Un any més, hem aconseguit ser beneficiàries de la convocatòria d’Ajudes al Foment de la Innovació tecnològica a través de finques o explotacions col·laboradores de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana. Hem realitzat una proposta amb tres parts:

• la incorporació, amb criteris agroecològics, d’una nova parcel·la cedida en custòdia, realitzant accions encarades a millorar la biodiversitat. 
• la millora i revalorització de la gestió dels residus orgànics incorporant noves zones de compostatge i els residus orgànics domèstics de les col·laboradores que consumeixen les caixetes.
• el foment del consum ( i l’extracció, protecció i conservació) de varietats d’hortalisses tradicionals de la Plana. 

Entre els mesos de juny i octubre de 2025, s’ha posat en marxa aquest nou espai de producció, després de la retirada d’arbres i vegetació desenvolupada al llarg dels darrers anys d’abandonament i el llaurat de la terra. Després de realitzar sondatges i analítiques per avaluar la qualitat i característiques del sòl, s’ha decidit implementar-lo amb una plantació d’adob verd (Cevada-Secale cereale, Veça villosa-Vicia villosa, Civada-Civada Sativa, Pèsol verd-Pisum sativa, Fabó-Vicia fava, Erb-Vicia erbilia i Mostaça Blanca-Sinapis Alba) que permetrà amb la seua incorporació del seu triturat en sec en primavera, fertilitzar i generar un bon marc de cultiu per a la plantació de varietats tradicionals durant les temporades vinents.

Per altra banda, per assolir una millor gestió de l’espai, mantenint l’aspecte i ordre general per continuar podent-lo aprofitar per a les activitats socioeducatives, s’ha optat (enfront de l’opció de piles) per la solució de blocs de composteres tancades realitzades principalment amb materials reciclats per un grup de persones en formació. D’aquesta manera es podrà produir el compost més prop de les zones de treball, facilitant la seua incorporació al sol, i les tasques de farcit i manteniment. Durant aquest procés s’ha avaluat positivament la incorporació de residus orgànics domèstics de les col·laboradores que consumeixen les caixetes, que a banda de tancar el cicle i ajudar a fomentar més i nous lligams socials amb l’espai, fomenten el seu reciclatge i la reducció dels residus sòlids urbans.

Finalment, i amb els objectius de donar continuïtat a l’Estudi Etnobotànic preliminar de les varietats tradicionals a Betxí-Els tresors agrícoles de Betxí, realitzat per l’Associació Connecta Natura en 2024, i millorar el rendiment i l’adaptació dels cultius a les condicions climàtiques de la finca, s’ha volgut fer el seguiment i estudi complet de les següents varietats autòctones: faves, pésol fi de Vila-real, encisam meravella d’Espadà, bajoca blanca de Vila-real, carabassa de cacauet, carabasseta rastrera i tomaca rosada del Millars. A més, aprofitant que les consumidores valoren molt positivament la incorporació de varietats tradicionals o el cultiu de productes tradicionals, s’avaluarà la seua rendibilitat per validar la seua producció i farà la caracterització de cada cultiu (llavor, planta i fruit).

Amb la incorporació d’aquestes accions, i amb la posada en marxa també del nou hivernacle i la gestió cooperativa de la ferramenta de planificació de la producció, vinculades també a l’Espai Test Agrari, es pretén: apropar la producció a l’àmbit urbà donant visibilitat a les tasques agrícoles i fomentant la identitat i la cultura locals, augmentar la resiliència enfront dels canvis i variabilitat climàtica, i millorar en definitiva el funcionament de l’agroecosistema de l’Horta del Rajolar-Senda del riu Sec.

Una trobada per a enfortir llaços i descobrir dinàmiques pedagògiques innovadores

El lloc de la trobada va ser triat amb consciència: l’hotel Mar de Fulles, a l’Alfondeguilla (Castelló), una empresa adherida a l’Economia del Bé Comú. Allà van acudir, per conviure durant quatre dies, de dijous a diumenge, una trentena de persones de l’àmbit educatiu de diferents parts d’Espanya i Alemanya. La proposta era participar en un intercanvi d’experiències i d’eines pedagògiques que s’estan posant en pràctica a Espanya i Alemanya, i que busquen introduir l’EBC a les aules dels diferents nivells educatius.

