La Fundació Cívica Novessendes i l’Ajuntament de Betxí han resolt la convocatòria d’Ajudes Activem Betxí 2026, una edició marcada per la revisió de les bases amb l’objectiu de potenciar els projectes seleccionats i augmentar l’impacte social i comunitari de les iniciatives impulsades al municipi.

El nou plantejament de la convocatòria respon a la voluntat de reforçar el paper de Novessendes com a fundació comunitària, concentrant els recursos disponibles en un nombre més reduït de projectes, però amb major capacitat de transformació, incidència col·lectiva i retorn al territori.

Enguany, s’han presentat tretze projectes, que han estat avaluats pel comité avaluador, format pel patronat de la Fundació Cívica Novessendes, Carla Nebot, alcaldessa de l’Ajuntament de Betxí i la directora de la Fundació. L’avaluació s’ha realitzat d’acord amb els criteris establerts a les bases, posant especial èmfasi en la participació comunitària, el treball en xarxa, l’impacte esperat, l’arrelament territorial i la viabilitat tècnica i econòmica de les propostes.

D’acord amb aquest nou enfocament, la convocatòria Activem Betxí 2026 ha seleccionat tres projectes, un per cadascun dels àmbits prioritaris —joventut, patrimoni local i projecte interassociatiu—, als quals s’han destinat 10.000 euros en total, aportats a parts iguals per l’Ajuntament de Betxí (5.000 €) i la Fundació Cívica Novessendes (5.000 €). La totalitat de l’import s’ha distribuït directament entre les iniciatives seleccionades.

Els projectes beneficiaris són:

• Joventut: SARAU Fest: Diagnòstic d’oci i cultura transformadora per a una joventut protagonista.

• Patrimoni local: Els tresors agrícoles de Betxí: estudi etnobotànic de les varietats tradicionals de Betxí des d’un enfocament participatiu i comunitari.

• Projecte interassociatiu: Participació interassociativa de Betxí a través de l’art.

A més del suport econòmic, la Fundació Cívica Novessendes ofereix a les propostes seleccionades assessorament i acompanyament tècnic continuat, reforçant els processos de disseny, implementació, seguiment i avaluació participativa, amb la finalitat de maximitzar l’impacte comunitari de les accions desenvolupades.

Els projectes es duran a terme entre l’1 de gener i el 30 de novembre de 2026 i formaran part de les accions de comunicació i reconeixement de Novessendes com a bones pràctiques de transformació local, culminant en un espai compartit de retorn i aprenentatge col·lectiu obert al conjunt del poble de Betxí.

Des de la Fundació Cívica Novessendes i l’Ajuntament de Betxí volem felicitar totes les persones, col·lectius i entitats participants pel seu compromís amb el desenvolupament comunitari i la construcció d’una ciutadania més activa, cohesionada i corresponsable.

Podeu consultar la resolució de la convocatòria Activem Betxí 2026 ací.

Mira totes les fotos de la trobada d’educació transformadora entorn de l’Economia del Bé Comú 📸

El 15 i 16 de novembre, 25 docents de diferents instituts de la Comunitat Valenciana, es van reunir en la Jornada “Educació transformadora per a la sostenibilitat. Enfortint la Xarxa de Centres Educatius Futur Sostenible”, organitzada per Fundació Novessendes, dins del programa Futur Sostenible. Una estratègia educativa per a introduir la filosofia de l’Economia del bé comú a les aules, que ve desenvolupant-se des del 2019 i a la qual se sumen cada curs més centres de la Comunitat Valenciana.

