El pròxim 24 d’octubre celebrarem les “III Jornades Internacionals Agroecologia i Dona“, en Betxí. Un espai de reflexió i d’intercanvi d’iniciatives locals i internacionals al voltant del treball de les dones rurals en l’agroecologia. Coorganitzades per la Fundació Novessendes, l’Associació Paz con Dignidad i la Càtedra d’Agroecologia Jose Luís Porcuna ( UPV ).
Aquest any la jornada forma part de la XII Fira de Biodiversitat Cultivada del País Valencià organitzada per l’Associació Llavors d’Ací, l’ONGD Pankara Ecoglobal, l’Associació Connecta Natura i la Fundació Novessendes.
La iniciativa és finançada per la Generalitat Valenciana dins del marc del projecte “Agroecologia i desenvolupament, compartint visions cap a la justícia global” en la convocatòria de finançament d’actuacions en matèria d’educació i sensibilització per a la ciutadania global.
Dos anys després, apleguen les II Jornades “Sostenibilitat iEconomia del Bé Comú en Formació Professional. Cooperant per un entorn d’aprenentatge reflexiu, crític i transformador”.
Aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada per als docents, equips directius i tots aquells professionals vinculats a l’àmbit de la Formació Professional. Reflexionarem conjuntament sobre les oportunitats de la nova llei d’FP i visibilitzarem els resultats del treball de l’últim curs als centres educatius valencians amb el programa educatiu #FuturSostenible, programa pioner treballant la sostenibilitat i els valors de l’Economia del Bé Comú a la Formació Professional des de l’any 2020.
La jornada tindrà lloc el dissabte 12 d’abril de 2025 a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València (C/ Quart 80 46008 València).
Esther Paulo Fuertes – Directora de la Fundació Cívica Novessendes.
Jaime Güemes Heras– Director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i Director del Jardí Botànic de la Universitat de València
Representant polític per concretar
10:00 h – ECONOMIA DEL BÉ COMÚ I SOSTENIBILITAT: UN MIRADA TRANSFORMADORA PER FOMENTAR EL PENSAMENT CRÍTIC.
María Amigo Pérez. Gerent Escola el Drac
Pedro Olazábal Herrero. Director d’Impacte Zubi Group
Raquel Gómez Alonso. Directora Objetivo Cero
Modera: Francisco Álvarez Molina – President de la Federación Española de la Economia del Bien Común.
11:00 h Pausa cafè – networking
11:30 h – EL MÒDUL DE SOSTENIBILITAT EN EL MARC DE LA NOVA LLEI D’FP: OPORTUNITATS I REPTES DES D’UNA PERSPECTIVA INTERMODULAR
María Cruz García Sanchis – Docent de FOL del CIPFP Mislata
Inma Cardona González – Presidenta de l’Associació Professorat Administració, Comerç i Economia del País Valencià i docent d’Economia de l’IES Orriols.
Modera: Beatriz Medina Fuente – Coordinadora de la Càtedra de Economia del Bé Comú de la Universitat de València
12:15 h – IMPULSANT LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA GLOBAL AMB EL PROGRAMA EDUCATIU #FUTURSOSTENIBLE. L’EXPERIÈNCIA DELS CENTRES EDUCATIUS VALENCIANS.
Isabel Tamarit López – Directora de l’IES Massamagrell de Massamagrell
Jesús Gonzalez Lorenzo – Director de l’IES El Caminàs de Castelló
Joan Baptista Martí i Escobar – Director de l’IES Maria Ibars de Dènia
Raquel Fons Brines – Directora de l’IES La Valldigna de Tavernes de la Valldigna
Modera: Mario Rebollar Román– Coordinador del programa educatiu Futur Sostenible de la Fundació Cívica Novessendes
13:30 h –CONCLUSIONS FINALS I TANCAMENT DE LA JORNADA
Ja estan obertes les inscripcions al curs Aliments que transformen el món dirigit a alumnat universitari, que es durà a terme els dies 15, 21 i 29 d’octubre en la Universitat Jaume I. Aquesta formació forma part de Llaurant un Futur Sostenible, organitzada per l’ONGD Pankara Ecoglobal i la Fundació Novessendes, i finançada per la Vicepresidència i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda.