L’objectiu de la trobada? Reforçar llaços, adquirir coneixement i recarregar energia amb la intenció de sembrar la llavor del bé comú en les bases, allí on es formen aquelles persones que demà dirigiran empreses, institucions, la societat…

La iniciativa va nàixer de la mà de la Fundació Cívica Novessendes i de la Federació Internacional de l’Economia del Bé Comú. I va ser possible gràcies a un projecte europeu pioner en l’àmbit educatiu, el primer que totes dues organitzacions desenvolupen conjuntament.

“Volíem fomentar la relació de totes les persones de l’àmbit educatiu que fa anys que estan involucrades en el projecte Futur Sostenible i, d’altra banda, incentivar aliances i intercanvi de coneixements i experiències pedagògiques que s’estan desenvolupant tant en l’àmbit estatal com a Alemanya, on el moviment de l’Economia del Bé Comú està més desenvolupat”, relata Mario Rebollar, coordinador del projecte Futur Sostenible de Novessendes. Aquesta estratègia, porta set anys introduint als instituts la filosofia de l’EBC.

L’espai va servir per a descobrir materials, tàctiques i dinàmiques que s’estan posant en pràctica en aules de diferents comunitats espanyoles i d’Alemanya per inculcar una altra manera d’entendre l’economia i les relacions socials. A més de compartir els recursos, també s’han traduït eines de l’alemany al castellà, i viceversa.

“El programa va ser molt vivencial, experimental, perquè el professorat poguera, mitjançant dinàmiques lúdiques, viure en primera persona allò que després facilitarà a l’alumnat”, explica Rebollar. Entre aquestes dinàmiques, les persones participants, en grup, van desenvolupar una simulació pràctica d’una empresa xocolatera del bé comú. Després de valorar-la amb el Balanç del Bé Comú, van contrastar els resultats amb una empresa xocolatera convencional.

“La sensació que ens va deixar va ser molt il·lusionant: hem conegut persones meravelloses, descobert moltes experiències educatives del bé comú, hem vist que no estem soles, i això et motiva i et dona esperances i la certesa que anem pel camí correcte i que hem de persistir i generar aliances amb docents que volen incorporar la visió del bé comú als centres educatius”, conclou Rebollar.

El pròxim 24 d’octubre celebrarem les “III Jornades Internacionals Agroecologia i Dona“, en Betxí. Un espai de reflexió i d’intercanvi d’iniciatives locals i internacionals al voltant del treball de les dones rurals en l’agroecologia. Coorganitzades per la Fundació Novessendes, l’Associació Paz con Dignidad i la Càtedra d’Agroecologia Jose Luís Porcuna ( UPV ).

Aquest any la jornada forma part de la XII Fira de Biodiversitat Cultivada del País Valencià organitzada per l’Associació Llavors d’Ací, l’ONGD Pankara Ecoglobal, l’Associació Connecta Natura i la Fundació Novessendes.

La iniciativa és finançada per la Generalitat Valenciana dins del marc del projecte “Agroecologia i desenvolupament, compartint visions cap a la justícia global” en la convocatòria de finançament d’actuacions en matèria d’educació i sensibilització per a la ciutadania global.

Estem de celebració, és el dècim aniversari de l’Horta del Rajolar!

Ja fa 10 anys, d’aquella primera espurna de les 14 voluntàries que van promoure la neteja de la sèquia que va donar lloc a un desencadenament d’aconteciments per aplegar fins a hui, per això, un any més vos esperem en la Jornada de Portes Obertes de l’Horta del Rajolar!

El dissabte 14 de juny de 10 h a 13 h l’Horta estarà oberta, i podreu conéixer com cultivem les hortalisses, i com funciona el cultiu agroecològic i tot el que implica aquest projecte d’agricultura social. Al llarg del matí podreu gaudir de visites guiades a la finca i un taller d’alimentació sostenible i de proximitat. A més a més, aquest any comptarem amb el Grup de Joves Betxí dinamitzant el matí amb jocs tradicionals de Betxí.

La jornada és gratuïta, però cal inscriure’s prèviament. Formulari d’inscripció.

Recorda que a l’Horta s’entra pel carrer Joan Miró (Betxí), i que cal aparcar en eixe carrer. Pots consultar el mapa.

La passejada WalkingRivers pels riscos per inundacions a Betxí del passat dissabte 17 de maig, va tractar de visibilitzar les problemàtiques i els reptes de futur que la població enfronta en matèria de gestió i drenatge d’aigües pluvials. D’aquesta manera es va tractar de conscienciar i formar a les participants, per garantir la seua seguretat en cas de risc, i per millorar la seua resiliència i capacitat de resposta enfront d’episodis de pluges extremes. 

