La funció d’una Fundació Comunitària com Novessendes

Des que el passat 25 de juliol s’iniciara l’incendi, no hem deixat de cavil·lar: primer, per l’evolució de les flames, i després, per quin ha de ser el nostre paper. En qüestió d’hores, tot al nostre voltant era el foc: pobles desallotjats, incertesa, desconeixement, companyes incomunicades, veïnes confinades i molta vida perduda. Ara, mentre torna la calma, sabent que res serà com abans, la preocupació —pel Parc Natural de la Serra d’Espadà i tot allò que l’envolta, i que forma part d’un mateix paisatge i les seues branques— és profunda, compartida i dolorosa.

Coneixem i reconeixem la història i l’evolució d’aquesta Serra del nostre cor. Aquest incendi és una nova ferida que haurem d’atendre com cal. No serem nosaltres les que anuncien ni lideren les mesures de gestió forestal o de recuperació ambiental tècnica, com tampoc hem atés tècnicament l’emergència, però sí que voldrem aportar el nostre granet de sorra en eixes i altres direccions. Arribarà el temps de les llavors, estarem quan arribe, i sabem que la urgència ara és protegir el sòl abans de les pluges torrencials que vindran —perquè vindran—. Però el nostre focus sempre ha estat en les persones; la nostra aposta principal sempre seran les solucions de temps lents i mirada llarga, amb el bon fer i la constància de la gent del territori.

En aquest món de la immediatesa, del vincle efímer i instantani, l’incendi ens ha recordat brutalment que estem íntimament lligades a allò que ens envolta, i que de la seua qualitat i bon esta,  depén la nostra salut i benestar. El canvi climàtic, i aquest escenari de multicrisi global constant, ens adverteixen que la vulnerabilitat del territori és real. Però la tristor, el dol i la ràbia no ens han de paralitzar. Després de viure en primera persona aquest incendi, la resposta de la Fundació Novessendes es basarà en tres eixos d’acció principals:

• Establir una senda d’oportunitat que reforce la nostra identitat, perquè cal gestionar i reconéixer el dol col·lectiu que ha suposat la pèrdua, però estem del costat de l’esperança. El foc ha deixat al descobert el patrimoni de la pedra seca, fonamental per a la gestió hidroforestal, la resiliència i la cultura dels nostres pobles. I com això que continua latent, sota la cendra, la ferida ha de suposar l’oportunitat per reconnectar amb les arrels i allò que ens ha sostingut ací durant segles. Perquè el sòl i l’aigua, a través del riu Sec (Veo) i la rambla d’Artana, son el nostre fil comú, allò que ens connecta amb l’interior de la Serra, i amb cadascun dels pobles afectats. Formem part d’un mateix paisatge, som la mateixa conca.
• Amb més comunitat, participació i custòdia de la terra. Perquè la millor ferramenta contra la degradació del territori és sempre una comunitat activa, sensible, formada i respectuosa. Enfront de la impaciència de l’acció immediata, proposem seguir enfortint el teixit social a través de la participació directa, amb iniciatives ja conegudes com per exemple Activem Betxí, el VISC! Lab sobre comuns alimentaris, i l’agroecosistema de l’Horta del Rajolar. Seguirem promovent la biodiversitat a través d’un mosaic agroforestal culturalment actiu en Betxí i en la resta de municipis, mitjançant la custòdia del territori. Perquè considerem que cuidar la terra, consumir de proximitat i protegir el nostre entorn, són les nostres millors ferramentes per a fer front a l’emergència climàtica. Sabem que tornaran la llum i el verd a les nostres muntanyes, però volem seguir acompanyant el com.
• La nostra força, sempre la xarxa. El fet de ser una Fundació Comunitària reforça el nostre vincle amb les persones i entitats que ja teníem prop, i que tractarem d’ampliar amb totes aquelles que vullguen treballar per la recuperació de la nostra comarca. Un dels nostres valors és just la interconnexió. Som part de la RETA (Xarxa Estatal d’Espais de Test Agrari), que compta amb tècnics especialistes i assessoraments específics en temes de ramaderia extensiva i gestió forestal per quan arribe el moment. Formem part de la RILCC (Xarxa Ibèrica de Laboratoris de Cultura Comunitària i Ruralitat), on hi ha diverses iniciatives que fan front i troben solucions a diferents problemàtiques de territoris com el nostre. I també formem part de l’AEF (Associació Espanyola de Fundacions), mitjançant la qual podrem canalitzar més recursos, activar la filantropia o identificar i atendre millor els reptes del futur.

