Passat dissabte 11 de maig més de seixanta persones es van sumar al recorregut d’onze kilòmetres pel riu Sec de Betxí, aprofitant la convocatòria internacional Walking Rivers en la que milers de persones en 94 rutes distribuïdes en 25 països, van caminar de manera simultània els seus ecosistemes fluvials més propers. D’aquesta manera des de la Fundació Novessendes, i concretament des del grup motor del projecte de l’Horta del Rajolar, hem volgut promoure i visibilitzar el patrimoni fluvial i la corresponsabilitat social vers a les seues cures i manteniment.
D’aquesta manera s’ha pretés continuar la tasca empresa en 2014 pel grup de voluntàries que recuperà la séquia que ha alimentat històricament Betxí des de la Font del Fontanar, donant continuïtat a algunes de les iniciatives defensades en l’Estratègia participada Betxí al riu de l’Ajuntament de Betxí al llarg dels darrers anys. A una de les parades del recorregut, Alfredo Remolar aprofità per a recordar com l’any 2004 des del grup de senderisme de Betxí, van organitzar una caminada com aquesta per dins del riu fins a trobar la mar després del Clot de la Mare de Déu a Borriana.
Al llarg del recorregut es van valorar els diferents ecosistemes existents al propi riu, així com les possibilitats que ofereixen per al seu gaudí les infraestructures amb servitud associades, els camins i vies de servei i les diferents intervencions realitzades recentment amb l’objectiu d’obrir la senda fluvial al públic, un espai d’esbarjo que pot ajudar amb la seua aproximació controlada a consolidar l’estima i el coneixement del riu i el seu patrimoni associat.
A més, amb el mateix objectiu i el suport de la Comunitat de Regants de Betxí i la Societat Espeleològica de València, divendres 10 es va procedir a fer una inspecció tècnica de l’Estat de Conservació de la galeria de la séquia. D’aquesta primera inspecció es conclou que les reparacions i obres de manteniment fetes al llarg dels darrers anys sense els criteris de la tècnica constructiva original (volta de rajola massissa i parets de murs de mamposteria carejada) han empitjorat considerablement el seu estat. I que els pous de manteniment han anat tancant-se progressivament fins al punt de dificultar la reparació o retirada de sediments i despreniments al seu interior. Tot i això, en l’actualitat, la canalització drenant continua subministrant aigua des de l’aqüífer des del seu traçat original, que evidencia la mobilitat del riu que en l’actualitat la creua diverses vegades per damunt.
Aquestes dues jornades han servit per a visibilitzar el valor que té el riu i el seu ecosistema associat per a la població de Betxí i generar esperança per espentar canvis sistèmics que ens ajuden a millorar el seu estat de salut. Per a això serà clau que es puga constituir i començar a treballar el grup de guardianes voluntàries del riu que ha de vetllar pel compliment de les normatives i compromisos de les diverses administracions competents acompanyant això de ferramentes de corresponsabilització social que mitjançant un canvi cultural important regenere l’imaginari col·lectiu respecte al riu que podria arribar (o tornar) a ser.