L’objectiu d’aquesta és contribuir a formar a la comunitat universitària sobre la importància del foment d’una nova cultura alimentària basada en la sobirania alimentària i en la consecució dels ODS. Donant reconeixement a les aportacions de les dones com a productores locals a la província de Castelló, així com identificar les afectacions locals i globals que porta un sistema alimentari industrialitzat, versus un sistema d’alimentació de proximitat i de producció agroecològica.
Els continguts del curs versaran al voltant de: els impactes del sistema alimentari industrialitzats, els costos ocults d’aquest sistema, conceptes bàsics sobre agroecologia, ecofeminismes i economies transformadores, i coneixerem a productores i productors de la província de Castelló.
Dirigit a alumnat universitari i reconeixement d’1 crèdit de lliure configuració.
Modalitat:Presencial
Dies:15, 21 i 29 d’octubre
Hora:10 h a 14 h
Lloc: Sala de Graus (Facultat ciències humanes i socials), Universitat Jaume I (Castelló)
Duració: 20 hores
Professorat:
Dolores Marco, Delegada Acción contra el hambre
Marisol Bock, Dra. en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament
Mª Dolores Raigón, Dra. en Enginyera Agrònoma i Catedràtica en la UPV
Marta Ibáñez, Fundación Entretantos
Juan David Felip, ONG Pankara Ecoglobal
Óscar Gorriz, Horta del Rajolar
Pau Sos, Mos de Bresca
Alma Nebot, La Casa de Neu
Avaluació: serà necessari acudir al 80% del curs i acomplir les activitats d’avaluació.
Certificats: per obtindre el certificat, cal assistir, com a mínim, al 80% de les hores del curs i fer les activitats d’avaluació.
El divendres 19 de juliol durem a terme la primera sessió del cicle formatiu Aliments que transformen el món, dirigit a persones professionals del sector agrari que vulguen formar-se i conéixer iniciatives de producció d’aliments respectuoses amb el medi ambient, el territori i les persones que ens apropen a quotes majors de sobirania alimentària i a un sistema alimentari sostenible i just.
Aquesta formació forma part del programa Llaurant un Futur Sostenible finançat per la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, que té com a objectiu fomentar una societat crítica, participativa i activa, compromesa amb la transició cap a un sistema alimentari sostenible i just.
La primera sessió formativa se celebrarà el 19 de juliol en la Formatgeria La Planeta al barri d’Anroig, Xert. Comptarem amb la presència de:
Vanesa Freixa directora de l’Escola de Pastors de Catalunya de 2009 a 2016, pastora i divulgadora.
Alba Cebriancofundadora de Malaerba un projecte de producció d’aliments de secà on recuperen bancals oblidats i varietats autòctones, acompanyant les terres ermes en el seu camí de regeneració.
Jordi Benages responsable de la Formatgeria La Planeta on practiquen la ramaderia responsable unint el mètode tradicional i sabers ancestrals de generacions masoveres amb la innovació per a tancar cicles i cercles.
Horari de la jornada:
9:00 h Benvinguda de participants i passeig amb ramat
10:00 h Pausa i tast de productes
10:30 h Ruralitat, territori i sobirania alimentària: de la utopia a la realitat (Vanesa Freixa)
11:15 h Intercanvi d’experiències i debat
Malaerba, recuperació de bancals i ramat (Alba Cebrian)
Formatgeria La Planeta, ramaderia responsable i cura del territori (Jordi Benages)
12:00 h Tancament de la jornada
La jornada va dirigida a persones lligades al sector agrari (agricultura, ramaderia, silvicultura o qualsevol altra) i al món rural, gratuïta amb inscripció prèvia.
Un any més vos esperem en la Jornada de Portes Obertes de l’Horta del Rajolar!
El dissabte 8 de juny de 10 h a 13 h l’Horta estarà oberta, i podreu conéixer com cultivem les hortalisses, i com funciona el cultiu agroecològic i tot el que implica aquest projecte d’agricultura social. Al llarg del matí podreu gaudir de visites guiades a la finca i un taller d’alimentació sostenible i de proximitat. A més a més, aquest any presentarem el projecte l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar i la segona edició dels premis Llaurant-Diputació de Castelló.
