Un any més, hem aconseguit ser beneficiàries de la convocatòria d’Ajudes al Foment de la Innovació tecnològica a través de finques o explotacions col·laboradores de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana. Hem realitzat una proposta amb tres parts:

• la incorporació, amb criteris agroecològics, d’una nova parcel·la cedida en custòdia, realitzant accions encarades a millorar la biodiversitat. 
• la millora i revalorització de la gestió dels residus orgànics incorporant noves zones de compostatge i els residus orgànics domèstics de les col·laboradores que consumeixen les caixetes.
• el foment del consum ( i l’extracció, protecció i conservació) de varietats d’hortalisses tradicionals de la Plana. 

Entre els mesos de juny i octubre de 2025, s’ha posat en marxa aquest nou espai de producció, després de la retirada d’arbres i vegetació desenvolupada al llarg dels darrers anys d’abandonament i el llaurat de la terra. Després de realitzar sondatges i analítiques per avaluar la qualitat i característiques del sòl, s’ha decidit implementar-lo amb una plantació d’adob verd (Cevada-Secale cereale, Veça villosa-Vicia villosa, Civada-Civada Sativa, Pèsol verd-Pisum sativa, Fabó-Vicia fava, Erb-Vicia erbilia i Mostaça Blanca-Sinapis Alba) que permetrà amb la seua incorporació del seu triturat en sec en primavera, fertilitzar i generar un bon marc de cultiu per a la plantació de varietats tradicionals durant les temporades vinents.

Per altra banda, per assolir una millor gestió de l’espai, mantenint l’aspecte i ordre general per continuar podent-lo aprofitar per a les activitats socioeducatives, s’ha optat (enfront de l’opció de piles) per la solució de blocs de composteres tancades realitzades principalment amb materials reciclats per un grup de persones en formació. D’aquesta manera es podrà produir el compost més prop de les zones de treball, facilitant la seua incorporació al sol, i les tasques de farcit i manteniment. Durant aquest procés s’ha avaluat positivament la incorporació de residus orgànics domèstics de les col·laboradores que consumeixen les caixetes, que a banda de tancar el cicle i ajudar a fomentar més i nous lligams socials amb l’espai, fomenten el seu reciclatge i la reducció dels residus sòlids urbans.

Finalment, i amb els objectius de donar continuïtat a l’Estudi Etnobotànic preliminar de les varietats tradicionals a Betxí-Els tresors agrícoles de Betxí, realitzat per l’Associació Connecta Natura en 2024, i millorar el rendiment i l’adaptació dels cultius a les condicions climàtiques de la finca, s’ha volgut fer el seguiment i estudi complet de les següents varietats autòctones: faves, pésol fi de Vila-real, encisam meravella d’Espadà, bajoca blanca de Vila-real, carabassa de cacauet, carabasseta rastrera i tomaca rosada del Millars. A més, aprofitant que les consumidores valoren molt positivament la incorporació de varietats tradicionals o el cultiu de productes tradicionals, s’avaluarà la seua rendibilitat per validar la seua producció i farà la caracterització de cada cultiu (llavor, planta i fruit).

Amb la incorporació d’aquestes accions, i amb la posada en marxa també del nou hivernacle i la gestió cooperativa de la ferramenta de planificació de la producció, vinculades també a l’Espai Test Agrari, es pretén: apropar la producció a l’àmbit urbà donant visibilitat a les tasques agrícoles i fomentant la identitat i la cultura locals, augmentar la resiliència enfront dels canvis i variabilitat climàtica, i millorar en definitiva el funcionament de l’agroecosistema de l’Horta del Rajolar-Senda del riu Sec.

La passejada WalkingRivers pels riscos per inundacions a Betxí del passat dissabte 17 de maig, va tractar de visibilitzar les problemàtiques i els reptes de futur que la població enfronta en matèria de gestió i drenatge d’aigües pluvials. D’aquesta manera es va tractar de conscienciar i formar a les participants, per garantir la seua seguretat en cas de risc, i per millorar la seua resiliència i capacitat de resposta enfront d’episodis de pluges extremes. 

