La passejada WalkingRivers pels riscos per inundacions a Betxí del passat dissabte 17 de maig, va tractar de visibilitzar les problemàtiques i els reptes de futur que la població enfronta en matèria de gestió i drenatge d’aigües pluvials. D’aquesta manera es va tractar de conscienciar i formar a les participants, per garantir la seua seguretat en cas de risc, i per millorar la seua resiliència i capacitat de resposta enfront d’episodis de pluges extremes.
Amb el canvi climàtic els fenòmens climatològics adversos són cada vegada més freqüents i canviants. Exemples d’això són: les pluges torrencials que recentment amenaçaren durant uns minuts Betxí i les poblacions veïnes, les pluges que aconseguiren fer protagonista fa un parell de mesos la crescuda del riu Sec o les conseqüències de la fatídica DANA del passat 29 d’octubre a l’Horta Sud i el riu Magre.
Per això, al llarg de les diferents parades del recorregut, es va voler atendre tant l’anàlisi dels riscos per inundacions derivats de la presència del riu Veo, com els associats a la perillositat geomorfològica que afecta quasi per complet a l’àmbit urbà de Betxí. Fet que es dona pel creixement i desenvolupament urbà que al llarg de la història s’ha produït sobre tres petites conques hidrològiques. D’aquestes tres és la canalització del Barranc de les Vinyes, sota l’avinguda Sant Josep Obrer, la principal amenaça.
La infraestructura calculada havia de respondre al drenatge d’una conca de només 3,7 km, que ja deixava fora als anys seixanta tota la superfície situada al nord de l’avinguda. En l’actualitat, la zona, es troba urbanitzada i impermeabilitzada amb habitatges, dotacions públiques i indústries que a més drenen sobre la mateixa infraestructura. Al temps, s’ha produït una variació en la gestió del sòl agrícola situat aigües amunt, que passant del secà als cítrics, i després amb la ‘modernització’ del regadiu, ha reduït el seu coeficient d’absorció del sol.
Però les mancances d’aquesta infraestructura no acaben ací, ja que per al seu càlcul i dimensionat es va adoptar una precipitació mitjana de 246 l/dia i una intensitat de pluja màxima de 85,6 l/hora. Aquestes xifres avui en dia són simbòliques donades les precipitacions de més de 700 mm/dia de la Dana del passat octubre a la Foia de Bunyol, els més de 30 litres en 10 minuts d’Alqueries fa uns dies o la fita de pluja torrencial de 159 l/hora de Vinaròs el 19 d’octubre de 2018.
Per tant, i com ja asseguraven en 2018 els enginyers J.S Palencia i M.A. Eguibar a l’Estudi d’inundabilitat del Sector Molí de l’Horta: ‘el barranc de les Vinyes hauria de ser objecte d’un estudi de major precisió que determinara la seua capacitat per suportar el cabal circulant per a un període de retorn de 500 anys, o en el seu defecte quin seria el cabal circulant per la via pública fins a la seua trobada amb el riu Sec’.
Aquesta és la realitat de multitud d’infraestructures, que han de respondre per tot arreu a unes previsions de les condicions climàtiques de futur majors que les previstes, i per a les que no estan preparades. Per això, serà clau continuar implementant amb mesures basades en la natura (més sostenibles) la permeabilització i fixació del sòl, i la reducció i dissipació dels cabals i la velocitat de l’aigua.
Objectius que s’assoleixen per exemple amb l’obertura de la senda fluvial que a la zona de l’Horta del Rajolar, tracta de recuperar, mantindre i fer créixer l’espai i el territori de mobilitat fluvial. Aquest àmbit va ser un dels darrers trams del recorregut, on s’aprofità per a fer un petit homenatge al voluntariat que ara fa onze anys va netejar i recuperar la séquia del poble. Per eixe motiu, la Fundació Novessendes col·locarà una placa commemorativa d’aquella tasca, perquè la recuperació del patrimoni hidràulic i el seu manteniment poden ser les claus i la diferència entre unes pluges torrencials i la tempesta perfecta.