Amb el canvi climàtic els fenòmens climatològics adversos són cada vegada més freqüents i canviants. Exemples d’això són: les pluges torrencials que recentment amenaçaren durant uns minuts Betxí i les poblacions veïnes, les pluges que aconseguiren fer protagonista fa un parell de mesos la crescuda del riu Sec o les conseqüències de la fatídica DANA del passat 29 d’octubre a l’Horta Sud i el riu Magre. 

Per això, al llarg de les diferents parades del recorregut, es va voler atendre tant l’anàlisi dels riscos per inundacions derivats de la presència del riu Veo, com els associats a la perillositat geomorfològica que afecta quasi per complet a l’àmbit urbà de Betxí. Fet que es dona pel creixement i desenvolupament urbà que al llarg de la història s’ha produït sobre tres petites conques hidrològiques. D’aquestes tres és la canalització del Barranc de les Vinyes, sota l’avinguda Sant Josep Obrer, la principal amenaça.

La infraestructura calculada havia de respondre al drenatge d’una conca de només 3,7 km, que ja deixava fora als anys seixanta tota la superfície situada al nord de l’avinguda. En l’actualitat, la zona, es troba urbanitzada i impermeabilitzada amb habitatges, dotacions públiques i indústries que a més drenen sobre la mateixa infraestructura. Al temps, s’ha produït una variació en la gestió del sòl agrícola situat aigües amunt, que passant del secà als cítrics, i després amb la ‘modernització’ del regadiu, ha reduït el seu coeficient d’absorció del sol.

Però les mancances d’aquesta infraestructura no acaben ací, ja que per al seu càlcul i dimensionat es va adoptar una precipitació mitjana de 246 l/dia i una intensitat de pluja màxima de 85,6 l/hora. Aquestes xifres avui en dia són simbòliques donades les precipitacions de més de 700 mm/dia de la Dana del passat octubre a la Foia de Bunyol, els més de 30 litres en 10 minuts d’Alqueries fa uns dies o la fita de pluja torrencial de 159 l/hora de Vinaròs el 19 d’octubre de 2018.

Per tant, i com ja asseguraven en 2018 els enginyers J.S Palencia i M.A. Eguibar a l’Estudi d’inundabilitat del Sector Molí de l’Horta: ‘el barranc de les Vinyes hauria de ser objecte d’un estudi de major precisió que determinara la seua capacitat per suportar el cabal circulant per a un període de retorn de 500 anys, o en el seu defecte quin seria el cabal circulant per la via pública fins a la seua trobada amb el riu Sec’. 

Aquesta és la realitat de multitud d’infraestructures, que han de respondre per tot arreu a unes previsions de les condicions climàtiques de futur majors que les previstes, i per a les que no estan preparades. Per això, serà clau continuar implementant amb mesures basades en la natura (més sostenibles) la permeabilització i fixació del sòl, i la reducció i dissipació dels cabals i la velocitat de l’aigua.

Objectius que s’assoleixen per exemple amb l’obertura de la senda fluvial que a la zona de l’Horta del Rajolar, tracta de recuperar, mantindre i fer créixer l’espai i el territori de mobilitat fluvial. Aquest àmbit va ser un dels darrers trams del recorregut, on s’aprofità per a fer un petit homenatge al voluntariat que ara fa onze anys va netejar i recuperar la séquia del poble. Per eixe motiu, la Fundació Novessendes col·locarà una placa commemorativa d’aquella tasca, perquè la recuperació del patrimoni hidràulic i el seu manteniment poden ser les claus i la diferència entre unes pluges torrencials i la tempesta perfecta.

Professorat d’FP, Batxillerat i ESO i entitats socials busquen canviar l’enfocament “purament economicista” a les aules, per a crear una “societat millor”.

