Millorar els camins rurals, crear alternatives sanes d’oci nocturn i fins a un banc de roba… idees per a un Betxí del Bé Comú.
L’IES BETXÍ S’INVOLUCRA EN LA PROMOCIÓ DE L’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ
El projecte “EBC, activitats de promoció de l’emprenedoria social juvenil” proposa a l’alumnat imaginar maneres sostenibles de millorar la seua comunitat i plasmar-les en guions visuals. L’estratègia està a càrrec de la Fundació Novessendes i finançada per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana.
Amb l’inici de classes, arranca una nova oportunitat d’inculcar en joves una economia més sostenible que l’actual. I això es dona precisament en un context de salut mundial que molts asseguren que està relacionat amb la forma en què tractem al Planeta. Així que l’oportunitat, si cap, és més apropiada que mai.
En aquesta entrevista, les persones que organitzen el projecte “Economia del Bé Comú, activitats de promoció de l’emprenedoria social juvenil” des de Novessendes Fundació, compten com va ser el primer contacte amb l’alumnat. I quins són els detalls i objectius de l’estratègia finançada per la Generalitat Valenciana per a fomentar una economia més sostenible des de l’aula.
Per què sorgeix el projecte de portar l’Economia Sostenible, en aquest cas el model l’Economia del Bé Comú, a l’institut?
L’economia és la base de la societat en què vivim i, per desgràcia, l’actual model no té en compte ni a les persones, ni a la seua dignitat, ni a la justícia social, ni al medi ambient. És una economia únicament centrada en el capital econòmic. Pensem que un altre model és possible, un que respecte tant a les persones com al Planeta. On les tres potes de la sostenibilitat: social, ambiental i econòmica, siguen igual d’importants. Una sense l’altra no es pot sostindre, no es pot fer economia a costa del Planeta i de les persones, sense tindre en compte el cost que pot tindre sobre la vida. I, en aquest sentit, creiem que conscienciar als qui demà prendran les decisions en les famílies, en les empreses i en les institucions, quan siguen persones adultes, és molt més efectiu que fer-ho als qui actualment ocupen aqueixos llocs i que ja tenen unes creences molt definides. L’adolescència és una etapa important per a redefinir valors.
LA CULTURA AUDIOVISUAL PER A IMPULSAR L’EBC
Com penseu transmetre els coneixements del que és l’economia sostenible a l’alumnat? En altres paraules, què hi ha d’innovador en aquest projecte quant a mètode pedagògic?
El grup amb el qual estem treballant ja ve experimentat d’un altre projecte de l’any passat en el qual van conéixer de prop l’Economia del Bé Comú. L’actual ens serveix perquè l’alumnat pose en pràctica tots aquests coneixements teòrics a través de dues activitats:
- l’emprenedoria social juvenil i
- el concurs de storyboard que es gravaran en vídeo.
En ambdues implementarem una metodologia d’Aprenentatge i Servei, la qual consisteix en el fet que l’alumnat proposa un projecte que serveix per a millorar qualsevol necessitat que detecte en el seu entorn. Aquesta setmana han eixit projectes molt bonics. Per mitjà de l’ApS intentem buscar un servei per al bé de la comunitat, amb un enfocament, per descomptat, des de l’Economia del Bé Comú, una economia sostenible. L’alumnat és qui proposa el projecte, amb la qual cosa la motivació és major per a implicar-se, perquè són idees pròpies que han eixit d’elles i ells.
Per què a través de l’storyboard i no de treballs de plàstica, per exemple?
Hem pensat en aquesta tècnica comunicativa perquè ens sembla bona per a planificar la comunicació del projecte ApS. Un StoryBoard és un guió cinematogràfic portat a un format de còmic, on es plasma presa per presa una història. Aquesta tècnica ens permet dividir en escenes el projecte de manera senzilla i molt gràfica. Així els xavals i les xavales comprendran que el seu projecte es pot dividir en etapes des que s’inicia fins que acaba. D’una banda, els ajuda a veure amb més claredat les parts del seu projecte, com es desenvolupa, per a dur-lo a terme en la seua comunitat. I, per un altre, és una dinàmica molt atractiva en una generació amb una forta cultura audiovisual, que facilitarà sistematitzar coneixements. Les idees que demostren més implicació i desenvolupament es gravaran en vídeos reals després d’un concurs.
IDEES JOVES PER A UN ENTORN MILLOR
Quina resposta vau obtindre de l’alumnat en la primera setmana?
La resposta ha sigut molt bona, perquè hem comprovat que els coneixements del primer projecte sobre l’EBC els tenien assimilats. Això ens ha facilitat començar a treballar directament amb el projecte d’emprenedoria social juvenil. Han eixit idees molt bones, algunes que venien de l’any passat d’aquell projecte, i unes altres que van nàixer amb el que es va viure en l’estat d’alarma i el context de la pandèmia. Són projectes molt pròxims al seu entorn i directes perquè els afecta de primera mà. Cadascun ha realitzat un projecte a partir de les seues necessitats: els qui tenen més contacte amb el camp o la muntanya o els qui el tenen amb la ciutat, tots i totes els han fets a partir del que més li agrada fer en el seu temps lliure. Les idees han sigut diverses:
- arreglar camins rurals per a poder córrer o passejar amb bicicleta;
- augmentar el servei de transport públic cap a Castelló, València o localitats pròximes (a dia de hui només hi ha un servei);
- “Arrópame”: un banc de roba per a qui necessita o bé per als qui volen intercanviar i no comprar,
- millorar l’oci nocturn de joves, per a evitar que només siga a través de discoteques, pub i el que porta associat: alcohol i substàncies.
- Ens va sorprendre gratament el primer contacte, perquè la majoria estava al corrent i de seguida van sorgir projectes nous.
El grup de xiques que va rescatar el projecte de l’any passat, concretament el de “Arrópame”, estaven supermotivades. A més de tindre molt clar el seu projecte, volen dur-lo a terme coste el que coste. No paraven de preguntar com podien fer-ho, amb qui havien de parlar… Tractarem amb la federació d’estudiants dels centres de Castelló (FADES) perquè dinamitze a aquest grup i veure si “Arrópame” es pot materialitzar.