Una vegada més, Activem Betxí supera el nombre de projectes que finançats per fomentar la participació de la comunitat a Betxí, amb un total de 17 iniciatives.
Aquesta, l’11a convocatòria de projectes de l’Ajuntament de Betxí i la Fundació Novessendes, enceta el seu programa amb la reunió de les representants de cada projecte per tal de generar sinergies durant el seu desenvolupament al llarg de l’any. La trobada, que tingué lloc al Centre Cívic de la Fundació el passat dijous 27 de febrer, va sortir també la necessitat de coordinar les diferents iniciatives per tal de facilitar la seua comunicació i organització, així com per garantir l’èxit i repercussió de cadascun dels projectes.
Els projectes que es desenvoluparan al llarg del 2025 són els següents:
Apropament al coneixement dels ecosistemes del terme de Betxí a partir de l’ornitologia. Censos d’aus: anellament científic i estacions d’escolta.
Entitat: Grup Au d’ornitologia
Objectiu del projecte: Realitzar censos d’aus als 5 ecosistemes del terme de Betxí (Riu, conreus, boscos, secà i ciutat) junt amb l’IES Betxí.
MOURE A LA INFANTESSA
Entitat: Grup de joves de Betxí
Objectiu del projecte: Establir un espai de participació per als joves amb l’objectiu de fomentar l’oci per als infants i joves de Betxí.
HORT URBÀ A PEQUELAR
Entitat: AFA PEQUELAR
Objectiu del projecte: Construcció d’un hort urbà a l’escola infantil de Pequelar per fomentar l’autoconsum i la sobirania alimentària.
MATEMÀTIQUES AL CARRER
Entitat: Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Kwharizmi
Objectiu del projecte: Fer una jornada per acostar les matemàtiques a tots els públics fora del context escolar des d’un punt de vista lúdic i divulgatiu.
CINEMA A BETXÍ
Entitat: BAC+7
Objectiu del projecte: Visionat setmanal de pel·lícules de cine d’autor, independent, clàssic i en versió original.
ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE BOLILLERES I MULTILABORS DE BETXÍ
Entitat: Associació de Bolilleres i Multilabors de Betxí
Objectiu del projecte: Planificar i executar la trobada anual de bolilleres a Betxí.
UN IES BETXÍ MILLOR
Entitat: ADATAU-FADES
Objectiu del projecte: Millorar la convivència dins de l’IES mitjançant activitats organitzades pel propi alumnat i fomentar l’associacionisme i la participació.
SOM BETXÍ
Entitat: Som Betxí
Objectiu del projecte: Impressió de la revista mensual Som Betxí, on es dona veu a la gent de Betxí. La revista és un recull d’articles de persones i associacions del poble.
Ole Bureo
Entitat: Jorge Gumbau Mollar
Objectiu del projecte: Recuperar les danses tradicionals de Betxí per ensenyar-les al poble a través de tallers i un festival final.
Guitarra per a la poesia
Entitat: Amics de la Poesia de Betxí
Objectiu del projecte: Aportació d’un professional de la guitarra o violí per al recital de poesia anual.
BAC EN COOPERACIÓ II
Entitat: BAC
Objectiu del projecte: Dinamització cultural de Betxí a partir de l’art: art amb deixalles, murals, col·laboració amb associacions i artistes.
JORNADES EDUCATIVES DE BAIX A DALT
Entitat: Grup de docents
Objectiu del projecte: Jornades educatives dirigides a professorat i famílies.
Sombrajos a Betxí
Entitat: Asociación Amas de casa y consumidores de Betxí
Objectiu del projecte: Fer un gran sombrajo per a un carrer, plaça o avinguda de Betxí.
ELS TRESORS DE BETXÍ: ESTUDI ETNOBOTÀNIC DE LES VARIETATS TRADICIONALS DE BETXÍ
Entitat: Associació Connecta Natura
Objectiu del projecte: Estudi etnobotànic de les varietats tradicionals de Betxí, a través d’entrevistes semiestructurades a gent del poble i de la publicació de resultats en la revista Som Betxí.