El dissabte 12 d’abril, mig centenar de docents de diferents parts de la Comunitat Valenciana es van reunir a l’auditori del Jardí Botànic de la UV amb un objectiu clar: reflexionar sobre com introduir a les aules d’FP, ESO i Batxillerat un enfocament educatiu, i en concret de l’economia, orientat a beneficiar al bé comú, a l’entorn, i que vaja més enllà de la productivitat i el lucre empresarial. I ho van fer en el marc de les II Jornades “Sostenibilitat i Economia del Bé Comú en Formació Professional. Cooperant per un entorn d’aprenentatge reflexiu, crític i transformador”. La trobada va representar el tancament de la sexta edició del programa educatiu Futur Sostenible, organitzat per la Fundació Novessendes, amb la col·laboració de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i l’Associació Valenciana de l’EBC, i finançat per la Generalitat Valenciana.

Futur Sostenible conforma una estratègia que ve des de fa anys treballant en centres públics del País Valencià, en els diferents nivells educatius, per a introduir l’enfocament de l’EBC des de les bases, per mitjà de metodologies pràctiques com el Treball per Projectes i l’Aprenentatge i Servei. Es tracta d’inculcar, en els qui prendran les decisions (polítiques, empresarials, ciutadanes…), un paradigma que planteja l’economia d’una forma humana, sostenible i justa. Una alternativa concreta al model actual i les seues conseqüències mediambientals i socials, que preocupen el professorat.

L’EBC proposa ferramentes de gestió integral per a mesurar l’activitat econòmica no sols a partir de la rendibilitat, sinó de valors com la dignitat humana, la solidaritat o la sostenibilitat, entre altres. “L’economia significa l’administració de la llar, però una casa no sols s’administra amb diners, fa falta tindre moltes altres coses en compte perquè se sostinga, com la qualitat de les relacions humanes, l’equitat, el respecte, etcèteres”, explicava un dels ponents, qüestionant així l’enfocament general “purament materialista” que es fa d’esta matèria en el sistema educatiu. I, clar, el que impregna a la majoria de l’alumnat: “Creuen que una empresa està per a guanyar pasta i res més”, es lamentaven diversos assistents.

Una oportunitat per a ensenyar que un altre món és possible

El professorat que es va acostar al Jardí Botànic des de diferents centres del territori valencià es va mostrar preocupat “per la realitat que travessa el món”, quant a canvi climàtic, desigualtat de gènere, inequitat socioeconòmica, entre altres aspectes. I també en relació amb el “negacionisme” que presenta part de l’alumnat en estes matèries. Per això van destacar la possibilitat de desplegar estratègies com Futur Sostenible, una “oportunitat” de cultivar “a poc a poc” des de baix una visió que “una altra economia, un altre món, és possible”. Les persones participants coincidien que la tasca de l’educació ha d’anar “més enllà d’ensenyar com obtindre beneficis econòmics”.

Sobretot a partir d’enguany, que des d’Europa baixa una directiva per a introduir obligatòriament la Sostenibilitat en diferents assignatures d’FP, a través de la Nova Llei de Formació Professional.  Això sí, “cal pensar la sostenibilitat com un valor que impregna tota l’activitat d’una empresa, d’una organització, d’una família, d’una societat; no com una parcel·la aïllada que s’aplica només a una acció i que s’usa per al màrqueting”, aclaria un professor d’economia assistent a la jornada.

Ressalten els docents que ja han participat en el programa la possibilitat que els donava este de mostrar exemples concrets d’empreses locals i internacionals que ja treballen, i funcionen, amb el prisma de l’Economia del Bé Comú. I els materials multimèdia pedagògics dissenyats per a aplicar a les aules. En la web del projecte (futursostenible.org) es poden visionar desenes d’audiovisuals realitzats per l’alumnat, amb propostes d’empreses plantejades amb la filosofia de l’EBC.

En les jornades van intervindre, entre altres persones, Esther Paulo Fuertes, directora de la Fundació Cívica Novessendes; Jaime Güemes Heras, director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i Director del Jardí Botànic de la Universitat de València; Francisco Álvarez Molina, president de la Federació Espanyola de l’Economia del Bé Comú; Inma Cardona González, presidenta de l’Associació Professorat Administració, Comerç i Economia del País Valencià (APACEPV); i diferents docents i equips directius de centres públics de la Comunitat Valenciana.

Dos anys després, apleguen les II Jornades “Sostenibilitat i Economia del Bé Comú en Formació Professional. Cooperant per un entorn d’aprenentatge reflexiu, crític i transformador”.

Aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada per als docents, equips directius i tots aquells professionals vinculats a l’àmbit de la Formació Professional. Reflexionarem conjuntament sobre les oportunitats de la nova llei d’FP i visibilitzarem els resultats del treball de l’últim curs als centres educatius valencians amb el programa educatiu #FuturSostenible, programa pioner treballant la sostenibilitat i els valors de l’Economia del Bé Comú a la Formació Professional des de l’any 2020.