Tot, sense perdre la mirada llarga, perquè som conscients que l’escenari és complex, però la nostra tasca serà arribar més lluny, trobar eixes sendes que han d’ajudar a configurar nous i millors escenaris de futur. Volem acompanyar i fer possible eixa transformació. Al llarg dels nostres 25 anys de trajectòria, hem defensat que fer les coses d’una altra manera no només és possible, sinó que és absolutament necessari. No oblidem que, si alguna cosa han demostrat aquestes muntanyes al llarg de la història, és que són un escenari d’oportunitat i resistència inigualable.

Aprofitem aquest moment tan dur per a atendre el postincendi d’una manera plural, coordinada, inclusiva i, per damunt de tot, en comunitat. Novessendes continuarà treballant de manera constant per la regeneració i la transformació ecosocial del territori, amb tota l’estima que pugam oferir a la nostra llar: la Serra d’Espadà.

Els passats dies 22 i 23 de juny va tindre lloc el laboratori de cultura comunitària sobre els Comuns Alimentaris (terra, aigua i llavors) VISC! Lab. En dues sessions, que van haver d’acurtar-se per la calor i per facilitar la conciliació i la participació, les assistents van poder treballar juntes entorn de les set propostes plantejades al llarg del desenvolupament de la metodologia del laboratori. 

Les propostes van sortir d’un procés col·lectiu d’avaluació i tria de les propostes, que es va dur a terme el dissabte 9 de maig, després d’una crida oberta. I des d’aleshores van anar configurant-se mitjançant l’adhesió de més participants, la definició d’algunes propostes o la coordinació entre elles. Donades les característiques del projecte de l’Horta del Rajolar, que al final és un camp d’experimentació i innovació social, el laboratori va acabar sent el mateix experiment. Amb la hipòtesi de partida de voler comprovar l’interés de la comunitat pel tema dels comuns alimentaris, la coherència del tema amb les diferents línies de treball i projectes desenvolupats en aquest marc, i aconseguir la implicació de noves col·laboradores.

Sense dubte, la coordinació entre propostes i la forta participació de la gent, que no volia deixar de desenvolupar les diferents iniciatives, van facilitar que l’experiència viscuda tant per les persones nouvingudes com per les més implicades i coneixedores de l’Horta fora inoblidable. Fins i tot, es va aconseguir l’objectiu transversal de convertir tot el territori de l’Horta en un camp de jocs en el que les més menudes van poder viure i desenvolupar la seua pròpia experiència, participant de les iniciatives plantejades al laboratori, creant els seus propis amagatalls o explorant indrets de possibilitats noves. Per a les persones implicades en la dinamització, disseny i manteniment quotidià de l’Horta, el laboratori va ser una evidència de la capacitat i la importància que pot arribar a tindre aquest espai en la transformació de la comunitat i cadascuna de les persones que arriba. 

Una altra mostra d’això, va ser com fins i tot es va aprofitar l’ocasió per a transformar una proposta rebutjada per al laboratori, per no complir amb la temàtica, en una petita sessió d’escolta i reconeixement d’aus a boqueta nit. Conduïdes pel Grup Au d’Ornitologia, les participants van poder, amb la guia d’aus de Betxí elaborada pel propi grup a la mà, reconéixer i escoltar més de mig centenar d’aus que en a penes uns minuts van sobrevolar l’àmbit de contacte entre l’ecosistema de l’Horta i el riu Sec de Betxí. Tot i no ser el millor moment de l’any (per haver finalitzat el temps d’aparellament), ni del dia, aquests minuts màgics que van deixar a totes bocabadades, només van ser un tast de l’activitat que es desenvoluparà el matí del 12 de setembre en continuïtat al cicle encetat pel laboratori. 