Aquesta activitat està dins del projecte Llaurant un Futur Sostenible, dut a terme conjuntament per l’ONGD Pankara Ecoglobal i la Fundació Novessendes, i finançat per la Generalitat Valenciana dins la línia d’ajudes d’educació per la ciutadania global.
Recorda que a l’Horta s’entra pel carrer Joan Miró (Betxí), i que cal aparcar en eixe carrer. Pots consultar el mapa.
Més de 450 alumnes d’ESO i Batxiller dels 7 centres educatius dels municipis d’Almenara, Betxí, Borriana i La Vall d’Uixó acudeixen a la jornada celebrada per presentar les aportacions al Bé Comú del seu entorn.
El cicle de xerrades #FuturSostenible, organitzat per la Fundació Cívica Novessendes, i finançat per la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, ha realitzat 4 jornades en els municipis nomenats. En cadascuna d’aquestes, l’objectiu era que l’alumnat presentés a l’ajuntament i a la resta de companyes i companys del seu centre educatiu i la resta de centres del municipi, els projectes d’Aprenentatge-Servei que havien realitzat.
Amb una participació de més de 450 alumnes en total, durant les jornades s’han presentat un total de 41 projectes elaborats pels estudiants de 4º d’ESO i de 1º de Batxiller dels centres educatius IES Almenara, IES Betxí, IES Llombai, IES Jaume I, IES Honori Garcia, IES Botànic Cavanilles i IES Benigasló, amb l’objectiu de contribuir a la millora de l’entorn local. Aquesta elevada resposta evidencia un fort compromís dels joves amb la promoció de solucions innovadores i sostenibles per al benefici de les seves comunitats, tenint en comú l’aportació al Bé Comú a través dels seus projectes.
Cadascuna de les jornades ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments d’Almenara, Betxí, Borriana i La Vall d’Uixó, que, a banda de la facilitació de l’espai per a la realització de les jornades, també han estat presents l’alcaldessa d’Almenara, i els regidors i regidores de Betxí, Borriana i La Vall d’Uixó en la inauguració d’aquestes. També han participat els equips directius dels IES i l’equip coordinador de la Fundació Novessendes a càrrec del Programa Educatiu Futur Sostenible. Aquests també van ser els encarregats de reconèixer el treball dels 6 grups premiats al concurs de projectes #FuturSostenible.
Foto: L’alumnat l’IES Llombai i l’IES Jaume I es guardonat amb un diploma pel concurs de projectes.
Per iniciar l’acte, l’alumnat va presentar el seu projecte d’Aprenentatge-Servei i com aquest contribuïa a millorar alguna necessitat del seu centre o municipi, a través dels valors de l’Economia del Bé Comú com a eina i cap als ODS.
Foto: L’alumnat de l’IES Honori Garcia presenta el seu projecte d’ApS a la Vall d’Uixó
Foto: José Gámiz i Maria José Antoni exposant davant de l’alumnat de l’IES Almenara
Per acabar, Miguel Ribera ens va oferir el seu espectacle de màgia “Els ODS Màgics”, on vam repassar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible d’una manera divertida i dinàmica.
Foto: L’alumnat de l’IES Betxí al final de l’espectàcle de Màgia sobre els ODS
Podeu conèixer més informació de cadascuna de les jornades als següents enllaços:
Els premis EAR (Educació Ambiental en Ruta), organitzats pel Centre d’Educació Ambiental de la Generalitat Valenciana, pretenen donar un reconeixement públic a entitats valencianes que destaquen pels seus programes i accions orientats a contribuir a la sostenibilitat del nostre territori a través de l’educació ambiental. L’edició d’enguany compta amb 7 categories, i la Fundació Novessendes ha estat premiada en la d’Associacions i altres entitats.