La jornada tindrà lloc el dissabte 12 d’abril de 2025 a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València (C/ Quart 80 46008 València).

La inscripció és gratuïta i es pot fer al següent enllaç: https://novessendes.org/formulari-ebc/

Vos convidem a totes i a tots a participar en aquest espai i sumar sinergies amb la Xarxa de Centres Educatius Futur Sostenible.

A continuació vos deixem el programa complet:

9:00 h Aplegada de participants i benvinguda

9:30 h – INAUGURACIÓ

• Esther Paulo Fuertes – Directora de la Fundació Cívica Novessendes.
• Jaime Güemes Heras – Director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i Director del Jardí Botànic de la Universitat de València
• Representant polític per concretar

10:00 h – ECONOMIA DEL BÉ COMÚ I SOSTENIBILITAT: UN MIRADA TRANSFORMADORA PER FOMENTAR EL PENSAMENT CRÍTIC.

• María Amigo Pérez. Gerent Escola el Drac
• Pedro Olazábal Herrero. Director d’Impacte Zubi Group
• Raquel Gómez Alonso.  Directora Objetivo Cero

Modera: Francisco Álvarez Molina – President de la Federación Española de la Economia del Bien Común.

11:00 h Pausa cafè – networking

11:30 h – EL MÒDUL DE SOSTENIBILITAT EN EL MARC DE LA NOVA LLEI D’FP: OPORTUNITATS I REPTES DES D’UNA PERSPECTIVA INTERMODULAR

• María Cruz García Sanchis – Docent de FOL del CIPFP Mislata
• Inma Cardona González – Presidenta de l’Associació Professorat Administració, Comerç i Economia del País Valencià i docent d’Economia de l’IES Orriols.

Modera: Beatriz Medina Fuente – Coordinadora de la Càtedra de Economia del Bé Comú de la Universitat de València

12:15 h – IMPULSANT LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA GLOBAL AMB EL PROGRAMA EDUCATIU #FUTURSOSTENIBLE. L’EXPERIÈNCIA DELS CENTRES EDUCATIUS VALENCIANS.

• Isabel Tamarit López – Directora de l’IES Massamagrell de Massamagrell
• Jesús Gonzalez Lorenzo – Director de l’IES El Caminàs de Castelló
• Joan Baptista Martí i Escobar – Director de l’IES Maria Ibars de Dènia
• Raquel Fons Brines – Directora de l’IES La Valldigna de Tavernes de la Valldigna

Modera: Mario Rebollar Román – Coordinador del programa educatiu Futur Sostenible de la Fundació Cívica Novessendes

13:30 h – CONCLUSIONS FINALS I TANCAMENT DE LA JORNADA

Una vegada més, Activem Betxí supera el nombre de projectes que finançats per fomentar la participació de la comunitat a Betxí, amb un total de 17 iniciatives.

Aquesta, l’11a convocatòria de projectes de l’Ajuntament de Betxí i la Fundació Novessendes, enceta el seu programa amb la reunió de les representants de cada projecte per tal de generar sinergies durant el seu desenvolupament al llarg de l’any. La trobada, que tingué lloc al Centre Cívic de la Fundació el passat dijous 27 de febrer, va sortir també la necessitat de coordinar les diferents iniciatives per tal de facilitar la seua comunicació i organització, així com per garantir l’èxit i repercussió de cadascun dels projectes.

Els projectes que es desenvoluparan al llarg del 2025 són els següents:

Apropament al coneixement dels ecosistemes del terme de Betxí a partir de l’ornitologia. Censos d’aus: anellament científic i estacions d’escolta.

• Entitat: Grup Au d’ornitologia
• Objectiu del projecte: Realitzar censos d’aus als 5 ecosistemes del terme de Betxí (Riu, conreus, boscos, secà i ciutat) junt amb l’IES Betxí.

MOURE A LA INFANTESSA

• Entitat: Grup de joves de Betxí
• Objectiu del projecte: Establir un espai de participació per als joves amb l’objectiu de fomentar l’oci per als infants i joves de Betxí.

HORT URBÀ A PEQUELAR

• Entitat: AFA PEQUELAR
• Objectiu del projecte: Construcció d’un hort urbà a l’escola infantil de Pequelar per fomentar l’autoconsum i la sobirania alimentària.