DIA 1: INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES EDUCATIVES EBC

El lloc de la cita (Mas de Noguera, a Caudiel, Castelló) va ser màgic, com l’energia que va fluir durant tota la trobada. El compromís per una educació per al canvi cap a una societat més justa es va percebre en cada una de les activitats del dissabte. En la dinàmica de presentació per parelles “Qui soc i per què estic ací”. En els blocs més teòrics sobre “Educació transformadora per la sostenibilitat”, on es van intercanviar experiències EBC a l’aula. En els tallers pràctics per a descobrir i aplicar el Kit Pedagògic EBC i Avaluació de l’impacte educatiu del programa Futur Sostenible, una sèrie de materials dissenyats per a desenvolupar la pedagogia del Bé comú, entre ells el Joc de taula “Objectiu Futur Sostenible” i l’Exposició “Futur Sostenible: Entitats sostenibles i del Bé Comú”

“Els materials que hem anat cocreant des de Novessendes, amb els propis docents, per a introduir la pedagogia de la EBC no són tancats, sinó flexibles, orientatius per a començar, i cada profe ho adapta als seus recursos propis, a la seua aula, a la seua experiència. I si necessita ajuda, ací té la xarxa de la Fundació Novessendes”, explica Mario Rebollar, coordinador del programa Futur Sostenible.

DIA 2: EL PROPÒSIT DE LA XARXA FUTUR SOSTENIBLE

El diumenge, la màgia també va impregnar els tallers i debats, que van girar entorn de l’enfortiment de la xarxa de centres Futur Sostenible. Una xarxa composta per equips directius i professorat de diferents centres disposats a fomentar i perfeccionar una pedagogia del bé comú.

Durant la dinàmica col·lectiva, vam afinar el propòsit inicial de la xarxa educativa EBC:

• “Mobilitzar/inspirar/sembrar-ens cap al Bé Comú”
• “Educar cap a la transformació social pel Bé Comú”.

Per a això, el professorat es va comprometre a:

• Compartir recursos i bones pràctiques
• Establir comunicació interna i externa fluida
• Donar suport entre centres
• Impulsar projectes EBC visibles
• Crear un banc de recursos i un mercat de talents
• Institucionalitzar la xarxa i garantir temps i reconeixement

Mira totes les fotos de la trobada

La força i la vitalitat de la joventut es fan sentir intensament als carrers de Nàpols, especialment al districte de Sanità, on la Fondazione di Comunità San Gennaro exerceix, des de fa més de deu anys, un lideratge inspirador. La seua tasca se centra en l’escolta activa de la comunitat, la identificació de necessitats locals i la co-creació de solucions per afrontar els complexos reptes del territori. En tot aquest procés, les persones joves hi tenen un paper central.

Durant tres dies, més de 50 joves de tot Europa ens vam reunir a Nàpols gràcies a ECFI per celebrar el segon YouthFest — un espai per connectar, reflexionar i compartir experiències sobre com les fundacions comunitàries poden liderar i promoure la participació.

Com ens va recordar Danielenrico Moschetti, «Hem d’eixir al carrer, trobar-nos amb la comunitat, parlar amb el veïnat i escoltar les persones joves — implicant-les en el desenvolupament de solucions basades en la seua pròpia visió i voluntat». Un exemple viu d’aquest enfocament és la Cooperativa La Paranza, creada per joves del barri, com Danielenrico, que han transformat el seu entorn a través del treball col·lectiu, el compromís i l’amor pel seu territori.

Ells representen el veritable lideratge comunitari, un lideratge que creix amb el temps, desenvolupa noves habilitats i promou el diàleg intergeneracional per construir propostes que involucren tota la comunitat. En la seua experiència, la saviesa, la tradició i la cultura de la bellesa són elements clau que impulsen la innovació i la transformació dels espais.

Des de la Fundació Cívica Novessendes, reconeixem les persones joves com a expertes i líders fonamentals en la construcció de solucions basades en la comunitat. Creiem fermament en el seu paper actiu com a agents clau del canvi, capaços d’inspirar i mobilitzar el seu entorn cap a una forma de desenvolupament més humana i sostenible.

En aquesta edició, el nostre tècnic Mario Rebollar ha format part del Cominté Directiu del Youth Fest, juntament amb altres 7 persones de fundacions comunitàries europees. A més, ha presentat el treball que fa anys que duem a terme amb la joventut en la Fundació Comunitària Novessendes.