LA MUNTANYA ENS AGERMANA
Entitat: Club esportiu de senderisme de Betxí
Objectiu del projecte: Jornades d’intercanvi/agermanament entre el club de senderisme de Betxí i altres clubs de senderisme.
ATELIER D’ART A L’ESCOLA
Entitat: Claustre CEIP Cervantes-Dualde
Objectiu del projecte: Crear un espai d’art al centre per a l’alumnat on poder experimentar, manipular, investigar i observar llenguatges artístics.
Mirem el passat per a construir futur
Entitat: ONGD Pankara EcoGlobal
Objectiu del projecte: Crear un receptari participatiu amb receptes típiques de Betxí entre els anys 50 i 70.
Aquesta és, per tant, una convocatòria amb veus plurals i projectes de diferents escales, que en transversal suposaran una combinació capaç de remoure la població i generar activitats de bestreta amb capacitat d’enfortir del teixit comunitari local. Per a, a través de la realització d’aquestes activitats i la participació activa de la societat, impulsar el seu desenvolupament cultural.
Dins del programa del pla de voluntariat i de la commemoració del dècim aniversari de l’Horta del Rajolar, al llarg d’aquest 2025 se celebraran diverses activitats amb els objectius de: consolidar una participació activa i transformadora, amb impacte significatiu sobre el nostre entorn, i que siguen alhora motiu de satisfacció, orgull i arrelament al nostre àmbit.
La primera d’aquestes activitats ha sigut la formació amb una xarrada i un taller pràctic en bioenginyeria de la mà d’Albert Sorolla Edo, com a director tècnic de l’empresa Naturalea i especialista en la matèria. Amb més de 600 projectes desenvolupats al llarg de la seua trajectòria és un pioner i referent en la restauració del paisatge i el desenvolupament de solucions basades en la natura.
La Bioenginyeria del paisatge és: una disciplina constructiva que persegueix objectius tècnics, ecològics, estètics i econòmics, utilitzant sobretot materials vius com llavors, plantes, parts de plantes i comunitats vegetals, sols o en combinació amb materials inerts com pedra, terra, fusta, ferro o acer, com a elements constructius. H. M. Schiechteln.
Amb àmbits d’actuació ben diversos, que comprenen des de la restauració del medi natural fins al disseny d’àrees urbanes, aquesta formació es va encarar principalment entorn de les solucions vinculades a l’aprofitament i la millora de les infraestructures hidràuliques existents. A Betxí, amb un perímetre urbà farcit de finques agrícoles i zones industrials, i amb cert nivell de perillositat i riscos d’inundació, moltes de les solucions apreses podrien ajudar a reduir els efectes de les crescudes, reduir el cost de manteniment de les infraestructures, millorar el disseny i el desenvolupament de noves zones urbanes en consonància amb la gestió i millora de la qualitat de les aigües.
Concretament, les solucions proposades a les séquies, que a banda de facilitar la distribució i el drenatge d’aigua del territori, son patrimoni, paisatge, biodiversitat, poden millorar la qualitat de l’aigua i de l’aire convertint-se en refugi climàtic per a multitud d’espècies. El soterrament habitual d’aquestes infraestructures hidràuliques dificulta el seu manteniment i encareix la resolució d’incidències. Aquestes solucions innovadores, que a més plantegen l’adaptació al canvi climàtic, a l’escassedat de recursos hídrics i a la torrencialitat dels episodis de pluja, són l’alternativa. I a més disminueixen l’estrés, promocionen l’activitat física, milloren el sistema immunitari i la resiliència, la cohesió social (menys conflictivitat), i en definitiva aumenten la qualitat i l’esperança de vida.
Amb les intervencions didàctiques a l’Horta del Rajolar, a banda de l’estudi i seguiment de les diferents solucions emprades (fagines, deflectors, herbassars d’hidròfits, filtres de grava, entramats de fusta…) es pretén millorar la qualitat de l’aigua que retorna al riu. A més aquests àmbits diferents generaran escenaris amb característiques diverses que multiplicaran les funcions i els beneficis ecosistèmics i la biodiversitat de l’entorn.
