Etiqueta: economia social

6 maneres de canviar els món amb els nostres diners

Fa pocs dies s’ha cel·lebrat una xarrada interessant al nostre Centre Cívic, amb la que es presentava el projecte de COOP57 al País Valencià.

Pensem que és interessant fer un recull de les iniciatives de caire econòmic-social i banca ètica que coneixem a Novessendes, per compartir-lo amb tots els interessats i interessades en col·laborar en construir un model econòmic més social i just amb els seus diners. Totes les propostes fan avanços respecte a la banca tradicional en dos aspectes:

  • Inverteixen els nostres diners amb criteris ètics
  • Són més transparents amb la informació

Els organitzem en funció de les peculiaritats de cadascuna de les propostes:

 

ACTÚEN AMB PERSPECTIVA LOCAL I AUTOLIMITACIÓ INTEL·LIGENT:

Assegurar-se que els teus diners repercuteixen en inversions el més pròximes a tu possible és una bona manera d’evitar que amb els teus diners es finançen guerres o activitats econòmiques de dubtós progrés social. Per això les caixes locals, tradicionals al territori local són una opció interessant. Les caixes locals no fan grans inversions, i es comprometen amb el territori.

 

 

ACTÚEN AMB CRITERIS ÈTICS EN ELS DIPÒSITS i FAN INVERSIÓ PRIORITÀRIA EN ECONOMIA SOCIAL:

Si el que et preocupa és que s’està fent amb els teus diners, o que no s’invertisca en armament, a banda de la banca local també existeix un banc: TRIODOS BANK. Aquest informa als seus clients d’on inverteix els seus estalvis amb una publicació periòdica, i es compromet a no fer-ho en negocis d’armament, ni en empreses que degraden el medi ambient.

Si enlloc d’un banc per a operar normalment, estàs pensant en moure tots o part dels teus estalvis a un lloc més solidari, tria l’opció de finançar específicament aquelles iniciatives que mouen tercer sector i economia social: COOP57 FIARE són la tria adequada.

 

AUMENTEN EL PODER DE DECISIÓ SOBRE ELS SEUS DINERS ALS MEMBRES/SOCIS/ESTALVIADORS:

A Espanya existeixen les CAF (Comunitats d’autofinançament) són petites comunitats en les que els socis, generalment entre 10 i 30 persones, aporten petites quantitats de diners que els permeten convertir-se en propietaris de la CAF. Amb el fons creat s’ofereixen petits crèdits als socis que serveixen per cobrir despeses com reparacions, llibres per a l’escola dels xiquets, remeses al país d’origen, canviar la nevera, etc.

A Espanya s’ha iniciat des de fa poc un projecte europeu anomenat banca JAK (JAK Suècia en castellà). Es tracta d’una banca molt interessant, ja que és moviment social i banca alhora. Quan demanes un prèstec, el vas pagant fins que tornes la suma prestada. En un banc convencional continuaries pagant els interessos, que són el benefici del banc. En JAK, en canvi, no segueixes pagant sinó que comences a estalviar. JAK t’obliga a fer un estalvi obligatori fins que juntes la quantitat que havies demanat prestada. El sentit de tot açò és molt senzill: JAK usarà els diners que estalvies per a prestar-li a un altre de la mateixa manera que et va prestar a tu. Quan has acabat amb l’estalvi obligatori te l’emportes. Si fos un crèdit convencional marxaries amb les butxaques buides, doncs el banc es quedaria els teus estalvis. Eixa és la diferència.

 

Divendres: Xarrada del col·lectiu de Betxí sobre economia social

colectiu

Aquest divendres 25 el col·lectiu de Betxí ha organitzat a les 19,30h al Centre Cívic de la Fundació, una xarrada sobre economia social.

Sota el títol “COOP57: una cooperativa finançera per l’economia social”, es presentarà una de les solucions possibles als problemes que genera l’economia especulativa. I és que les cooperatives són una de les poques fòrmules d’organització economia que ha pogut suportar millor l’embat de la crisi. Això és deu entre altres factors a la

corresponsabilitat dels treballadors/socis en el negoci, i a que la prioritat en definitiva són les persones i no tant els diners.

D’això i més coses ens parlarà Raül Beltran Benaches, un dels promotors de la cooperativa al País Valencià.