Amb el canvi climàtic els fenòmens climatològics adversos són cada vegada més freqüents i canviants. Exemples d’això són: les pluges torrencials que recentment amenaçaren durant uns minuts Betxí i les poblacions veïnes, les pluges que aconseguiren fer protagonista fa un parell de mesos la crescuda del riu Sec o les conseqüències de la fatídica DANA del passat 29 d’octubre a l’Horta Sud i el riu Magre. 

Per això, al llarg de les diferents parades del recorregut, es va voler atendre tant l’anàlisi dels riscos per inundacions derivats de la presència del riu Veo, com els associats a la perillositat geomorfològica que afecta quasi per complet a l’àmbit urbà de Betxí. Fet que es dona pel creixement i desenvolupament urbà que al llarg de la història s’ha produït sobre tres petites conques hidrològiques. D’aquestes tres és la canalització del Barranc de les Vinyes, sota l’avinguda Sant Josep Obrer, la principal amenaça.

La infraestructura calculada havia de respondre al drenatge d’una conca de només 3,7 km, que ja deixava fora als anys seixanta tota la superfície situada al nord de l’avinguda. En l’actualitat, la zona, es troba urbanitzada i impermeabilitzada amb habitatges, dotacions públiques i indústries que a més drenen sobre la mateixa infraestructura. Al temps, s’ha produït una variació en la gestió del sòl agrícola situat aigües amunt, que passant del secà als cítrics, i després amb la ‘modernització’ del regadiu, ha reduït el seu coeficient d’absorció del sol.

Però les mancances d’aquesta infraestructura no acaben ací, ja que per al seu càlcul i dimensionat es va adoptar una precipitació mitjana de 246 l/dia i una intensitat de pluja màxima de 85,6 l/hora. Aquestes xifres avui en dia són simbòliques donades les precipitacions de més de 700 mm/dia de la Dana del passat octubre a la Foia de Bunyol, els més de 30 litres en 10 minuts d’Alqueries fa uns dies o la fita de pluja torrencial de 159 l/hora de Vinaròs el 19 d’octubre de 2018.

Per tant, i com ja asseguraven en 2018 els enginyers J.S Palencia i M.A. Eguibar a l’Estudi d’inundabilitat del Sector Molí de l’Horta: ‘el barranc de les Vinyes hauria de ser objecte d’un estudi de major precisió que determinara la seua capacitat per suportar el cabal circulant per a un període de retorn de 500 anys, o en el seu defecte quin seria el cabal circulant per la via pública fins a la seua trobada amb el riu Sec’. 

Aquesta és la realitat de multitud d’infraestructures, que han de respondre per tot arreu a unes previsions de les condicions climàtiques de futur majors que les previstes, i per a les que no estan preparades. Per això, serà clau continuar implementant amb mesures basades en la natura (més sostenibles) la permeabilització i fixació del sòl, i la reducció i dissipació dels cabals i la velocitat de l’aigua.

Objectius que s’assoleixen per exemple amb l’obertura de la senda fluvial que a la zona de l’Horta del Rajolar, tracta de recuperar, mantindre i fer créixer l’espai i el territori de mobilitat fluvial. Aquest àmbit va ser un dels darrers trams del recorregut, on s’aprofità per a fer un petit homenatge al voluntariat que ara fa onze anys va netejar i recuperar la séquia del poble. Per eixe motiu, la Fundació Novessendes col·locarà una placa commemorativa d’aquella tasca, perquè la recuperació del patrimoni hidràulic i el seu manteniment poden ser les claus i la diferència entre unes pluges torrencials i la tempesta perfecta.

Dins del programa del pla de voluntariat i de la commemoració del dècim aniversari de l’Horta del Rajolar, al llarg d’aquest 2025 se celebraran diverses activitats amb els objectius de: consolidar una participació activa i transformadora, amb impacte significatiu sobre el nostre entorn, i que siguen alhora motiu de satisfacció, orgull i arrelament al nostre àmbit. 

La primera d’aquestes activitats ha sigut la formació amb una xarrada i un taller pràctic en bioenginyeria de la mà d’Albert Sorolla Edo, com a director tècnic de l’empresa Naturalea i especialista en la matèria. Amb més de 600 projectes desenvolupats al llarg de la seua trajectòria és un pioner i referent en la restauració del paisatge i el desenvolupament de solucions basades en la natura. 