Es tractava, per tant, d’incorporar l’àmbit de la séquia com un espai productiu i ple de vida més. El treball col·lectiu ha fet que el grup de les voluntàries participants puga mantenir cert vincle emocional amb les diferents solucions, i que en el futur s’apropen encuriosides a fer el seguiment. Així és com establir ací el seu refugi o un xicotet espai nou fora de les dinàmiques urbanes quotidianes des del qual apropar-se, relacionar-se i cuidar l’aigua.
La bioenginyeria del paisatge es basa en la fusió pràctica de coneixements provinents de la ciència de la biologia i la mateixa enginyeria, i en l’ús de plantes vives i els materials que se’n deriven, aprofitant al màxim la topografia i condicions preexistents a l’entorn. Els àmbits d’actuació són molt diversos i comprenen la restauració del medi natural, d’activitats extractives, infraestructures viàries, medi urbà, llits fluvials, espais humits, dunes i zones costaneres.
L’empresa Naturalea, amb Albert Sorolla en cap, porta més de vint anys i més de 600 projectes desenvolupats que la situen com una de les pioneres en la restauració del paisatge i el desenvolupament i l’execució de tècniques de bioenginyeria al nostre país.
A Betxí tractarà d’introduir, mitjançant la xarrada formativa de divendres 7 de febrer a les 19.00 h. al Centre Cívic Novessendes, algunes de les tècniques i projectes desenvolupats al llarg dels darrers anys i que poden ajudar a millorar l’ecosistema local. Amb el taller pràctic a l’Horta del Rajolar de dissabte 8 de febrer a les 09.30 h., es tractarà d’ensenyar a les participants les diferents tècniques que poden millorar la gestió i qualitat de l’aigua, per adaptar-se a les condicions de canvi climàtic i escassetat de recursos hídrics. Aquestes tècniques s’aplicaran al tram de la séquia que transcorre per la finca amb l’objectiu d’aconseguir la seua renaturalització i integració paisatgística.
Cal inscriure’s al taller pràctic emplenant el següent formulari:
OBRINT CAMINS DE PARTICIPACIÓ SOCIAL COMUNITÀRIA.
La Fundació Cívica Novessendes continua fent una aposta ferma pel foment del voluntariat al municipi de Betxí.
Amb més recursos i projectes que mai, aquesta 10a convocatòria de projectes de l’Ajuntament de Betxí i la Fundació Novessendes enceta el seu programa amb la reunió de les representants de cada projecte per tal de generar sinergies durant el seu desenvolupament al llarg de l’any. D’aquesta trobada, que tingué lloc al Centre Cívic de la Fundació el passat dimarts 5 de març, va sortir també la necessitat de coordinar les diferents iniciatives per tal de facilitar la seua comunicació i organització, així com per garantir l’èxit i repercussió de cadascun dels projectes.
Entre els projectes cal destacar l’arrelament social i cultural que ja tenen projectes com el BAC (Betxí Art Compromés) i la revista mensual Som Betxí, o la capacitat de mobilització i convocatòria del col·lectiu de mestresses de casa que enguany engalanaran les nostres places i carrers. Per altra banda, projectes com l’Estudi Etnobotànic de l’Associació Connecta Natura, els tallers de varietats tradicionals de l’ONG Pankara, les converses entorn del riu del col·lectiu Amane Mneme, l’agermanament del Grup esportiu de senderisme o els treballs per valorar i conéixer millor les aus, realçaran el nostre paisatge, l’agricultura tradicional i els valors ambientals que configuren aquest entorn habitat. A més, cal ressaltar el fort caràcter transformador cultural i educativament, que tenen propostes com les del Grup d’Escacs, les jornades de Cinema o els diferents projectes que complementaran la formació que ofereix la comunitat educativa local. Aquests són: el grup de debat de l’IES, l’impuls de la Xarxa de llibres, ADATAU treballant per la construcció d’un IES més inclusiu i segur, les jornades educatives de dalt a baix en coordinació amb els quatre centres formatius (Pequelar, escola, institut i escola d’adults) i l’aprofitament del taller d’Impremta vinculat a la Formació Professional d’Arts Gràfiques.
