Formació del voluntariat: bioenginyeria
Dins del programa del pla de voluntariat i de la commemoració del dècim aniversari de l’Horta del Rajolar, al llarg d’aquest 2025 se celebraran diverses activitats amb els objectius de: consolidar una participació activa i transformadora, amb impacte significatiu sobre el nostre entorn, i que siguen alhora motiu de satisfacció, orgull i arrelament al nostre àmbit.
La primera d’aquestes activitats ha sigut la formació amb una xarrada i un taller pràctic en bioenginyeria de la mà d’Albert Sorolla Edo, com a director tècnic de l’empresa Naturalea i especialista en la matèria. Amb més de 600 projectes desenvolupats al llarg de la seua trajectòria és un pioner i referent en la restauració del paisatge i el desenvolupament de solucions basades en la natura.
La Bioenginyeria del paisatge és: una disciplina constructiva que persegueix objectius tècnics, ecològics, estètics i econòmics, utilitzant sobretot materials vius com llavors, plantes, parts de plantes i comunitats vegetals, sols o en combinació amb materials inerts com pedra, terra, fusta, ferro o acer, com a elements constructius. H. M. Schiechteln.
Amb àmbits d’actuació ben diversos, que comprenen des de la restauració del medi natural fins al disseny d’àrees urbanes, aquesta formació es va encarar principalment entorn de les solucions vinculades a l’aprofitament i la millora de les infraestructures hidràuliques existents. A Betxí, amb un perímetre urbà farcit de finques agrícoles i zones industrials, i amb cert nivell de perillositat i riscos d’inundació, moltes de les solucions apreses podrien ajudar a reduir els efectes de les crescudes, reduir el cost de manteniment de les infraestructures, millorar el disseny i el desenvolupament de noves zones urbanes en consonància amb la gestió i millora de la qualitat de les aigües.
Concretament, les solucions proposades a les séquies, que a banda de facilitar la distribució i el drenatge d’aigua del territori, son patrimoni, paisatge, biodiversitat, poden millorar la qualitat de l’aigua i de l’aire convertint-se en refugi climàtic per a multitud d’espècies. El soterrament habitual d’aquestes infraestructures hidràuliques dificulta el seu manteniment i encareix la resolució d’incidències. Aquestes solucions innovadores, que a més plantegen l’adaptació al canvi climàtic, a l’escassedat de recursos hídrics i a la torrencialitat dels episodis de pluja, són l’alternativa. I a més disminueixen l’estrés, promocionen l’activitat física, milloren el sistema immunitari i la resiliència, la cohesió social (menys conflictivitat), i en definitiva aumenten la qualitat i l’esperança de vida.
Amb les intervencions didàctiques a l’Horta del Rajolar, a banda de l’estudi i seguiment de les diferents solucions emprades (fagines, deflectors, herbassars d’hidròfits, filtres de grava, entramats de fusta…) es pretén millorar la qualitat de l’aigua que retorna al riu. A més aquests àmbits diferents generaran escenaris amb característiques diverses que multiplicaran les funcions i els beneficis ecosistèmics i la biodiversitat de l’entorn.
Es tractava, per tant, d’incorporar l’àmbit de la séquia com un espai productiu i ple de vida més. El treball col·lectiu ha fet que el grup de les voluntàries participants puga mantenir cert vincle emocional amb les diferents solucions, i que en el futur s’apropen encuriosides a fer el seguiment. Així és com establir ací el seu refugi o un xicotet espai nou fora de les dinàmiques urbanes quotidianes des del qual apropar-se, relacionar-se i cuidar l’aigua.