Tot rodat, com la sincronicitat amb la qual es va parar taula per gaudir d’un sopar col·laboratiu, on cadascuna va aportar el que va considerar. Mentre unes persones arribaven, d’establir un vincle amb els seus cossos d’aigua en relació amb la terra a través de la biodança, altres encenien el foc donant per iniciada així, la dansa de la cuina comunitària: amb graelles per torrar sardines i verdures, llonganisses de ca la Tia Rosa, les amanides amb tomates acabades de collir, truites casolanes, coques del forn de la Xotxima, prunes de l’hort de Ximo i dolços variats vingut de tot arreu. Més de cinquanta persones van poder gaudir d’una transformació èpica a l’Horta, una celebració popular amb música en directe, per a públics de diverses generacions, i fins i tot ball, que s’allargà fins més enllà de la mitjanit, per a les més marxoses i atrevides. 

El laboratori forma part del programa VISC!: Alimentació com a Dret Humà i Bé Comú amb una perspectiva Sud Global del programa de Subvencions a ONGD per al finançament  de programes d’Educació per la Ciutadania i el Desenvolupament Global en l’àmbit de la Comunitat Valenciana de la Generalitat Valenciana. A més, és un dels laboratoris de la Xarxa de Laboratoris Ciutadans de Castelló i de la Red Ibèrica de Laboratoris de Cultura Comunitària i Ruralitat (RILCC) que compten amb el suport del Programa d’Extensió Universitària (PEU-UJI) i el Ministeri de Cultura. I compta amb el suport econòmic de la Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància de la Generalitat Valenciana.

Els comuns alimentaris recuperen la memòria i la cultura de l’horta tradicional

De manera col·lectiva, el passat dissabte 9 de maig, es van presentar i avaluar les propostes per al laboratori de cultura comunitària VISC! Lab sobre comuns alimentaris: terra, aigua i llavors. Els propers 22 i 23 de juny es desenvoluparan 8 propostes, que pretenen recuperar les memòries, la cultura i el patrimoni del territori associat al Rajolar. D’aquesta manera, i mitjançant les propostes més lúdiques que plantegen i reivindiquen el joc, i la presència sensible de les participants, es tractarà de regenerar les memòries i vivències entorn a aquest agroecosistema social i configurar nous escenaris de futurs comunitaris. 

Per garantir l’assoliment d’aquests objectius, i l’èxit de cadascuna de les propostes, cal la col·laboració de totes aquelles persones que vulguen sumar la seua veu, posar el seu cos i viure l’experiència del que implica. A continuació, deixem un resum de cadascuna de les propostes agrupades per temàtiques, i el nom de la persona impulsora, a més d’un enllaç al formulari que ha de permetre anar registrant la col·laboració i els compromisos que cadascuna de les propostes pot recollir per poder desenvolupar-se amb èxit. Aquesta serà la manera també de reservar la participació al VISC! Lab. 

PROPOSTES VISC! LAB:

TERRA

joc/Juguem a descobrir el terme (Manolo i Òscar)

Des de ben menudes, nadar a un reguer, fer barquets i llançar-los a la séquia o anar a berenar fruita de temporada d’alguna veïna han sigut les activitats complementàries a l’escola que ens han permés ‘créixer sense pors’. Ara, es tracta de recuperar el joc i l’aventura com a dinàmica d’aproximació al territori, reconéixer el seu costat salvatge, i tornar a fer-se menudes per redescobrir-lo. 

Teixint el temps (Alba)

Amb més de 10 anys d’història, l’Horta del Rajolar va nàixer amb l’objectiu de repensar l’agricultura a Betxí i recuperar terres de cultiu abandonades. Aquest tros de terra que ara ens alimenta, ha sigut el testimoni d’aquesta transformació que ha anat registrant. La proposta tractarà de representar una línia del temps on les fites que s’identifiquen tractaran d’albirar un futur reconnectat.

AIGUA

Habite l’Horta, visc la vida (Esther)

Les finques en custòdia, junt al riu Sec de Betxí, són un espai d’oportunitat on poder gaudir i submergir-se en la natura. A més, amaguen multitud de pistes del maneig i les infraestructures del passat. Netejar una petita bassa, i gaudir-la mitjançant una sessió de biodança que acabe amb un bany al seu si serà la manera de sentir la influència que l’aigua té al nostre cos i al com ens movem per la vida. 