Aquesta és, per tant, una convocatòria amb veus plurals i projectes de diferents escales, que en transversal suposaran una combinació capaç de remoure la població i generar activitats de bestreta amb capacitat d’enfortir del teixit comunitari local. Per a, a través de la realització d’aquestes activitats i la participació activa de la societat, impulsar el seu desenvolupament cultural.
El passat diumenge 25 de febrer una vintena de persones del grup d’Ecologistes en Acció València va celebrar al riu Sec de Betxí la seua tradicional jornada de plantació per celebrar el dia mundial de l’arbre. Han volgut aprofitar l’ocasió per a conéixer i visibilitzar l’obertura de la senda fluvial, tractant de consolidar aquest espai d’aprofitament ciutadà.
Han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Betxí, que ha cedit les ferramentes i utensilis necessaris per al desenvolupament de la jornada, l’equip de la Fundació Novessendes que els hem acompanyat i guiat fins a l’Horta del Rajolar, explicant-los els projectes duts a terme fins ara, i de l’Associació Connecta Natura que ha cedit els arbres del seu projecte de reproducció de varietats tradicionals.
Amb una combinació de quinze exemplars d’espècies diferents s’ha volgut representar la transformació d’aquest espai, a cavall entre l’àmbit fluvial i les finques de producció agrícola, amb arbres de ribera, de varietats tradicionals de la Serra d’Espadà i d’espècies presents als barrancs de l’entorn més pròxim. S’han plantat amb un marc de plantació de 5 metres i respectant la distància al Domini Públic Hidràulic, un salze (Salix spp.), dues pomeres silvestres (Malus sylvestris), cinc espinals (Crataegus monogyna), dues pruneres miravolant (Prunus domestica), dues pruneres grogues allargades, dos magraners (Punica granatum) i un albercoquer (Prunus armenica).
Amb aquesta jornada de plantació, neteja i reconeixement de l’àmbit de la senda fluvial es reconeix la importància que la seua transformació, manteniment i cura poden oferir a la població al llarg dels pròxims anys. La seua proximitat a l’àmbit urbà i continuïtat fins al Pantà, donada també la inversió que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer està realitzant amb la retirada de les canyes, permetrà connectar de nou aquests espais patrimonials i naturals reivindicant així el seu valor.
L’esdeveniment celebrat a Betxí els dies 29 i 30 de setembre va reunir a gairebé un centenar d’activistes i entitats amb l’ànim de fer un diagnòstic i avaluar l’estat de la transició ecosocial a la província, així com tractar de facilitar la cooperació entre persones i entitats que treballen en aquesta direcció. Les jornades van començar amb la benvinguda institucional per part de Sonia Gil, en representació de la Diputació de Castelló, Carla Nebot, alcaldessa de Betxí i Manolo Piquer, president de la Fundació Novessendes, entitat organitzadora de l’esdeveniment. El fòrum comptava amb el finançament de la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Betxí i diverses entitats socials i ambientals de la província.
La transició ecosocial es presenta com una via de transformació social necessària i urgent enfront de l’actual escenari d’emergència climàtica. Les conseqüències dels models de producció i consum imperants, ens han enfrontat a una situació global caracteritzada per una terrible pèrdua de biodiversitat, extincions massives, desforestació, sequera, esgotament de recursos, pèrdua del gel dels pols, generació desmesurada de residus i consum depredador d’energies procedents de fonts no renovables, vinculada a l’impacte dels transports individuals, al sistema comercial globalitzat i el turisme de masses, en perjudici del benestar de les persones i de l’equilibri dels territoris. Altres cares de la mateixa tràgica moneda són la contaminació atmosfèrica o la destrucció del paisatge, sense oblidar les profundes desigualtats socials i de gènere, així com la precarietat i la pobresa a la qual està sotmesa bona part de la població mundial. Davant aquesta situació global, l’enfocament ecosocial advoca per prendre consciència de la necessitat urgent de repensar-nos com a societat, parar inèrcies i començar a actuar de manera diferent.
Enfront d’aquest context, la intervenció de la biòloga especialitzada en ecologia i economia social i solidària, Eva Vilaseca, va servir per a introduir determinats conceptes clau, contraposant la transició ecosocial a altres models com, per exemple l’Ecofeixisme, el New Green Deal o el Capitalisme Verd.
