè, la transició ecosocial és tècnicament possible, ecològicament necessària, políticament viable i socialment desitjable, a més d’inevitable”.
A continuació, l’activista, escriptora i educadora ambiental llicenciada en dret, Maite Mompó, llançava un missatge optimista i ple d’esperança. La seua experiència vital com a tripulant del Rainbow Warrior de Greenpeace li ha permés prendre consciència de la importància de protegir la vida en el planeta i emprendre accions per a possibilitar-lo.
Aquesta voluntat l’ha portat a dirigir la campanyaStop Ecocidio, una iniciativa internacional que pretén aconseguir que l’ecocidi -el mal i la destrucció massiva del món natural viu-, siga considerat un crim internacional.
Va ser molt encoratjador comprovar, de primera mà, com des de l’activisme quotidià es poden produir canvis al model global. Per a Mompó, “la transformació ecosocial posa en el centre la cura de les persones i la cura de la naturalesa, enfront del benefici econòmic”. A més, va destacar el poder que podem exercir individualment incorporant petits canvis quotidians, com per exemple, revisar les etiquetes d’allò que consumim en l’àmbit individual, prioritzant el producte de proximitat, ecològic, respectuós amb l’entorn i adquirit mitjançant la venda directa o els canals curts de distribució: un gest senzill del qual es deriven beneficiosos resultats.
El tancament de la primera jornada del VISC! va estar dedicat a donar veu a entitats locals que ja estan fent front a diverses problemàtiques en el territori castellonenc.
La presència d’Acció Ecologista Agró, el Grup de Suport l’Aurora i el moviment No a la MAT, són bons indicadors del treball que està duent-se a terme, una tasca exercida des de la voluntat inesgotable i la capacitat de mobilització que, afortunadament aconsegueix, amb constància, els seus objectius.
La programació del dissabte, segon dia del Fòrum, iniciava amb la xerrada del betxinenc Jordi Garcia, portaveu del nucli territorial del País Valencià de La Directa.
Garcia va analitzar el paper dels mitjans de comunicació en l’actualitat i destacant que plataformes independents com La Directa, que ja compta amb més de tres mil subscriptors, treballen per la transformació social i cultural i aposten pel canvi de model, denunciant abusos i injustícies.
A continuació, l’equip de la cooperativa Transversal, acompanyades per la relatoria gràfica de Teresa Sempere, van gestionar les dinàmiques participatives, on els assistents van poder treballar diferents escenaris futurs i proposar alternatives que ens conduïsquen a la transformació ecosocial. La sessió, organitzada en taules configurades per àmbits de treball (alimentació, teixit comunitari i cures, energia, ocupació) va permetre establir el marc objectiu cap al qual hem de caminar.
Es va proposar apostar clarament per l’alimentació saludable i de proximitat, facilitada pels grups de consum, que substitueixen el model de les grans cadenes de distribució per un model cooperatiu entre agricultors, que millora l’accés a la terra, preserva els coneixements i la reproducció de varietats tradicionals, i consolida una xarxa agroecològica.
Així mateix, es va proposar creació d’una coordinadora feminista i l’arrelament de les cooperatives socials, orientades a oferir un assessorament tècnic. La creació de sinergies i l’ús de l’art com a eina transformadora, així com la preservació de la salut mental i la prevenció del suïcidi, es van subratllar com a mesures imprescindibles, que es dibuixen com l’alternativa davant un paradigma individualista, obsolet des del punt de vista educatiu i amb molt pocs referents masculins en l’àmbit de les cures.
Entre les conclusions més destacades podríem esmentar, que la voluntat d’enfortir i consolidar la xarxa d’entitats i activistes que treballen per la transició ecosocial és real a la província de Castelló. Moltes accions petites coordinades poden suposar una força transformadora, capaç de generar un canvi de model cap a una vida més sensible i acurada, arrelada i en comunitat.
Encara fan falta mesures i legislació globals, però juntes i apostant per una actitud empàtica cap al món i la resta d’éssers, i en definitiva, “si ens cuidem, tot ha d’anar bé” (o almenys millor del que l’escenari actual ens deixa entreveure). “Albirem molts dels problemes, i estem sofrint diàriament les seues conseqüències, només cal poder tirar endavant les solucions”. Aquesta, entre altres reflexions, van ser realitzades per les més petites de les assistents al fòrum, per tant, hi ha alternatives!
Com a conclusió a la trobada, el recorregut pels últims 120 anys d’història de la senda del riu i una aproximació al que podria ocórrer els 30 pròxims anys, un tanteig i aproximació cap a una zona verda pública gestionada per un grup divers de persones i entitats capaces de produir una transformació cultural d’aproximació i cures a l’ecosistema fluvial i entorn habitat.
Sentir cantar a una veu el ‘que tinguem sort’ va ser el millor final que El VISC!, podria haver tingut:
“que cap ocell trenqui l’harmonia del seu cant… Si vens amb el meu, no demanes un camí planer, ni estels d’argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg”.
En el nostre canal de Youtube pots veure el videoresum del fòrum, realitzat per UKEMOTION i amb la intervenció d’Oriana Brunori.
L’Associació Betxí Art Compromés (BAC) va nàixer a 2018 amb l’objectiu de potenciar l’art en llocs públics i privats, i apropar-lo a tot el veïnat de Betxí. Generant dinàmiques de participació ciutadana per aconseguir un poble més atractiu, acollidor, participatiu, modern, innovador i amb una identitat pròpia basada en la cultura artística.
Durant aquests anys s’han pintat més de 17 murals en espais públics, 18 artistes i més de 130 persones voluntàries han col·laborat en la iniciativa, 40 alumnes de secundària han pintat 20 bol·lards, i més de 200 alumnes han visitat les obres, 6 poetes han plasmat les seues poesies al carrer, s’ha editat una revista, s’han fet tres tallers formatius i una exposició fotogràfica.
Aquest any, del 25 de setembre a l’1 d’octubre, el BAC celebra el VI Festival d’art urbà a Betxí on artistes de tota mena treballaran per continuar amb la tasca de millorar el nostre municipi. Des de l’associació, com tots els anys, demanen la col·laboració del veïnat i de qualsevol persona interessada per a ajudar els artistes a pintar els murals (pintura, grafiti, art del rebuig, poesies), o en altres tasques com el transport de pintures i materials, l’adequació d’espais i la neteja. I des de Novessendes els ajudem a gestionar aquestes ofertes de voluntariat a través del nostre Observatori Social (www.observatori.novessendes.org).
Si tens interés a col·laborar amb el BAC, escriu-nos a info@novessendes.org o telefona’ns al 964 620 010.
Pots consultar aquesta oferta de voluntariat, i d’altres, en l’apartat Voluntariatde l’Observatori Social Novessendes.