Ruta de l’aigua (Rosabel i Fina)

El tram de séquia, entre el partidor del Rajolar i el Pas del Pontarró, és la connexió més natural entre l’àmbit urbà i el camí del Pantà. Per això, considerant el treball que ve desenvolupant-se els darrers anys, per protegir i cuidar aquesta infraestructura, es tractarà de recuperar aquest pas de servitud. Aquest recorregut saludable oferirà al poble nous vincles amb l’agroecosistema i el riu.

Espais (re)habitats (Carlos)

Des del grup artístic ‘Espacios Habitados’, que intervé poèticament amb instal·lacions lumíniques, audiovisuals i performàtives, proposen intervenir sobre les restes de l’antiga séquia. Amb l’activació i visibilització d’escenaris potencials, tractaran d’activar les cures i el manteniment d’aquesta infraestructura, les seues memòries i la consciència d’una transformació comunitària.

LLAVORS

joc/D’on ix la llavor de…? (Juan Carlos)

Sovint es confon, o directament es desconeix, d’on ve i d’on ix allò que mengem. Més encara si del que es tracta és de reproduir aliments, extraure les llavors i tornar a cultivar eixos aliments. Per això, es planteja la realització d’un joc/taller que ajude a generar aprenentatges al respecte com: identificar cultius i mètodes de reproducció, conservar llavors, fer planter…

Estudi Etnobotànic (David)

L’Associació Connecta Natura desenvolupa, a través del programa Activem Betxí, l’Estudi Etnobotànic que recull varietats i sabers tradicionals de cultiu. Però cal passar la diagnosi a l’acció, prototipar estratègies de revalorització i recuperació d’aquest patrimoni, i construir eines col·lectives útils i reproduïbles, que integren la mirada i experiència comunitària donant continuïtat a aquest procés. 

extra (aquesta proposta es desenvoluparà fora del VISC! Lab)

Escoltem pardalets! (Juan Carlos)

Les aus, el seu pas i la seua presència, poden ajudar a sostenir l’equilibri en qualsevol ecosistema. En entorns agraris concretament, poden com molts insectes contribuir al control de plagues, la dispersió de llavors i fins i tot a la pol·linització. Per això, es farà una primera pràctica d’escolta comunitària i un diàleg obert, que puguen definir el contingut i programa d’una jornada específica al respecte.

Recordeu que, per tal d’afavorir la coordinació i organització de cadascuna de les propostes, així com per poder seguir sumant col·laboracions que ajuden al seu desenvolupament, agraïm la formalització d’aquest compromís de participació emplenant el següent qüestionari:

La passejada WalkingRivers pels riscos per inundacions a Betxí del passat dissabte 17 de maig, va tractar de visibilitzar les problemàtiques i els reptes de futur que la població enfronta en matèria de gestió i drenatge d’aigües pluvials. D’aquesta manera es va tractar de conscienciar i formar a les participants, per garantir la seua seguretat en cas de risc, i per millorar la seua resiliència i capacitat de resposta enfront d’episodis de pluges extremes. 

Amb el canvi climàtic els fenòmens climatològics adversos són cada vegada més freqüents i canviants. Exemples d’això són: les pluges torrencials que recentment amenaçaren durant uns minuts Betxí i les poblacions veïnes, les pluges que aconseguiren fer protagonista fa un parell de mesos la crescuda del riu Sec o les conseqüències de la fatídica DANA del passat 29 d’octubre a l’Horta Sud i el riu Magre. 

Per això, al llarg de les diferents parades del recorregut, es va voler atendre tant l’anàlisi dels riscos per inundacions derivats de la presència del riu Veo, com els associats a la perillositat geomorfològica que afecta quasi per complet a l’àmbit urbà de Betxí. Fet que es dona pel creixement i desenvolupament urbà que al llarg de la història s’ha produït sobre tres petites conques hidrològiques. D’aquestes tres és la canalització del Barranc de les Vinyes, sota l’avinguda Sant Josep Obrer, la principal amenaça.

La infraestructura calculada havia de respondre al drenatge d’una conca de només 3,7 km, que ja deixava fora als anys seixanta tota la superfície situada al nord de l’avinguda. En l’actualitat, la zona, es troba urbanitzada i impermeabilitzada amb habitatges, dotacions públiques i indústries que a més drenen sobre la mateixa infraestructura. Al temps, s’ha produït una variació en la gestió del sòl agrícola situat aigües amunt, que passant del secà als cítrics, i després amb la ‘modernització’ del regadiu, ha reduït el seu coeficient d’absorció del sol.