La Bioenginyeria del paisatge és: una disciplina constructiva que persegueix objectius tècnics, ecològics, estètics i econòmics, utilitzant sobretot materials vius com llavors, plantes, parts de plantes i comunitats vegetals, sols o en combinació amb materials inerts com pedra, terra, fusta, ferro o acer, com a elements constructius. H. M. Schiechteln.

Amb àmbits d’actuació ben diversos, que comprenen des de la restauració del medi natural fins al disseny d’àrees urbanes, aquesta formació es va encarar principalment entorn de les solucions vinculades a l’aprofitament i la millora de les infraestructures hidràuliques existents. A Betxí, amb un perímetre urbà farcit de finques agrícoles i zones industrials, i amb cert nivell de perillositat i riscos d’inundació, moltes de les solucions apreses podrien ajudar a reduir els efectes de les crescudes, reduir el cost de manteniment de les infraestructures, millorar el disseny i el desenvolupament de noves zones urbanes en consonància amb la gestió i millora de la qualitat de les aigües.

Concretament, les solucions proposades a les séquies, que a banda de facilitar la distribució i el drenatge d’aigua del territori, son patrimoni, paisatge, biodiversitat, poden millorar la qualitat de l’aigua i de l’aire convertint-se en refugi climàtic per a multitud d’espècies. El soterrament habitual d’aquestes infraestructures hidràuliques dificulta el seu manteniment i encareix la resolució d’incidències. Aquestes solucions innovadores, que a més plantegen l’adaptació al canvi climàtic, a l’escassedat de recursos hídrics i a la torrencialitat dels episodis de pluja, són l’alternativa. I a més disminueixen l’estrés, promocionen l’activitat física, milloren el sistema immunitari i la resiliència, la cohesió social (menys conflictivitat), i en definitiva aumenten la qualitat i l’esperança de vida.

Amb les intervencions didàctiques a l’Horta del Rajolar, a banda de l’estudi i seguiment de les diferents solucions emprades (fagines, deflectors, herbassars d’hidròfits, filtres de grava, entramats de fusta…) es pretén millorar la qualitat de l’aigua que retorna al riu. A més aquests àmbits diferents generaran escenaris amb característiques diverses que multiplicaran les funcions i els beneficis ecosistèmics i la biodiversitat de l’entorn. 

Es tractava, per tant, d’incorporar l’àmbit de la séquia com un espai productiu i ple de vida més. El treball col·lectiu ha fet que el grup de les voluntàries participants puga mantenir cert vincle emocional amb les diferents solucions, i que en el futur s’apropen encuriosides a fer el seguiment. Així és com establir ací el seu refugi o un xicotet espai nou fora de les dinàmiques urbanes quotidianes des del qual apropar-se, relacionar-se i cuidar l’aigua.

La convocatòria anual d’Ajudes Activem Betxí, impulsada per la Fundació Novessendes i l’Ajuntament de Betxí té com a principi inspirador afavorir la participació ciutadana i enfortir el teixit associatiu de Betxí, contribuint a la realització de projectes de desenvolupament comunitari que promoguen la col·laboració entre associacions.

Enguany, s’han presentat vint-i-sis projectes i s’han lliurat ajudes per valor de 10.000 € (5.000 € aportats per l’Ajuntament de Betxí i 5.000 € aportats per la Fundació Novessendes). Dels quals, íntegrament els 10.000 € s’han distribuït directament entre els dèsset projectes seleccionats.

Amb el programa d’ajudes Activem Betxí tant Novessendes com l’Ajuntament de Betxí mobilitzen recursos per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes de Betxí, enfortint el treball en xarxa, incrementant la participació i construint ciutadania.

A banda del pressupost total destinat per a aquesta convocatòria Novessendes ofereix a les propostes guanyadores assessorament i ajuda tècnica, per a tasques de disseny i implementació dels projectes. Els projectes beneficiaris de la convocatòria poden renunciar totalment o parcialment a l’aportació econòmica, si veuen que no poden executar les despeses o els projectes en la seua totalitat, comunicant-lo abans de l’1 de maig de 2025.