Tens una idea per millorar Betxí? La Fundació Novessendes t’ofereix suport per fer-la realitat!
Volem donar impuls a propostes que facen més viu, solidari i sostenible el nostre poble, a
través de la participació, la col·laboració i els valors comunitaris.
Aquesta convocatòria forma part del compromís de Novessendes com a fundació
comunitària: promoure el desenvolupament local des de la implicació i la corresponsabilitat
de la ciutadania.

Què és? Una convocatòria oberta per donar suport a projectes amb impacte social, cultural, educatiu
o ambiental, que ajuden a enfortir la vida col·lectiva i a cuidar Betxí des de la proximitat.

A qui va adreçada? A entitats sense ànim de lucre, col·lectius de persones o veïns i veïnes amb ganes d’impulsar un projecte compartit.
No cal ser una associació formal: si tens una bona idea i vols dur-la endavant amb altres
persones o grups del poble, pots participar.
Volem que aquesta convocatòria siga una oportunitat per a implicar més gent en la
construcció del futur del nostre poble.

Quines temàtiques es poden treballar? Només se seleccionaran tres projectes, un per cadascun d’aquests àmbits prioritaris:

• Joventut: iniciatives pensades per a o liderades per joves que vulguen participar
  
  activament en la vida del poble.
• Patrimoni local: projectes que recuperen, cuiden o posen en valor la història, la cultura o
  
  el paisatge de Betxí.
• Projectes en xarxa: iniciatives conjuntes de com a mínim tres col·lectius que ja hagen
  participat en edicions anteriors i vulguen sumar forces per generar major impacte.

Què oferim? Cada projecte seleccionat rebrà:

• Un suport econòmic per a fer realitat la proposta.
• Acompanyament tècnic i formatiu per planificar, gestionar i donar continuïtat al projecte.
• Difusió i connexió amb altres iniciatives del poble per fer créixer la xarxa comunitària.
  I si encara no tens clar com preparar la teua proposta, no et preocupes!
  L’equip de Novessendes t’acompanyarà des del primer moment per ajudar-te a definir la
  idea i presentar-la.
  El nostre objectiu és que cap bona iniciativa es quede fora per falta d’experiència o recursos.

Com participar?

• Pensa una proposta que encaixe amb alguna de les tres línies.
• Contacta amb nosaltres si vols assessorament per preparar-la.
• Ompli el formulari (en línia o en paper) dins del termini.

Quan?
La data límit per a presentar propostes és el 8 de desembre de 2025. Es poden presentar directament en la seu de la Fundació (Av. Primer de maig, 23 baix, Betxí) o via e-mail a info@novessendes.org.
Els projectes s’hauran d’executar entre gener i novembre de 2026.

Tens dubtes o vols compartir la teua idea? Vine a la seu de Novessendes o escriu-nos.
T’ajudarem a convertir la teua proposta en un projecte transformador per a Betxí.
Recorda: el veritable canvi naix quan el fem juntes, des de la confiança, el suport mutu i
l’amor pel nostre poble.

Fem comunitat, cuidem Betxí.

Ací tens les bases de la convocatòria: fes clic ací.

Per descarregar el formulari de presentació, fes clic ací.

Un any més, hem aconseguit ser beneficiàries de la convocatòria d’Ajudes al Foment de la Innovació tecnològica a través de finques o explotacions col·laboradores de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana. Hem realitzat una proposta amb tres parts:

• la incorporació, amb criteris agroecològics, d’una nova parcel·la cedida en custòdia, realitzant accions encarades a millorar la biodiversitat. 
• la millora i revalorització de la gestió dels residus orgànics incorporant noves zones de compostatge i els residus orgànics domèstics de les col·laboradores que consumeixen les caixetes.
• el foment del consum ( i l’extracció, protecció i conservació) de varietats d’hortalisses tradicionals de la Plana. 