Però les mancances d’aquesta infraestructura no acaben ací, ja que per al seu càlcul i dimensionat es va adoptar una precipitació mitjana de 246 l/dia i una intensitat de pluja màxima de 85,6 l/hora. Aquestes xifres avui en dia són simbòliques donades les precipitacions de més de 700 mm/dia de la Dana del passat octubre a la Foia de Bunyol, els més de 30 litres en 10 minuts d’Alqueries fa uns dies o la fita de pluja torrencial de 159 l/hora de Vinaròs el 19 d’octubre de 2018.

Per tant, i com ja asseguraven en 2018 els enginyers J.S Palencia i M.A. Eguibar a l’Estudi d’inundabilitat del Sector Molí de l’Horta: ‘el barranc de les Vinyes hauria de ser objecte d’un estudi de major precisió que determinara la seua capacitat per suportar el cabal circulant per a un període de retorn de 500 anys, o en el seu defecte quin seria el cabal circulant per la via pública fins a la seua trobada amb el riu Sec’. 

Aquesta és la realitat de multitud d’infraestructures, que han de respondre per tot arreu a unes previsions de les condicions climàtiques de futur majors que les previstes, i per a les que no estan preparades. Per això, serà clau continuar implementant amb mesures basades en la natura (més sostenibles) la permeabilització i fixació del sòl, i la reducció i dissipació dels cabals i la velocitat de l’aigua.

Objectius que s’assoleixen per exemple amb l’obertura de la senda fluvial que a la zona de l’Horta del Rajolar, tracta de recuperar, mantindre i fer créixer l’espai i el territori de mobilitat fluvial. Aquest àmbit va ser un dels darrers trams del recorregut, on s’aprofità per a fer un petit homenatge al voluntariat que ara fa onze anys va netejar i recuperar la séquia del poble. Per eixe motiu, la Fundació Novessendes col·locarà una placa commemorativa d’aquella tasca, perquè la recuperació del patrimoni hidràulic i el seu manteniment poden ser les claus i la diferència entre unes pluges torrencials i la tempesta perfecta.

Una vegada més, Activem Betxí supera el nombre de projectes que finançats per fomentar la participació de la comunitat a Betxí, amb un total de 17 iniciatives.

Aquesta, l’11a convocatòria de projectes de l’Ajuntament de Betxí i la Fundació Novessendes, enceta el seu programa amb la reunió de les representants de cada projecte per tal de generar sinergies durant el seu desenvolupament al llarg de l’any. La trobada, que tingué lloc al Centre Cívic de la Fundació el passat dijous 27 de febrer, va sortir també la necessitat de coordinar les diferents iniciatives per tal de facilitar la seua comunicació i organització, així com per garantir l’èxit i repercussió de cadascun dels projectes.

Els projectes que es desenvoluparan al llarg del 2025 són els següents:

Apropament al coneixement dels ecosistemes del terme de Betxí a partir de l’ornitologia. Censos d’aus: anellament científic i estacions d’escolta.

• Entitat: Grup Au d’ornitologia
• Objectiu del projecte: Realitzar censos d’aus als 5 ecosistemes del terme de Betxí (Riu, conreus, boscos, secà i ciutat) junt amb l’IES Betxí.

MOURE A LA INFANTESSA

• Entitat: Grup de joves de Betxí
• Objectiu del projecte: Establir un espai de participació per als joves amb l’objectiu de fomentar l’oci per als infants i joves de Betxí.

HORT URBÀ A PEQUELAR

• Entitat: AFA PEQUELAR
• Objectiu del projecte: Construcció d’un hort urbà a l’escola infantil de Pequelar per fomentar l’autoconsum i la sobirania alimentària.

MATEMÀTIQUES AL CARRER

• Entitat: Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Kwharizmi
• Objectiu del projecte: Fer una jornada per acostar les matemàtiques a tots els públics fora del context escolar des d’un punt de vista lúdic i divulgatiu.

CINEMA A BETXÍ

• Entitat: BAC+7
• Objectiu del projecte: Visionat setmanal de pel·lícules de cine d’autor, independent, clàssic i en versió original.