La biòloga, co-impulsora de “Futurs (im)possibles’’ i membre de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, va encoratjar a les i els assistents a “actuar i fer front a la crisi civilitzatòria, davant la urgència i les conseqüències que ja sofrim, perquè, la transició ecosocial és tècnicament possible, ecològicament necessària, políticament viable i socialment desitjable, a més d’inevitable”.
A continuació, l’activista, escriptora i educadora ambiental llicenciada en dret, Maite Mompó, llançava un missatge optimista i ple d’esperança. La seua experiència vital com a tripulant del Rainbow Warrior de Greenpeace li ha permés prendre consciència de la importància de protegir la vida en el planeta i emprendre accions per a possibilitar-lo.
Aquesta voluntat l’ha portat a dirigir la campanyaStop Ecocidio, una iniciativa internacional que pretén aconseguir que l’ecocidi -el mal i la destrucció massiva del món natural viu-, siga considerat un crim internacional.
Va ser molt encoratjador comprovar, de primera mà, com des de l’activisme quotidià es poden produir canvis al model global. Per a Mompó, “la transformació ecosocial posa en el centre la cura de les persones i la cura de la naturalesa, enfront del benefici econòmic”. A més, va destacar el poder que podem exercir individualment incorporant petits canvis quotidians, com per exemple, revisar les etiquetes d’allò que consumim en l’àmbit individual, prioritzant el producte de proximitat, ecològic, respectuós amb l’entorn i adquirit mitjançant la venda directa o els canals curts de distribució: un gest senzill del qual es deriven beneficiosos resultats.
El tancament de la primera jornada del VISC! va estar dedicat a donar veu a entitats locals que ja estan fent front a diverses problemàtiques en el territori castellonenc.
La presència d’Acció Ecologista Agró, el Grup de Suport l’Aurora i el moviment No a la MAT, són bons indicadors del treball que està duent-se a terme, una tasca exercida des de la voluntat inesgotable i la capacitat de mobilització que, afortunadament aconsegueix, amb constància, els seus objectius.
La programació del dissabte, segon dia del Fòrum, iniciava amb la xerrada del betxinenc Jordi Garcia, portaveu del nucli territorial del País Valencià de La Directa.
Garcia va analitzar el paper dels mitjans de comunicació en l’actualitat i destacant que plataformes independents com La Directa, que ja compta amb més de tres mil subscriptors, treballen per la transformació social i cultural i aposten pel canvi de model, denunciant abusos i injustícies.
A continuació, l’equip de la cooperativa Transversal, acompanyades per la relatoria gràfica de Teresa Sempere, van gestionar les dinàmiques participatives, on els assistents van poder treballar diferents escenaris futurs i proposar alternatives que ens conduïsquen a la transformació ecosocial. La sessió, organitzada en taules configurades per àmbits de treball (alimentació, teixit comunitari i cures, energia, ocupació) va permetre establir el marc objectiu cap al qual hem de caminar.
Es va proposar apostar clarament per l’alimentació saludable i de proximitat, facilitada pels grups de consum, que substitueixen el model de les grans cadenes de distribució per un model cooperatiu entre agricultors, que millora l’accés a la terra, preserva els coneixements i la reproducció de varietats tradicionals, i consolida una xarxa agroecològica.
Així mateix, es va proposar creació d’una coordinadora feminista i l’arrelament de les cooperatives socials, orientades a oferir un assessorament tècnic. La creació de sinergies i l’ús de l’art com a eina transformadora, així com la preservació de la salut mental i la prevenció del suïcidi, es van subratllar com a mesures imprescindibles, que es dibuixen com l’alternativa davant un paradigma individualista, obsolet des del punt de vista educatiu i amb molt pocs referents masculins en l’àmbit de les cures.
Entre les conclusions més destacades podríem esmentar, que la voluntat d’enfortir i consolidar la xarxa d’entitats i activistes que treballen per la transició ecosocial és real a la província de Castelló. Moltes accions petites coordinades poden suposar una força transformadora, capaç de generar un canvi de model cap a una vida més sensible i acurada, arrelada i en comunitat.