El passat 18 d’abril vam recollir el premi en l’acte celebrat al Centre d’Educació Ambiental, situat a Sagunt, conjuntament amb la resta de premiades:
Categoria de centres educatius: Centre Educatiu: IES Jaume I (Borriana)
Categoria d’Empresa: IMEDES
Categoria d’Entitat Pública: Conselleria de Sanitat / V Plan de Salud 2022-2030
Categoria d’Equipament: Aula educativa Los Hornillos. EMTRE (Quart de Poblet)
Categoria d’Actuació de sensibilització i educació enfront de l’emergència climàtica: Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani CEAM
Categoria de Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana: Parc Natural del Penyal d’Ifac
Molt contentes de rebre aquest reconeixement que valora el nostre treball, en especial la tasca d’educació ambiental que fem a l’Horta del Rajolar.
El pròxim 11 de maig amb motiu de la iniciativa mundial de l’organització Wetlands internacionalWalking Rivers estem organitzant una passejada pel Riu Sec de Betxí. Amb això, es pretén valorar els rius i els seus ecosistemes associats, ajuntant gent d’arreu per caminar de manera coordinada els seus paisatges més propers.
Des de la Fundació Novessendes, i concretament des del projecte de l’Horta del Rajolar, volem promoure la visibilització del nostre patrimoni fluvial i la corresponsabilitat social. Volem contribuir a continuar la tasca empresa en 2014 pel grup de voluntàries que recuperà la séquia que ens alimenta des de la històrica Font del Fontanar, fent nostres algunes de les iniciatives defensades en l’Estratègia participada Betxí al riu al llarg dels darrers anys.
Es tracta de fer un passeig pel riu del nostre poble, des de l’antiga bassa i riu amunt fins trobar-nos amb el terme d’Onda, i tornar, passant pel Pantà-Font, la Sénia, el Pontarró i l’Horta del Rajolar.
Es tracta d’un recorregut fàcil i planer d’uns 11 km de longitud, amb possibilitat de fer recorreguts circulars menors i adaptats a les necessitats i ritmes de les participants (creuant pel Pontarró o pel Pantà).Aquesta jornada pretén ser el punt de sortida del grup de ‘voluntàries guardianes del riu i la senda’, mitjançant el qual reconéixer el treball que han fet fins ara les persones que han possibilitat i donat continuïtat al projecte, i donar visibilitat a l’existència i obertura de la senda fluvial.
L’esdeveniment celebrat a Betxí els dies 29 i 30 de setembre va reunir a gairebé un centenar d’activistes i entitats amb l’ànim de fer un diagnòstic i avaluar l’estat de la transició ecosocial a la província, així com tractar de facilitar la cooperació entre persones i entitats que treballen en aquesta direcció. Les jornades van començar amb la benvinguda institucional per part de Sonia Gil, en representació de la Diputació de Castelló, Carla Nebot, alcaldessa de Betxí i Manolo Piquer, president de la Fundació Novessendes, entitat organitzadora de l’esdeveniment. El fòrum comptava amb el finançament de la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Betxí i diverses entitats socials i ambientals de la província.
La transició ecosocial es presenta com una via de transformació social necessària i urgent enfront de l’actual escenari d’emergència climàtica. Les conseqüències dels models de producció i consum imperants, ens han enfrontat a una situació global caracteritzada per una terrible pèrdua de biodiversitat, extincions massives, desforestació, sequera, esgotament de recursos, pèrdua del gel dels pols, generació desmesurada de residus i consum depredador d’energies procedents de fonts no renovables, vinculada a l’impacte dels transports individuals, al sistema comercial globalitzat i el turisme de masses, en perjudici del benestar de les persones i de l’equilibri dels territoris. Altres cares de la mateixa tràgica moneda són la contaminació atmosfèrica o la destrucció del paisatge, sense oblidar les profundes desigualtats socials i de gènere, així com la precarietat i la pobresa a la qual està sotmesa bona part de la població mundial. Davant aquesta situació global, l’enfocament ecosocial advoca per prendre consciència de la necessitat urgent de repensar-nos com a societat, parar inèrcies i començar a actuar de manera diferent.
Enfront d’aquest context, la intervenció de la biòloga especialitzada en ecologia i economia social i solidària, Eva Vilaseca, va servir per a introduir determinats conceptes clau, contraposant la transició ecosocial a altres models com, per exemple l’Ecofeixisme, el New Green Deal o el Capitalisme Verd.