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE BOLILLERES I MULTILABORS DE BETXÍ

• Entitat: Associació de Bolilleres i Multilabors de Betxí
• Objectiu del projecte: Planificar i executar la trobada anual de bolilleres a Betxí.

UN IES BETXÍ MILLOR

• Entitat: ADATAU-FADES
• Objectiu del projecte: Millorar la convivència dins de l’IES mitjançant activitats organitzades pel propi alumnat i fomentar l’associacionisme i la participació.

SOM BETXÍ

• Entitat: Som Betxí
• Objectiu del projecte: Impressió de la revista mensual Som Betxí, on es dona veu a la gent de Betxí. La revista és un recull d’articles de persones i associacions del poble.

Ole Bureo

• Entitat: Jorge Gumbau Mollar
• Objectiu del projecte: Recuperar les danses tradicionals de Betxí per ensenyar-les al poble a través de tallers i un festival final.

Guitarra per a la poesia

• Entitat: Amics de la Poesia de Betxí
• Objectiu del projecte: Aportació d’un professional de la guitarra o violí per al recital de poesia anual.

BAC EN COOPERACIÓ II

• Entitat: BAC
• Objectiu del projecte: Dinamització cultural de Betxí a partir de l’art: art amb deixalles, murals, col·laboració amb associacions i artistes.

JORNADES EDUCATIVES DE BAIX A DALT

• Entitat: Grup de docents
• Objectiu del projecte: Jornades educatives dirigides a professorat i famílies.

Sombrajos a Betxí

• Entitat: Asociación Amas de casa y consumidores de Betxí
• Objectiu del projecte: Fer un gran sombrajo per a un carrer, plaça o avinguda de Betxí.

ELS TRESORS DE BETXÍ: ESTUDI ETNOBOTÀNIC DE LES VARIETATS TRADICIONALS DE BETXÍ

• Entitat: Associació Connecta Natura
• Objectiu del projecte: Estudi etnobotànic de les varietats tradicionals de Betxí, a través d’entrevistes semiestructurades a gent del poble i de la publicació de resultats en la revista Som Betxí.

LA MUNTANYA ENS AGERMANA

• Entitat: Club esportiu de senderisme de Betxí
• Objectiu del projecte: Jornades d’intercanvi/agermanament entre el club de senderisme de Betxí i altres clubs de senderisme.

ATELIER D’ART A L’ESCOLA

• Entitat: Claustre CEIP Cervantes-Dualde
• Objectiu del projecte: Crear un espai d’art al centre per a l’alumnat on poder experimentar, manipular, investigar i observar llenguatges artístics.

Mirem el passat per a construir futur

• Entitat: ONGD Pankara EcoGlobal
• Objectiu del projecte: Crear un receptari participatiu amb receptes típiques de Betxí entre els anys 50 i 70.

Aquesta és, per tant, una convocatòria amb veus plurals i projectes de diferents escales, que en transversal suposaran una combinació capaç de remoure la població i generar activitats de bestreta amb capacitat d’enfortir del teixit comunitari local. Per a, a través de la realització d’aquestes activitats i la participació activa de la societat, impulsar el seu desenvolupament cultural.

Dins del programa del pla de voluntariat i de la commemoració del dècim aniversari de l’Horta del Rajolar, al llarg d’aquest 2025 se celebraran diverses activitats amb els objectius de: consolidar una participació activa i transformadora, amb impacte significatiu sobre el nostre entorn, i que siguen alhora motiu de satisfacció, orgull i arrelament al nostre àmbit. 

La primera d’aquestes activitats ha sigut la formació amb una xarrada i un taller pràctic en bioenginyeria de la mà d’Albert Sorolla Edo, com a director tècnic de l’empresa Naturalea i especialista en la matèria. Amb més de 600 projectes desenvolupats al llarg de la seua trajectòria és un pioner i referent en la restauració del paisatge i el desenvolupament de solucions basades en la natura. 

La Bioenginyeria del paisatge és: una disciplina constructiva que persegueix objectius tècnics, ecològics, estètics i econòmics, utilitzant sobretot materials vius com llavors, plantes, parts de plantes i comunitats vegetals, sols o en combinació amb materials inerts com pedra, terra, fusta, ferro o acer, com a elements constructius. H. M. Schiechteln.