Entre els mesos de juny i octubre de 2025, s’ha posat en marxa aquest nou espai de producció, després de la retirada d’arbres i vegetació desenvolupada al llarg dels darrers anys d’abandonament i el llaurat de la terra. Després de realitzar sondatges i analítiques per avaluar la qualitat i característiques del sòl, s’ha decidit implementar-lo amb una plantació d’adob verd (Cevada-Secale cereale, Veça villosa-Vicia villosa, Civada-Civada Sativa, Pèsol verd-Pisum sativa, Fabó-Vicia fava, Erb-Vicia erbilia i Mostaça Blanca-Sinapis Alba) que permetrà amb la seua incorporació del seu triturat en sec en primavera, fertilitzar i generar un bon marc de cultiu per a la plantació de varietats tradicionals durant les temporades vinents.

Per altra banda, per assolir una millor gestió de l’espai, mantenint l’aspecte i ordre general per continuar podent-lo aprofitar per a les activitats socioeducatives, s’ha optat (enfront de l’opció de piles) per la solució de blocs de composteres tancades realitzades principalment amb materials reciclats per un grup de persones en formació. D’aquesta manera es podrà produir el compost més prop de les zones de treball, facilitant la seua incorporació al sol, i les tasques de farcit i manteniment. Durant aquest procés s’ha avaluat positivament la incorporació de residus orgànics domèstics de les col·laboradores que consumeixen les caixetes, que a banda de tancar el cicle i ajudar a fomentar més i nous lligams socials amb l’espai, fomenten el seu reciclatge i la reducció dels residus sòlids urbans.

Finalment, i amb els objectius de donar continuïtat a l’Estudi Etnobotànic preliminar de les varietats tradicionals a Betxí-Els tresors agrícoles de Betxí, realitzat per l’Associació Connecta Natura en 2024, i millorar el rendiment i l’adaptació dels cultius a les condicions climàtiques de la finca, s’ha volgut fer el seguiment i estudi complet de les següents varietats autòctones: faves, pésol fi de Vila-real, encisam meravella d’Espadà, bajoca blanca de Vila-real, carabassa de cacauet, carabasseta rastrera i tomaca rosada del Millars. A més, aprofitant que les consumidores valoren molt positivament la incorporació de varietats tradicionals o el cultiu de productes tradicionals, s’avaluarà la seua rendibilitat per validar la seua producció i farà la caracterització de cada cultiu (llavor, planta i fruit).

Amb la incorporació d’aquestes accions, i amb la posada en marxa també del nou hivernacle i la gestió cooperativa de la ferramenta de planificació de la producció, vinculades també a l’Espai Test Agrari, es pretén: apropar la producció a l’àmbit urbà donant visibilitat a les tasques agrícoles i fomentant la identitat i la cultura locals, augmentar la resiliència enfront dels canvis i variabilitat climàtica, i millorar en definitiva el funcionament de l’agroecosistema de l’Horta del Rajolar-Senda del riu Sec.

Una trobada per a enfortir llaços i descobrir dinàmiques pedagògiques innovadores

El lloc de la trobada va ser triat amb consciència: l’hotel Mar de Fulles, a l’Alfondeguilla (Castelló), una empresa adherida a l’Economia del Bé Comú. Allà van acudir, per conviure durant quatre dies, de dijous a diumenge, una trentena de persones de l’àmbit educatiu de diferents parts d’Espanya i Alemanya. La proposta era participar en un intercanvi d’experiències i d’eines pedagògiques que s’estan posant en pràctica a Espanya i Alemanya, i que busquen introduir l’EBC a les aules dels diferents nivells educatius.

L’objectiu de la trobada? Reforçar llaços, adquirir coneixement i recarregar energia amb la intenció de sembrar la llavor del bé comú en les bases, allí on es formen aquelles persones que demà dirigiran empreses, institucions, la societat…

La iniciativa va nàixer de la mà de la Fundació Cívica Novessendes i de la Federació Internacional de l’Economia del Bé Comú. I va ser possible gràcies a un projecte europeu pioner en l’àmbit educatiu, el primer que totes dues organitzacions desenvolupen conjuntament.