Novessendes i l’Ajuntament de Betxí volem felicitar a totes les agrupacions de persones i entitats que s’esforcen dia a dia en aportant el seu temps voluntari a construir una societat millor.

Podeu consultar la resolució de la convocatòria Activem Betxí 2025 ací.

Molt probablement com a betxinenca ja hages visitat o sentit parlar de l’Horta del Rajolar. Antigament, aquest era el nom que rebia el conjunt d’hortes situades aigües avall de l’antiga fàbrica de rajoles i el Barranc de les Vinyes, ara soterrat. El cas és que ara, aquest és el nom que rep el projecte de la Fundació Novessendes i un bon grapat de persones que han passat per ací fent possible la recuperació i posada en marxa de les finques. Evidentment, això no haguera sigut possible sense la recuperació de la infraestructura hidràulica de la séquia del poble per un grup de voluntàries valentes ara fa 10 anys. Així que volem donar les gràcies públicament a totes eixes persones que ho vau fer possible i ho heu sostingut al llarg d’aquest primer decenni.

Aquesta celebració tindrà lloc al llarg de tot l’any mitjançant un conjunt d’actes que ens permetran compartir l’espai, generar noves experiències i coneixements, tastar productes ecològics i festejar-nos. L’Horta del Rajolar, és ja un espai comunitari de referència en la producció agroecològica de la província de Castelló, però ara volem insistir-vos en la proximitat. Estem a Betxí, en unes finques en custòdia, que serveixen alhora de camp d’experimentació social i agrària, per a l’educació ambiental i el desenvolupament social i cultural, a banda de produir hortalisses de proximitat. Gràcies també a les persones i entitats que heu confiat en nosaltres i en el projecte, cedint i compartint les vostres terres. Eixe gest senzill pot fer albirar escenaris capaços de transformar i generar futurs ben revolucionaris, però d’això vos parlarem en altre moment. 

Enguany a banda de celebrar-nos ens llancem en la configuració de l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar. Aquest és el nom del programa de facilitació del procés d’instal·lació progressiva de noves agents al sector agrari, amb el qual es pretén afavorir a més, el relleu generacional i la diversitat de perfils professionals. D’aquesta manera, es buscarà des d’ara configurar un pol d’atracció econòmica, que promoga l’emprenedoria agroecològica, i per tant: afavorisca el canvi de model agrari, el desenvolupament rural, la millora d’hàbits de consum i d’alimentació de la població, la feminització del sector, i evitar l’abandonament de terres i el despoblament. 

Encoratjador, veritat? Mentre eixa transformació arriba i compartim amb vosaltres més històries i els valors d’aquest projecte, volem informar-vos ara del programa i les primeres fites d’aquest aniversari: 

dilluns 3 de febrer: formació ‘De l’ecofeminisme al treball que reconnecta, agroecologia i diversitat’ a càrrec de Paula Sánchez i Tereseta. (15.00 h. Horta del Rajolar).

divendres 7 de febrer: xarrada informativa sobre tècniques de Bioenginyeria a càrrec d’Albert Sorolla- Naturalea. (19.00 h. Centre Cívic Novessendes).

dissabte 8 de febrer: taller de renaturalització de la séquia amb tècniques de bioenginyeria a càrrec d’Albert Sorolla- Naturalea. (10.00 h. Horta del Rajolar)

dijous 27 de febrer: xarrada informativa sobre els riscos per inundacions a Betxí a càrrec de Jaume Puchalt-Novessendes-Betxí al riu. (19.00 h. Centre Cívic Novessendes).

dissabte 8 de febrer: passejada per la senda i el patrimoni hidràulic del riu Sec de Betxí a càrrec de Jaume Puchalt-Novessendes-Betxí al riu (10.00 h. Bassa del poble).

i xarrada de presentació de la revista RARA i taller de cuina amb plantes silvestres. (12.00 h. Horta del Rajolar).