Amb àmbits d’actuació ben diversos, que comprenen des de la restauració del medi natural fins al disseny d’àrees urbanes, aquesta formació es va encarar principalment entorn de les solucions vinculades a l’aprofitament i la millora de les infraestructures hidràuliques existents. A Betxí, amb un perímetre urbà farcit de finques agrícoles i zones industrials, i amb cert nivell de perillositat i riscos d’inundació, moltes de les solucions apreses podrien ajudar a reduir els efectes de les crescudes, reduir el cost de manteniment de les infraestructures, millorar el disseny i el desenvolupament de noves zones urbanes en consonància amb la gestió i millora de la qualitat de les aigües.

Concretament, les solucions proposades a les séquies, que a banda de facilitar la distribució i el drenatge d’aigua del territori, son patrimoni, paisatge, biodiversitat, poden millorar la qualitat de l’aigua i de l’aire convertint-se en refugi climàtic per a multitud d’espècies. El soterrament habitual d’aquestes infraestructures hidràuliques dificulta el seu manteniment i encareix la resolució d’incidències. Aquestes solucions innovadores, que a més plantegen l’adaptació al canvi climàtic, a l’escassedat de recursos hídrics i a la torrencialitat dels episodis de pluja, són l’alternativa. I a més disminueixen l’estrés, promocionen l’activitat física, milloren el sistema immunitari i la resiliència, la cohesió social (menys conflictivitat), i en definitiva aumenten la qualitat i l’esperança de vida.

Amb les intervencions didàctiques a l’Horta del Rajolar, a banda de l’estudi i seguiment de les diferents solucions emprades (fagines, deflectors, herbassars d’hidròfits, filtres de grava, entramats de fusta…) es pretén millorar la qualitat de l’aigua que retorna al riu. A més aquests àmbits diferents generaran escenaris amb característiques diverses que multiplicaran les funcions i els beneficis ecosistèmics i la biodiversitat de l’entorn. 

Es tractava, per tant, d’incorporar l’àmbit de la séquia com un espai productiu i ple de vida més. El treball col·lectiu ha fet que el grup de les voluntàries participants puga mantenir cert vincle emocional amb les diferents solucions, i que en el futur s’apropen encuriosides a fer el seguiment. Així és com establir ací el seu refugi o un xicotet espai nou fora de les dinàmiques urbanes quotidianes des del qual apropar-se, relacionar-se i cuidar l’aigua.

La bioenginyeria del paisatge es basa en la fusió pràctica de coneixements provinents de la ciència de la biologia i la mateixa enginyeria, i en l’ús de plantes vives i els materials que se’n deriven, aprofitant al màxim la topografia i condicions preexistents a l’entorn. Els àmbits d’actuació són molt diversos i comprenen la restauració del medi natural, d’activitats extractives, infraestructures viàries, medi urbà, llits fluvials, espais humits, dunes i zones costaneres.

L’empresa Naturalea, amb Albert Sorolla en cap, porta més de vint anys i més de 600 projectes desenvolupats que la situen com una de les pioneres en la restauració del paisatge i el desenvolupament i l’execució de tècniques de bioenginyeria al nostre país.

A Betxí tractarà d’introduir, mitjançant la xarrada formativa de divendres 7 de febrer a les 19.00 h. al Centre Cívic Novessendes, algunes de les tècniques i projectes desenvolupats al llarg dels darrers anys i que poden ajudar a millorar l’ecosistema local. Amb el taller pràctic a l’Horta del Rajolar de dissabte 8 de febrer a les 09.30 h., es tractarà d’ensenyar a les participants les diferents tècniques que poden millorar la gestió i qualitat de l’aigua, per adaptar-se a les condicions de canvi climàtic i escassetat de recursos hídrics. Aquestes tècniques s’aplicaran al tram de la séquia que transcorre per la finca amb l’objectiu d’aconseguir la seua renaturalització i integració paisatgística. 

Cal inscriure’s al taller pràctic emplenant el següent formulari:

OBRINT CAMINS DE PARTICIPACIÓ SOCIAL COMUNITÀRIA.
La Fundació Cívica Novessendes continua fent una aposta ferma pel foment del voluntariat al municipi de Betxí.