“Volíem fomentar la relació de totes les persones de l’àmbit educatiu que fa anys que estan involucrades en el projecte Futur Sostenible i, d’altra banda, incentivar aliances i intercanvi de coneixements i experiències pedagògiques que s’estan desenvolupant tant en l’àmbit estatal com a Alemanya, on el moviment de l’Economia del Bé Comú està més desenvolupat”, relata Mario Rebollar, coordinador del projecte Futur Sostenible de Novessendes. Aquesta estratègia, porta set anys introduint als instituts la filosofia de l’EBC.

L’espai va servir per a descobrir materials, tàctiques i dinàmiques que s’estan posant en pràctica en aules de diferents comunitats espanyoles i d’Alemanya per inculcar una altra manera d’entendre l’economia i les relacions socials. A més de compartir els recursos, també s’han traduït eines de l’alemany al castellà, i viceversa.

“El programa va ser molt vivencial, experimental, perquè el professorat poguera, mitjançant dinàmiques lúdiques, viure en primera persona allò que després facilitarà a l’alumnat”, explica Rebollar. Entre aquestes dinàmiques, les persones participants, en grup, van desenvolupar una simulació pràctica d’una empresa xocolatera del bé comú. Després de valorar-la amb el Balanç del Bé Comú, van contrastar els resultats amb una empresa xocolatera convencional.

“La sensació que ens va deixar va ser molt il·lusionant: hem conegut persones meravelloses, descobert moltes experiències educatives del bé comú, hem vist que no estem soles, i això et motiva i et dona esperances i la certesa que anem pel camí correcte i que hem de persistir i generar aliances amb docents que volen incorporar la visió del bé comú als centres educatius”, conclou Rebollar.

El pròxim 24 d’octubre celebrarem les “III Jornades Internacionals Agroecologia i Dona“, en Betxí. Un espai de reflexió i d’intercanvi d’iniciatives locals i internacionals al voltant del treball de les dones rurals en l’agroecologia. Coorganitzades per la Fundació Novessendes, l’Associació Paz con Dignidad i la Càtedra d’Agroecologia Jose Luís Porcuna ( UPV ).

Aquest any la jornada forma part de la XII Fira de Biodiversitat Cultivada del País Valencià organitzada per l’Associació Llavors d’Ací, l’ONGD Pankara Ecoglobal, l’Associació Connecta Natura i la Fundació Novessendes.

La iniciativa és finançada per la Generalitat Valenciana dins del marc del projecte “Agroecologia i desenvolupament, compartint visions cap a la justícia global” en la convocatòria de finançament d’actuacions en matèria d’educació i sensibilització per a la ciutadania global.

Estem de celebració, és el dècim aniversari de l’Horta del Rajolar!

Ja fa 10 anys, d’aquella primera espurna de les 14 voluntàries que van promoure la neteja de la sèquia que va donar lloc a un desencadenament d’aconteciments per aplegar fins a hui, per això, un any més vos esperem en la Jornada de Portes Obertes de l’Horta del Rajolar!

El dissabte 14 de juny de 10 h a 13 h l’Horta estarà oberta, i podreu conéixer com cultivem les hortalisses, i com funciona el cultiu agroecològic i tot el que implica aquest projecte d’agricultura social. Al llarg del matí podreu gaudir de visites guiades a la finca i un taller d’alimentació sostenible i de proximitat. A més a més, aquest any comptarem amb el Grup de Joves Betxí dinamitzant el matí amb jocs tradicionals de Betxí.

La jornada és gratuïta, però cal inscriure’s prèviament. Formulari d’inscripció.

Recorda que a l’Horta s’entra pel carrer Joan Miró (Betxí), i que cal aparcar en eixe carrer. Pots consultar el mapa.

La passejada WalkingRivers pels riscos per inundacions a Betxí del passat dissabte 17 de maig, va tractar de visibilitzar les problemàtiques i els reptes de futur que la població enfronta en matèria de gestió i drenatge d’aigües pluvials. D’aquesta manera es va tractar de conscienciar i formar a les participants, per garantir la seua seguretat en cas de risc, i per millorar la seua resiliència i capacitat de resposta enfront d’episodis de pluges extremes. 