Amb aquestes activitats, a banda de les dinàmiques habituals, volem generar un procés d’apropament mutu: per una banda, de la societat i gent betxinenca cap a l’apropiació dels espais associats a les finques de l’Horta del Rajolar, i d’altra cap a la inclusió d’una sèrie de temes i professionals que considerem poden ajudar a enriquir, diversificar i millorar si cap, les implicacions del que suposa viure, entendre i compartir aquest tros de món que habitem. Volem animar-vos a participar d’aquestes i la resta d’activitats que anirem comunicant-vos al llarg de l’any, i que prepararem amb l’entusiasme de despertar el vostre interés, i conéixer i acompanyar les vostres preocupacions. Perquè volem facilitar l’escenari que ens permeta continuar aprenent a cuidar i estimar juntes l’entorn del nostre poble.

Ens acompanyeu per aquesta senda?

Amb el suport de l’àrea de dinamització econòmica i relacions internacionals de la Diputació de Castelló, des de la Fundació Cívica Novessendes volem donar la benvinguda a la tardor amb el cicle formatiu ‘Del camp a la taula, aliments que transformen el món’; vinculat a la convocatòria dels II Premis Llaurant-Diputació de Castelló, i destinat a persones interessades en l’emprenedoria agroecològica. Aquestes formacions busquen transmetre les claus per garantir l’èxit personal i professional de les diferents iniciatives, facilitar el relleu generacional i els processos d’inserció professional al sector, i donar a conéixer la xarxa i les persones que ja treballen al territori més proper.

Es tracta d’unes sessions que tindran lloc a les instal·lacions de la Fundació (Centre Cívic i Horta del Rajolar) al llarg de successives vesprades de dilluns durant els pròxims mesos d’octubre i novembre. Les tres primeres formacions a càrrec de Jorge Molero, expert en agroecologia i coordinador des de la Fundació Entretantos de la xarxa de Municipis per l’agroecologia, van dirigides a la transferència dels coneixements bàsics per a la posada en marxa, i la sostenibilitat i viabilitat de projectes empresarials. A continuació, es realitzaran un parell de sessions per fomentar el diàleg i l’enfortiment de la xarxa de productores, i la inclusió de nous reptes i paradigmes col·lectius. Per tancar el cicle, es visitarà el projecte exemplar Olis Cuquello de la Jana, que treballa per la recuperació de les tradicions culturals populars vinculades a la cura i manteniment d’oliveres mil·lenàries.

Si és del teu interés participar en aquesta formació, no dubtes a inscriure’t al següent enllaç:

Programa:

Bloc 1. De la terra al Mercat

dilluns 7 oct. 16.00-20.00 hores Centre Cívic Novessendes, Betxí 

Fonaments i viabilitat econòmica

dilluns 14 oct. 16.00-20.00 hores Centre Cívic Novessendes, Betxí 

Gestió i comercialització

dilluns 21 oct. 16.00-20.00 hores Centre Cívic Novessendes, Betxí 

Marc legal i pla d’empresa

a càrrec de Jorge Molero de la Fundació Entretantos

Bloc 2.  Aliments que transformen el món. 

dilluns 28 oct. 15.00-18.00 hores Horta del Rajolar, Betxí

Diàleg obert amb iniciatives agroecològiques de Castelló, cures, territori i vida. 

Camp a Casa. Pau Escorihuela

Fermenteria de l’Horta. Esther Trellat

La Somniada Coop. V. Gabrielle Anne Livia

Horta del Rajolar. Òscar Gorriz

dilluns 4 nov. 15.00-18.00 hores Horta del Rajolar, Betxí

De l’ecofeminisme al treball que reconnecta, agroecologia i diversitat.

a càrrec de Paula Sánchez i Tereseta

 Visita Olis Cuquello, La Jana

dissabte 9 nov. 10.00-13.00 hores

Al llarg de 2024, Ghent (Bèlgica) és la capital europea de la joventut.

Amb aquest alicient, European Community Foundations Iniciative (ECFI), amb la col·laboració de Streekfonds East Flanders ha organitzat la jornada “It’s all about you(th): the transformative power of youth participation & leadership for community foundations” que ha constat de tres dies de tallers, xarrades i formació per fomentar l’intercanvi e implementació d’idees i experiències sobre com els joves poden desenvolupar una participació significativa en la presa de decisions i el lideratge en les fundacions comunitària, així com generar canvis en la pràctica, integrant-los en el teixit del moviment de les fundacions comunitàries.