Amb més recursos i projectes que mai, aquesta 10a convocatòria de projectes de l’Ajuntament de Betxí i la Fundació Novessendes enceta el seu programa amb la reunió de les representants de cada projecte per tal de generar sinergies durant el seu desenvolupament al llarg de l’any. D’aquesta trobada, que tingué lloc al Centre Cívic de la Fundació el passat dimarts 5 de març, va sortir també la necessitat de coordinar les diferents iniciatives per tal de facilitar la seua comunicació i organització, així com per garantir l’èxit i repercussió de cadascun dels projectes.

Entre els projectes cal destacar l’arrelament social i cultural que ja tenen projectes com el BAC (Betxí Art Compromés) i la revista mensual Som Betxí, o la capacitat de mobilització i convocatòria del col·lectiu de mestresses de casa que enguany engalanaran les nostres places i carrers. Per altra banda, projectes com l’Estudi Etnobotànic de l’Associació Connecta Natura, els tallers de varietats tradicionals de l’ONG Pankara, les converses entorn del riu del col·lectiu Amane Mneme, l’agermanament del Grup esportiu de senderisme o els treballs per valorar i conéixer millor les aus, realçaran el nostre paisatge, l’agricultura tradicional i els valors ambientals que configuren aquest entorn habitat. A més, cal ressaltar el fort caràcter transformador cultural i educativament, que tenen propostes com les del Grup d’Escacs, les jornades de Cinema o els diferents projectes que complementaran la formació que ofereix la comunitat educativa local. Aquests són: el grup de debat de l’IES, l’impuls de la Xarxa de llibres, ADATAU treballant per la construcció d’un IES més inclusiu i segur, les jornades educatives de dalt a baix en coordinació amb els quatre centres formatius (Pequelar, escola, institut i escola d’adults) i l’aprofitament del taller d’Impremta vinculat a la Formació Professional d’Arts Gràfiques.

Aquesta és, per tant, una convocatòria amb veus plurals i projectes de diferents escales, que en transversal suposaran una combinació capaç de remoure la població i generar activitats de bestreta amb capacitat d’enfortir del teixit comunitari local. Per a, a través de la realització d’aquestes activitats i la participació activa de la societat, impulsar el seu desenvolupament cultural.

El passat diumenge 25 de febrer una vintena de persones del grup d’Ecologistes en Acció València va celebrar al riu Sec de Betxí la seua tradicional jornada de plantació per celebrar el dia mundial de l’arbre. Han volgut aprofitar l’ocasió per a conéixer i visibilitzar l’obertura de la senda fluvial, tractant de consolidar aquest espai d’aprofitament ciutadà.

Han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Betxí, que ha cedit les ferramentes i utensilis necessaris per al desenvolupament de la jornada, l’equip de la Fundació Novessendes que els hem acompanyat i guiat fins a l’Horta del Rajolar, explicant-los els projectes duts a terme fins ara, i de l’Associació Connecta Natura que ha cedit els arbres del seu projecte de reproducció de varietats tradicionals.

Amb una combinació de quinze exemplars d’espècies diferents s’ha volgut representar la transformació d’aquest espai, a cavall entre l’àmbit fluvial i les finques de producció agrícola, amb arbres de ribera, de varietats tradicionals de la Serra d’Espadà i d’espècies presents als barrancs de l’entorn més pròxim. S’han plantat amb un marc de plantació de 5 metres i respectant la distància al Domini Públic Hidràulic, un salze (Salix spp.), dues pomeres silvestres (Malus sylvestris), cinc espinals (Crataegus monogyna), dues pruneres miravolant (Prunus domestica), dues pruneres grogues allargades, dos magraners (Punica granatum) i un albercoquer (Prunus armenica).

Amb aquesta jornada de plantació, neteja i reconeixement de l’àmbit de la senda fluvial es reconeix la importància que la seua transformació, manteniment i cura poden oferir a la població al llarg dels pròxims anys. La seua proximitat a l’àmbit urbà i continuïtat fins al Pantà, donada també la inversió que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer està realitzant amb la retirada de les canyes, permetrà connectar de nou aquests espais patrimonials i naturals reivindicant així el seu valor.