Amb el canvi climàtic els fenòmens climatològics adversos són cada vegada més freqüents i canviants. Exemples d’això són: les pluges torrencials que recentment amenaçaren durant uns minuts Betxí i les poblacions veïnes, les pluges que aconseguiren fer protagonista fa un parell de mesos la crescuda del riu Sec o les conseqüències de la fatídica DANA del passat 29 d’octubre a l’Horta Sud i el riu Magre. 

Per això, al llarg de les diferents parades del recorregut, es va voler atendre tant l’anàlisi dels riscos per inundacions derivats de la presència del riu Veo, com els associats a la perillositat geomorfològica que afecta quasi per complet a l’àmbit urbà de Betxí. Fet que es dona pel creixement i desenvolupament urbà que al llarg de la història s’ha produït sobre tres petites conques hidrològiques. D’aquestes tres és la canalització del Barranc de les Vinyes, sota l’avinguda Sant Josep Obrer, la principal amenaça.

La infraestructura calculada havia de respondre al drenatge d’una conca de només 3,7 km, que ja deixava fora als anys seixanta tota la superfície situada al nord de l’avinguda. En l’actualitat, la zona, es troba urbanitzada i impermeabilitzada amb habitatges, dotacions públiques i indústries que a més drenen sobre la mateixa infraestructura. Al temps, s’ha produït una variació en la gestió del sòl agrícola situat aigües amunt, que passant del secà als cítrics, i després amb la ‘modernització’ del regadiu, ha reduït el seu coeficient d’absorció del sol.

Però les mancances d’aquesta infraestructura no acaben ací, ja que per al seu càlcul i dimensionat es va adoptar una precipitació mitjana de 246 l/dia i una intensitat de pluja màxima de 85,6 l/hora. Aquestes xifres avui en dia són simbòliques donades les precipitacions de més de 700 mm/dia de la Dana del passat octubre a la Foia de Bunyol, els més de 30 litres en 10 minuts d’Alqueries fa uns dies o la fita de pluja torrencial de 159 l/hora de Vinaròs el 19 d’octubre de 2018.

Per tant, i com ja asseguraven en 2018 els enginyers J.S Palencia i M.A. Eguibar a l’Estudi d’inundabilitat del Sector Molí de l’Horta: ‘el barranc de les Vinyes hauria de ser objecte d’un estudi de major precisió que determinara la seua capacitat per suportar el cabal circulant per a un període de retorn de 500 anys, o en el seu defecte quin seria el cabal circulant per la via pública fins a la seua trobada amb el riu Sec’. 

Aquesta és la realitat de multitud d’infraestructures, que han de respondre per tot arreu a unes previsions de les condicions climàtiques de futur majors que les previstes, i per a les que no estan preparades. Per això, serà clau continuar implementant amb mesures basades en la natura (més sostenibles) la permeabilització i fixació del sòl, i la reducció i dissipació dels cabals i la velocitat de l’aigua.

Objectius que s’assoleixen per exemple amb l’obertura de la senda fluvial que a la zona de l’Horta del Rajolar, tracta de recuperar, mantindre i fer créixer l’espai i el territori de mobilitat fluvial. Aquest àmbit va ser un dels darrers trams del recorregut, on s’aprofità per a fer un petit homenatge al voluntariat que ara fa onze anys va netejar i recuperar la séquia del poble. Per eixe motiu, la Fundació Novessendes col·locarà una placa commemorativa d’aquella tasca, perquè la recuperació del patrimoni hidràulic i el seu manteniment poden ser les claus i la diferència entre unes pluges torrencials i la tempesta perfecta.

Professorat d’FP, Batxillerat i ESO i entitats socials busquen canviar l’enfocament “purament economicista” a les aules, per a crear una “societat millor”.