MATEMÀTIQUES AL CARRER

• Entitat: Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Kwharizmi
• Objectiu del projecte: Fer una jornada per acostar les matemàtiques a tots els públics fora del context escolar des d’un punt de vista lúdic i divulgatiu.

CINEMA A BETXÍ

• Entitat: BAC+7
• Objectiu del projecte: Visionat setmanal de pel·lícules de cine d’autor, independent, clàssic i en versió original.

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE BOLILLERES I MULTILABORS DE BETXÍ

• Entitat: Associació de Bolilleres i Multilabors de Betxí
• Objectiu del projecte: Planificar i executar la trobada anual de bolilleres a Betxí.

UN IES BETXÍ MILLOR

• Entitat: ADATAU-FADES
• Objectiu del projecte: Millorar la convivència dins de l’IES mitjançant activitats organitzades pel propi alumnat i fomentar l’associacionisme i la participació.

SOM BETXÍ

• Entitat: Som Betxí
• Objectiu del projecte: Impressió de la revista mensual Som Betxí, on es dona veu a la gent de Betxí. La revista és un recull d’articles de persones i associacions del poble.

Ole Bureo

• Entitat: Jorge Gumbau Mollar
• Objectiu del projecte: Recuperar les danses tradicionals de Betxí per ensenyar-les al poble a través de tallers i un festival final.

Guitarra per a la poesia

• Entitat: Amics de la Poesia de Betxí
• Objectiu del projecte: Aportació d’un professional de la guitarra o violí per al recital de poesia anual.

BAC EN COOPERACIÓ II

• Entitat: BAC
• Objectiu del projecte: Dinamització cultural de Betxí a partir de l’art: art amb deixalles, murals, col·laboració amb associacions i artistes.

JORNADES EDUCATIVES DE BAIX A DALT

• Entitat: Grup de docents
• Objectiu del projecte: Jornades educatives dirigides a professorat i famílies.

Sombrajos a Betxí

• Entitat: Asociación Amas de casa y consumidores de Betxí
• Objectiu del projecte: Fer un gran sombrajo per a un carrer, plaça o avinguda de Betxí.

ELS TRESORS DE BETXÍ: ESTUDI ETNOBOTÀNIC DE LES VARIETATS TRADICIONALS DE BETXÍ

• Entitat: Associació Connecta Natura
• Objectiu del projecte: Estudi etnobotànic de les varietats tradicionals de Betxí, a través d’entrevistes semiestructurades a gent del poble i de la publicació de resultats en la revista Som Betxí.

LA MUNTANYA ENS AGERMANA

• Entitat: Club esportiu de senderisme de Betxí
• Objectiu del projecte: Jornades d’intercanvi/agermanament entre el club de senderisme de Betxí i altres clubs de senderisme.

ATELIER D’ART A L’ESCOLA

• Entitat: Claustre CEIP Cervantes-Dualde
• Objectiu del projecte: Crear un espai d’art al centre per a l’alumnat on poder experimentar, manipular, investigar i observar llenguatges artístics.

Mirem el passat per a construir futur

• Entitat: ONGD Pankara EcoGlobal
• Objectiu del projecte: Crear un receptari participatiu amb receptes típiques de Betxí entre els anys 50 i 70.

Aquesta és, per tant, una convocatòria amb veus plurals i projectes de diferents escales, que en transversal suposaran una combinació capaç de remoure la població i generar activitats de bestreta amb capacitat d’enfortir del teixit comunitari local. Per a, a través de la realització d’aquestes activitats i la participació activa de la societat, impulsar el seu desenvolupament cultural.

Dins del programa del pla de voluntariat i de la commemoració del dècim aniversari de l’Horta del Rajolar, al llarg d’aquest 2025 se celebraran diverses activitats amb els objectius de: consolidar una participació activa i transformadora, amb impacte significatiu sobre el nostre entorn, i que siguen alhora motiu de satisfacció, orgull i arrelament al nostre àmbit. 

La primera d’aquestes activitats ha sigut la formació amb una xarrada i un taller pràctic en bioenginyeria de la mà d’Albert Sorolla Edo, com a director tècnic de l’empresa Naturalea i especialista en la matèria. Amb més de 600 projectes desenvolupats al llarg de la seua trajectòria és un pioner i referent en la restauració del paisatge i el desenvolupament de solucions basades en la natura. 