La biòloga, co-impulsora de “Futurs (im)possibles’’ i membre de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, va encoratjar a les i els assistents a “actuar i fer front a la crisi civilitzatòria, davant la urgència i les conseqüències que ja sofrim, perquè, la transició ecosocial és tècnicament possible, ecològicament necessària, políticament viable i socialment desitjable, a més d’inevitable”.
A continuació, l’activista, escriptora i educadora ambiental llicenciada en dret, Maite Mompó, llançava un missatge optimista i ple d’esperança. La seua experiència vital com a tripulant del Rainbow Warrior de Greenpeace li ha permés prendre consciència de la importància de protegir la vida en el planeta i emprendre accions per a possibilitar-lo.
Aquesta voluntat l’ha portat a dirigir la campanyaStop Ecocidio, una iniciativa internacional que pretén aconseguir que l’ecocidi -el mal i la destrucció massiva del món natural viu-, siga considerat un crim internacional.
Va ser molt encoratjador comprovar, de primera mà, com des de l’activisme quotidià es poden produir canvis al model global. Per a Mompó, “la transformació ecosocial posa en el centre la cura de les persones i la cura de la naturalesa, enfront del benefici econòmic”. A més, va destacar el poder que podem exercir individualment incorporant petits canvis quotidians, com per exemple, revisar les etiquetes d’allò que consumim en l’àmbit individual, prioritzant el producte de proximitat, ecològic, respectuós amb l’entorn i adquirit mitjançant la venda directa o els canals curts de distribució: un gest senzill del qual es deriven beneficiosos resultats.
El tancament de la primera jornada del VISC! va estar dedicat a donar veu a entitats locals que ja estan fent front a diverses problemàtiques en el territori castellonenc.
La presència d’Acció Ecologista Agró, el Grup de Suport l’Aurora i el moviment No a la MAT, són bons indicadors del treball que està duent-se a terme, una tasca exercida des de la voluntat inesgotable i la capacitat de mobilització que, afortunadament aconsegueix, amb constància, els seus objectius.
La programació del dissabte, segon dia del Fòrum, iniciava amb la xerrada del betxinenc Jordi Garcia, portaveu del nucli territorial del País Valencià de La Directa.
Garcia va analitzar el paper dels mitjans de comunicació en l’actualitat i destacant que plataformes independents com La Directa, que ja compta amb més de tres mil subscriptors, treballen per la transformació social i cultural i aposten pel canvi de model, denunciant abusos i injustícies.
A continuació, l’equip de la cooperativa Transversal, acompanyades per la relatoria gràfica de Teresa Sempere, van gestionar les dinàmiques participatives, on els assistents van poder treballar diferents escenaris futurs i proposar alternatives que ens conduïsquen a la transformació ecosocial. La sessió, organitzada en taules configurades per àmbits de treball (alimentació, teixit comunitari i cures, energia, ocupació) va permetre establir el marc objectiu cap al qual hem de caminar.
Es va proposar apostar clarament per l’alimentació saludable i de proximitat, facilitada pels grups de consum, que substitueixen el model de les grans cadenes de distribució per un model cooperatiu entre agricultors, que millora l’accés a la terra, preserva els coneixements i la reproducció de varietats tradicionals, i consolida una xarxa agroecològica.
Així mateix, es va proposar creació d’una coordinadora feminista i l’arrelament de les cooperatives socials, orientades a oferir un assessorament tècnic. La creació de sinergies i l’ús de l’art com a eina transformadora, així com la preservació de la salut mental i la prevenció del suïcidi, es van subratllar com a mesures imprescindibles, que es dibuixen com l’alternativa davant un paradigma individualista, obsolet des del punt de vista educatiu i amb molt pocs referents masculins en l’àmbit de les cures.
Entre les conclusions més destacades podríem esmentar, que la voluntat d’enfortir i consolidar la xarxa d’entitats i activistes que treballen per la transició ecosocial és real a la província de Castelló. Moltes accions petites coordinades poden suposar una força transformadora, capaç de generar un canvi de model cap a una vida més sensible i acurada, arrelada i en comunitat.