El dissabte 12 d’abril, mig centenar de docents de diferents parts de la Comunitat Valenciana es van reunir a l’auditori del Jardí Botànic de la UV amb un objectiu clar: reflexionar sobre com introduir a les aules d’FP, ESO i Batxillerat un enfocament educatiu, i en concret de l’economia, orientat a beneficiar al bé comú, a l’entorn, i que vaja més enllà de la productivitat i el lucre empresarial. I ho van fer en el marc de les II Jornades “Sostenibilitat i Economia del Bé Comú en Formació Professional. Cooperant per un entorn d’aprenentatge reflexiu, crític i transformador”. La trobada va representar el tancament de la sexta edició del programa educatiu Futur Sostenible, organitzat per la Fundació Novessendes, amb la col·laboració de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i l’Associació Valenciana de l’EBC, i finançat per la Generalitat Valenciana.

Futur Sostenible conforma una estratègia que ve des de fa anys treballant en centres públics del País Valencià, en els diferents nivells educatius, per a introduir l’enfocament de l’EBC des de les bases, per mitjà de metodologies pràctiques com el Treball per Projectes i l’Aprenentatge i Servei. Es tracta d’inculcar, en els qui prendran les decisions (polítiques, empresarials, ciutadanes…), un paradigma que planteja l’economia d’una forma humana, sostenible i justa. Una alternativa concreta al model actual i les seues conseqüències mediambientals i socials, que preocupen el professorat.

L’EBC proposa ferramentes de gestió integral per a mesurar l’activitat econòmica no sols a partir de la rendibilitat, sinó de valors com la dignitat humana, la solidaritat o la sostenibilitat, entre altres. “L’economia significa l’administració de la llar, però una casa no sols s’administra amb diners, fa falta tindre moltes altres coses en compte perquè se sostinga, com la qualitat de les relacions humanes, l’equitat, el respecte, etcèteres”, explicava un dels ponents, qüestionant així l’enfocament general “purament materialista” que es fa d’esta matèria en el sistema educatiu. I, clar, el que impregna a la majoria de l’alumnat: “Creuen que una empresa està per a guanyar pasta i res més”, es lamentaven diversos assistents.

Una oportunitat per a ensenyar que un altre món és possible

El professorat que es va acostar al Jardí Botànic des de diferents centres del territori valencià es va mostrar preocupat “per la realitat que travessa el món”, quant a canvi climàtic, desigualtat de gènere, inequitat socioeconòmica, entre altres aspectes. I també en relació amb el “negacionisme” que presenta part de l’alumnat en estes matèries. Per això van destacar la possibilitat de desplegar estratègies com Futur Sostenible, una “oportunitat” de cultivar “a poc a poc” des de baix una visió que “una altra economia, un altre món, és possible”. Les persones participants coincidien que la tasca de l’educació ha d’anar “més enllà d’ensenyar com obtindre beneficis econòmics”.

Sobretot a partir d’enguany, que des d’Europa baixa una directiva per a introduir obligatòriament la Sostenibilitat en diferents assignatures d’FP, a través de la Nova Llei de Formació Professional.  Això sí, “cal pensar la sostenibilitat com un valor que impregna tota l’activitat d’una empresa, d’una organització, d’una família, d’una societat; no com una parcel·la aïllada que s’aplica només a una acció i que s’usa per al màrqueting”, aclaria un professor d’economia assistent a la jornada.

Ressalten els docents que ja han participat en el programa la possibilitat que els donava este de mostrar exemples concrets d’empreses locals i internacionals que ja treballen, i funcionen, amb el prisma de l’Economia del Bé Comú. I els materials multimèdia pedagògics dissenyats per a aplicar a les aules. En la web del projecte (futursostenible.org) es poden visionar desenes d’audiovisuals realitzats per l’alumnat, amb propostes d’empreses plantejades amb la filosofia de l’EBC.

En les jornades van intervindre, entre altres persones, Esther Paulo Fuertes, directora de la Fundació Cívica Novessendes; Jaime Güemes Heras, director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i Director del Jardí Botànic de la Universitat de València; Francisco Álvarez Molina, president de la Federació Espanyola de l’Economia del Bé Comú; Inma Cardona González, presidenta de l’Associació Professorat Administració, Comerç i Economia del País Valencià (APACEPV); i diferents docents i equips directius de centres públics de la Comunitat Valenciana.