La Bioenginyeria del paisatge és: una disciplina constructiva que persegueix objectius tècnics, ecològics, estètics i econòmics, utilitzant sobretot materials vius com llavors, plantes, parts de plantes i comunitats vegetals, sols o en combinació amb materials inerts com pedra, terra, fusta, ferro o acer, com a elements constructius. H. M. Schiechteln.

Amb àmbits d’actuació ben diversos, que comprenen des de la restauració del medi natural fins al disseny d’àrees urbanes, aquesta formació es va encarar principalment entorn de les solucions vinculades a l’aprofitament i la millora de les infraestructures hidràuliques existents. A Betxí, amb un perímetre urbà farcit de finques agrícoles i zones industrials, i amb cert nivell de perillositat i riscos d’inundació, moltes de les solucions apreses podrien ajudar a reduir els efectes de les crescudes, reduir el cost de manteniment de les infraestructures, millorar el disseny i el desenvolupament de noves zones urbanes en consonància amb la gestió i millora de la qualitat de les aigües.

Concretament, les solucions proposades a les séquies, que a banda de facilitar la distribució i el drenatge d’aigua del territori, son patrimoni, paisatge, biodiversitat, poden millorar la qualitat de l’aigua i de l’aire convertint-se en refugi climàtic per a multitud d’espècies. El soterrament habitual d’aquestes infraestructures hidràuliques dificulta el seu manteniment i encareix la resolució d’incidències. Aquestes solucions innovadores, que a més plantegen l’adaptació al canvi climàtic, a l’escassedat de recursos hídrics i a la torrencialitat dels episodis de pluja, són l’alternativa. I a més disminueixen l’estrés, promocionen l’activitat física, milloren el sistema immunitari i la resiliència, la cohesió social (menys conflictivitat), i en definitiva aumenten la qualitat i l’esperança de vida.

Amb les intervencions didàctiques a l’Horta del Rajolar, a banda de l’estudi i seguiment de les diferents solucions emprades (fagines, deflectors, herbassars d’hidròfits, filtres de grava, entramats de fusta…) es pretén millorar la qualitat de l’aigua que retorna al riu. A més aquests àmbits diferents generaran escenaris amb característiques diverses que multiplicaran les funcions i els beneficis ecosistèmics i la biodiversitat de l’entorn. 

Es tractava, per tant, d’incorporar l’àmbit de la séquia com un espai productiu i ple de vida més. El treball col·lectiu ha fet que el grup de les voluntàries participants puga mantenir cert vincle emocional amb les diferents solucions, i que en el futur s’apropen encuriosides a fer el seguiment. Així és com establir ací el seu refugi o un xicotet espai nou fora de les dinàmiques urbanes quotidianes des del qual apropar-se, relacionar-se i cuidar l’aigua.

La convocatòria anual d’Ajudes Activem Betxí, impulsada per la Fundació Novessendes i l’Ajuntament de Betxí té com a principi inspirador afavorir la participació ciutadana i enfortir el teixit associatiu de Betxí, contribuint a la realització de projectes de desenvolupament comunitari que promoguen la col·laboració entre associacions.

Enguany, s’han presentat vint-i-sis projectes i s’han lliurat ajudes per valor de 10.000 € (5.000 € aportats per l’Ajuntament de Betxí i 5.000 € aportats per la Fundació Novessendes). Dels quals, íntegrament els 10.000 € s’han distribuït directament entre els dèsset projectes seleccionats.

Amb el programa d’ajudes Activem Betxí tant Novessendes com l’Ajuntament de Betxí mobilitzen recursos per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes de Betxí, enfortint el treball en xarxa, incrementant la participació i construint ciutadania.

A banda del pressupost total destinat per a aquesta convocatòria Novessendes ofereix a les propostes guanyadores assessorament i ajuda tècnica, per a tasques de disseny i implementació dels projectes. Els projectes beneficiaris de la convocatòria poden renunciar totalment o parcialment a l’aportació econòmica, si veuen que no poden executar les despeses o els projectes en la seua totalitat, comunicant-lo abans de l’1 de maig de 2025.

Novessendes i l’Ajuntament de Betxí volem felicitar a totes les agrupacions de persones i entitats que s’esforcen dia a dia en aportant el seu temps voluntari a construir una societat millor.

Podeu consultar la resolució de la convocatòria Activem Betxí 2025 ací.