Des d’Espanya, han viatjat personal tècnic de tres fundacions comunitàries: La Fundació Cívica Novessendes, La Fundació Horta Sud i la Fundació La Nou, gràcies a la col·laboració i el suport de l’Associació Espanyola de Fundacions (AEF) en el seu objectiu de fomentar el treball en xarxa i la participació en aquests espais.

En aquest intens esdeveniment, s’ha aprofitat per a dinamitzar el grup de treball de joves per a la transformació d’ECFI, per primera volta presencialment, amb joves tècnics i voluntàris de fundacions comunitàries europees amb l’objectiu de compartir experiències i bones pràctiques per impulsar els projectes juvenils d’emprenedoria social per dinamitzar els barris, amb l’ajuda i el suport integre de les fundacions comunitaries d’aquests.

A continuació deixem les conclusions publicades per European Community Foundations Iniciative (ECFI): https://www.communityfoundations.eu/fileadmin/ecfi/knowledge-centre/Knowledge_Database/Report_It_s_all_about_you_th__ECFI_Ghent.pdf

Passat dissabte 11 de maig més de seixanta persones es van sumar al recorregut d’onze kilòmetres pel riu Sec de Betxí, aprofitant la convocatòria internacional Walking Rivers en la que milers de persones en 94 rutes distribuïdes en 25 països, van caminar de manera simultània els seus ecosistemes fluvials més propers. D’aquesta manera des de la Fundació Novessendes, i concretament des del grup motor del projecte de l’Horta del Rajolar, hem volgut promoure i visibilitzar el patrimoni fluvial i la corresponsabilitat social vers a les seues cures i manteniment.

D’aquesta manera s’ha pretés continuar la tasca empresa en 2014 pel grup de voluntàries que recuperà la séquia que ha alimentat històricament Betxí des de la Font del Fontanar, donant continuïtat a algunes de les iniciatives defensades en l’Estratègia participada Betxí al riu de l’Ajuntament de Betxí al llarg dels darrers anys. A una de les parades del recorregut, Alfredo Remolar aprofità per a recordar com l’any 2004 des del grup de senderisme de Betxí, van organitzar una caminada com aquesta per dins del riu fins a trobar la mar després del Clot de la Mare de Déu a Borriana.

Al llarg del recorregut es van valorar els diferents ecosistemes existents al propi riu, així com les possibilitats que ofereixen per al seu gaudí les infraestructures amb servitud associades, els camins i vies de servei i les diferents intervencions realitzades recentment amb l’objectiu d’obrir la senda fluvial al públic, un espai d’esbarjo que pot ajudar amb la seua aproximació controlada a consolidar l’estima i el coneixement del riu i el seu patrimoni associat.

A més, amb el mateix objectiu i el suport de la Comunitat de Regants de Betxí i la Societat Espeleològica de València, divendres 10 es va procedir a fer una inspecció tècnica de l’Estat de Conservació de la galeria de la séquia. D’aquesta primera inspecció es conclou que les reparacions i obres de manteniment fetes al llarg dels darrers anys sense els criteris de la tècnica constructiva original (volta de rajola massissa i parets de murs de mamposteria carejada) han empitjorat considerablement el seu estat. I que els pous de manteniment han anat tancant-se progressivament fins al punt de dificultar la reparació o retirada de sediments i despreniments al seu interior. Tot i això, en l’actualitat, la canalització drenant continua subministrant aigua des de l’aqüífer des del seu traçat original, que evidencia la mobilitat del riu que en l’actualitat la creua diverses vegades per damunt.

Aquestes dues jornades han servit per a visibilitzar el valor que té el riu i el seu ecosistema associat per a la població de Betxí i generar esperança per espentar canvis sistèmics que ens ajuden a millorar el seu estat de salut. Per a això serà clau que es puga constituir i començar a treballar el grup de guardianes voluntàries del riu que ha de vetllar pel compliment de les normatives i compromisos de les diverses administracions competents acompanyant això de ferramentes de corresponsabilització social que mitjançant un canvi cultural important regenere l’imaginari col·lectiu respecte al riu que podria arribar (o tornar) a ser.