Encara fan falta mesures i legislació globals, però juntes i apostant per una actitud empàtica cap al món i la resta d’éssers, i en definitiva, “si ens cuidem, tot ha d’anar bé” (o almenys millor del que l’escenari actual ens deixa entreveure). “Albirem molts dels problemes, i estem sofrint diàriament les seues conseqüències, només cal poder tirar endavant les solucions”. Aquesta, entre altres reflexions, van ser realitzades per les més petites de les assistents al fòrum, per tant, hi ha alternatives!
Com a conclusió a la trobada, el recorregut pels últims 120 anys d’història de la senda del riu i una aproximació al que podria ocórrer els 30 pròxims anys, un tanteig i aproximació cap a una zona verda pública gestionada per un grup divers de persones i entitats capaces de produir una transformació cultural d’aproximació i cures a l’ecosistema fluvial i entorn habitat.
Sentir cantar a una veu el ‘que tinguem sort’ va ser el millor final que El VISC!, podria haver tingut:
“que cap ocell trenqui l’harmonia del seu cant… Si vens amb el meu, no demanes un camí planer, ni estels d’argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg”.
En el nostre canal de Youtube pots veure el videoresum del fòrum, realitzat per UKEMOTION i amb la intervenció d’Oriana Brunori.
El passat dijous 9 de març vam celebrar la II Jornada Llaurant: Cap a una alimentació justa i sostenible; Recuperant la Sobirania Alimentària a la província de Castelló, en la Facultat de Ciències Econòmiques i Jurídiques de l’UJI.
La trobada tanca la segona edició de la campanya Llaurant un Futur Sostenible (www.llaurant.com), organitzada per la Fundació Novessendes i l’ONGDPankara Ecoglobal, finançada per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat democràtica de la Generalitat Valenciana i amb el suport de representants d’administracions, entitats socials i projectes agroalimentaris de la província.
Durant la jornada es va fer un repàs dels resultats d’aquesta segona fase del projecte i José Luís Vázquez Gómez, expert en agroecologia i planificació al desenvolupament, va presentar l’informe sobre la situació de l’agroecologia a la província de Castelló, que forma part de la campanya.
A continuació, es van presentar casos reals de polítiques que defensen l’agroecologia a escala local i autonòmica, amb Fernando Navarro Cueva, regidor de Transició Ecològica en l’Ajuntament de Castelló i Alberto García Díaz, tècnic de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
A més, també es va fer un debat ambrepresentants de projectes agroecològics locals, al voltant dels reptes clau per a la transició cap a un sistema alimentari just i sostenible. En el qual van participar Alma Nebot Vaya de La Casa de Neu (Llucena del Cid), Òscar Gorriz Ventura de l’Horta del Rajolar (Betxí), Carla Centelles Trilles de Terrenae (la Vall d’Alba) i Pau Escorihuela Claramonte del Camp a casa (Almassora). I per finalitzar, es va dur a terme un taller de cuina amb productes de proximitat i sostenibles de la mà de Cuinatur.
La campanya Llaurant un Futur Sostenible sorgeix fa dos anys per a reivindicar i crear xarxes entre projectes d’agroecologia castellonencs i visibilitzar aquest model productiu enfront del de l’agricultura tradicional industrial, avui insostenible. Enguany, a més de l’informe, una exposició i diverses activitats, la campanya ha llançat una sèrie de vídeos virals protagonitzats per persones productores del sector de l’agroecologia de la província.
L’objectiu és conscienciar sobre una forma més sostenible de produir aliments i de consumir-los, respon als desafiaments que imposa el context mundial “En l’actualitat, estem en un mercat globalitzat en el qual es constata la insostenibilitat dels actuals models de producció i consum agroalimentaris. Per tant, hi ha una oportunitat o, més aviat, una necessitat d’anar cap a models més sostenibles”. I a Castelló, existeixen nombrosos projectes i petites iniciatives empresarials de productors i productores que van en aquesta línia de l’agroecologia i la sobirania alimentària, “apostem per aquests models més sostenibles, alhora es crea ocupació local i dinamitzen el territori”.