Encara fan falta mesures i legislació globals, però juntes i apostant per una actitud empàtica cap al món i la resta d’éssers, i en definitiva, “si ens cuidem, tot ha d’anar bé” (o almenys millor del que l’escenari actual ens deixa entreveure). “Albirem molts dels problemes, i estem sofrint diàriament les seues conseqüències, només cal poder tirar endavant les solucions”. Aquesta, entre altres reflexions, van ser realitzades per les més petites de les assistents al fòrum, per tant, hi ha alternatives!
Com a conclusió a la trobada, el recorregut pels últims 120 anys d’història de la senda del riu i una aproximació al que podria ocórrer els 30 pròxims anys, un tanteig i aproximació cap a una zona verda pública gestionada per un grup divers de persones i entitats capaces de produir una transformació cultural d’aproximació i cures a l’ecosistema fluvial i entorn habitat.
Sentir cantar a una veu el ‘que tinguem sort’ va ser el millor final que El VISC!, podria haver tingut:
“que cap ocell trenqui l’harmonia del seu cant… Si vens amb el meu, no demanes un camí planer, ni estels d’argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg”.
En el nostre canal de Youtube pots veure el videoresum del fòrum, realitzat per UKEMOTION i amb la intervenció d’Oriana Brunori.
L’Associació Betxí Art Compromés (BAC) va nàixer a 2018 amb l’objectiu de potenciar l’art en llocs públics i privats, i apropar-lo a tot el veïnat de Betxí. Generant dinàmiques de participació ciutadana per aconseguir un poble més atractiu, acollidor, participatiu, modern, innovador i amb una identitat pròpia basada en la cultura artística.
Durant aquests anys s’han pintat més de 17 murals en espais públics, 18 artistes i més de 130 persones voluntàries han col·laborat en la iniciativa, 40 alumnes de secundària han pintat 20 bol·lards, i més de 200 alumnes han visitat les obres, 6 poetes han plasmat les seues poesies al carrer, s’ha editat una revista, s’han fet tres tallers formatius i una exposició fotogràfica.
Aquest any, del 25 de setembre a l’1 d’octubre, el BAC celebra el VI Festival d’art urbà a Betxí on artistes de tota mena treballaran per continuar amb la tasca de millorar el nostre municipi. Des de l’associació, com tots els anys, demanen la col·laboració del veïnat i de qualsevol persona interessada per a ajudar els artistes a pintar els murals (pintura, grafiti, art del rebuig, poesies), o en altres tasques com el transport de pintures i materials, l’adequació d’espais i la neteja. I des de Novessendes els ajudem a gestionar aquestes ofertes de voluntariat a través del nostre Observatori Social (www.observatori.novessendes.org).
Si tens interés a col·laborar amb el BAC, escriu-nos a info@novessendes.org o telefona’ns al 964 620 010.
Pots consultar aquesta oferta de voluntariat, i d’altres, en l’apartat Voluntariatde l’Observatori Social Novessendes.
Estrenem nova secció a l’Observatori Social Novessendesamb el fi de dinamitzar conjuntament la nostra oferta de voluntariat i la d’entitats del teixit associatiu local.
La Fundació Novessendes és un bon lloc on participar i fer voluntariat des d’una visió transformadora, però no som l’únic lloc. Amb la nova secció fiquem a l’abast de la ciutadania propostes interessant d’entitats, on es poden dedicar unes hores de temps lliure a treballar per un món millor a quilòmetre 0.
Les oportunitats estaran canalitzades en l’apartat Voluntariat de la web de l’Observatori Social de Novessendes. Actualment, hi ha publicades 3 ofertes de voluntariat de la nostra entitat, i 5 ofertes per a implicar-se en projectes educatius, ambientals i culturals de Betxí.
Aquesta acció està emmarcada dins del projecte Observatori Social Novessendes finançat per la Generalitat Valenciana a través d’ajudes públiques, nombres d’expedients BSVOL/2023/66 i TPASOC/62/2023.