El pròxim 11 de maig amb motiu de la iniciativa mundial de l’organització Wetlands internacional Walking Rivers estem organitzant una passejada pel Riu Sec de Betxí. Amb això, es pretén valorar els rius i els seus ecosistemes associats, ajuntant gent d’arreu per caminar de manera coordinada els seus paisatges més propers. 

Des de la Fundació Novessendes, i concretament des del projecte de l’Horta del Rajolar, volem promoure la visibilització del nostre patrimoni fluvial i la corresponsabilitat social. Volem contribuir a continuar la tasca empresa en 2014 pel grup de voluntàries que recuperà la séquia que ens alimenta des de la històrica Font del Fontanar, fent nostres algunes de les iniciatives defensades en l’Estratègia participada Betxí al riu al llarg dels darrers anys.

Es tracta de fer un passeig pel riu del nostre poble, des de l’antiga bassa i riu amunt fins trobar-nos amb el terme d’Onda, i tornar, passant pel Pantà-Font, la Sénia, el Pontarró i l’Horta del Rajolar. 

Es tracta d’un recorregut fàcil i planer d’uns 11 km de longitud, amb possibilitat de fer recorreguts circulars menors i adaptats a les necessitats i ritmes de les participants (creuant pel Pontarró o pel Pantà).Aquesta jornada pretén ser el punt de sortida del grup de ‘voluntàries guardianes del riu i la senda’, mitjançant el qual reconéixer el treball que han fet fins ara les persones que han possibilitat i donat continuïtat al projecte, i donar visibilitat a l’existència i obertura de la senda fluvial.

Veniu a conéixer i passejar el vostre riu!

Amb més recursos i projectes que mai, aquesta 10a convocatòria de projectes de l’Ajuntament de Betxí i la Fundació Novessendes enceta el seu programa amb la reunió de les representants de cada projecte per tal de generar sinergies durant el seu desenvolupament al llarg de l’any. D’aquesta trobada, que tingué lloc al Centre Cívic de la Fundació el passat dimarts 5 de març, va sortir també la necessitat de coordinar les diferents iniciatives per tal de facilitar la seua comunicació i organització, així com per garantir l’èxit i repercussió de cadascun dels projectes.

Entre els projectes cal destacar l’arrelament social i cultural que ja tenen projectes com el BAC (Betxí Art Compromés) i la revista mensual Som Betxí, o la capacitat de mobilització i convocatòria del col·lectiu de mestresses de casa que enguany engalanaran les nostres places i carrers. Per altra banda, projectes com l’Estudi Etnobotànic de l’Associació Connecta Natura, els tallers de varietats tradicionals de l’ONG Pankara, les converses entorn del riu del col·lectiu Amane Mneme, l’agermanament del Grup esportiu de senderisme o els treballs per valorar i conéixer millor les aus, realçaran el nostre paisatge, l’agricultura tradicional i els valors ambientals que configuren aquest entorn habitat. A més, cal ressaltar el fort caràcter transformador cultural i educativament, que tenen propostes com les del Grup d’Escacs, les jornades de Cinema o els diferents projectes que complementaran la formació que ofereix la comunitat educativa local. Aquests són: el grup de debat de l’IES, l’impuls de la Xarxa de llibres, ADATAU treballant per la construcció d’un IES més inclusiu i segur, les jornades educatives de dalt a baix en coordinació amb els quatre centres formatius (Pequelar, escola, institut i escola d’adults) i l’aprofitament del taller d’Impremta vinculat a la Formació Professional d’Arts Gràfiques.

Aquesta és, per tant, una convocatòria amb veus plurals i projectes de diferents escales, que en transversal suposaran una combinació capaç de remoure la població i generar activitats de bestreta amb capacitat d’enfortir del teixit comunitari local. Per a, a través de la realització d’aquestes activitats i la participació activa de la societat, impulsar el seu desenvolupament cultural.