La passejada WalkingRivers pels riscos per inundacions a Betxí del passat dissabte 17 de maig, va tractar de visibilitzar les problemàtiques i els reptes de futur que la població enfronta en matèria de gestió i drenatge d’aigües pluvials. D’aquesta manera es va tractar de conscienciar i formar a les participants, per garantir la seua seguretat en cas de risc, i per millorar la seua resiliència i capacitat de resposta enfront d’episodis de pluges extremes. 

Amb el canvi climàtic els fenòmens climatològics adversos són cada vegada més freqüents i canviants. Exemples d’això són: les pluges torrencials que recentment amenaçaren durant uns minuts Betxí i les poblacions veïnes, les pluges que aconseguiren fer protagonista fa un parell de mesos la crescuda del riu Sec o les conseqüències de la fatídica DANA del passat 29 d’octubre a l’Horta Sud i el riu Magre. 

Per això, al llarg de les diferents parades del recorregut, es va voler atendre tant l’anàlisi dels riscos per inundacions derivats de la presència del riu Veo, com els associats a la perillositat geomorfològica que afecta quasi per complet a l’àmbit urbà de Betxí. Fet que es dona pel creixement i desenvolupament urbà que al llarg de la història s’ha produït sobre tres petites conques hidrològiques. D’aquestes tres és la canalització del Barranc de les Vinyes, sota l’avinguda Sant Josep Obrer, la principal amenaça.

La infraestructura calculada havia de respondre al drenatge d’una conca de només 3,7 km, que ja deixava fora als anys seixanta tota la superfície situada al nord de l’avinguda. En l’actualitat, la zona, es troba urbanitzada i impermeabilitzada amb habitatges, dotacions públiques i indústries que a més drenen sobre la mateixa infraestructura. Al temps, s’ha produït una variació en la gestió del sòl agrícola situat aigües amunt, que passant del secà als cítrics, i després amb la ‘modernització’ del regadiu, ha reduït el seu coeficient d’absorció del sol.

Però les mancances d’aquesta infraestructura no acaben ací, ja que per al seu càlcul i dimensionat es va adoptar una precipitació mitjana de 246 l/dia i una intensitat de pluja màxima de 85,6 l/hora. Aquestes xifres avui en dia són simbòliques donades les precipitacions de més de 700 mm/dia de la Dana del passat octubre a la Foia de Bunyol, els més de 30 litres en 10 minuts d’Alqueries fa uns dies o la fita de pluja torrencial de 159 l/hora de Vinaròs el 19 d’octubre de 2018.

Per tant, i com ja asseguraven en 2018 els enginyers J.S Palencia i M.A. Eguibar a l’Estudi d’inundabilitat del Sector Molí de l’Horta: ‘el barranc de les Vinyes hauria de ser objecte d’un estudi de major precisió que determinara la seua capacitat per suportar el cabal circulant per a un període de retorn de 500 anys, o en el seu defecte quin seria el cabal circulant per la via pública fins a la seua trobada amb el riu Sec’. 

Aquesta és la realitat de multitud d’infraestructures, que han de respondre per tot arreu a unes previsions de les condicions climàtiques de futur majors que les previstes, i per a les que no estan preparades. Per això, serà clau continuar implementant amb mesures basades en la natura (més sostenibles) la permeabilització i fixació del sòl, i la reducció i dissipació dels cabals i la velocitat de l’aigua.

Objectius que s’assoleixen per exemple amb l’obertura de la senda fluvial que a la zona de l’Horta del Rajolar, tracta de recuperar, mantindre i fer créixer l’espai i el territori de mobilitat fluvial. Aquest àmbit va ser un dels darrers trams del recorregut, on s’aprofità per a fer un petit homenatge al voluntariat que ara fa onze anys va netejar i recuperar la séquia del poble. Per eixe motiu, la Fundació Novessendes col·locarà una placa commemorativa d’aquella tasca, perquè la recuperació del patrimoni hidràulic i el seu manteniment poden ser les claus i la diferència entre unes pluges torrencials i la tempesta perfecta.

Dins del programa del pla de voluntariat i de la commemoració del dècim aniversari de l’Horta del Rajolar, al llarg d’aquest 2025 se celebraran diverses activitats amb els objectius de: consolidar una participació activa i transformadora, amb impacte significatiu sobre el nostre entorn, i que siguen alhora motiu de satisfacció, orgull i arrelament al nostre àmbit. 

La primera d’aquestes activitats ha sigut la formació amb una xarrada i un taller pràctic en bioenginyeria de la mà d’Albert Sorolla Edo, com a director tècnic de l’empresa Naturalea i especialista en la matèria. Amb més de 600 projectes desenvolupats al llarg de la seua trajectòria és un pioner i referent en la restauració del paisatge i el desenvolupament de solucions basades en la natura. 

La Bioenginyeria del paisatge és: una disciplina constructiva que persegueix objectius tècnics, ecològics, estètics i econòmics, utilitzant sobretot materials vius com llavors, plantes, parts de plantes i comunitats vegetals, sols o en combinació amb materials inerts com pedra, terra, fusta, ferro o acer, com a elements constructius. H. M. Schiechteln.

Amb àmbits d’actuació ben diversos, que comprenen des de la restauració del medi natural fins al disseny d’àrees urbanes, aquesta formació es va encarar principalment entorn de les solucions vinculades a l’aprofitament i la millora de les infraestructures hidràuliques existents. A Betxí, amb un perímetre urbà farcit de finques agrícoles i zones industrials, i amb cert nivell de perillositat i riscos d’inundació, moltes de les solucions apreses podrien ajudar a reduir els efectes de les crescudes, reduir el cost de manteniment de les infraestructures, millorar el disseny i el desenvolupament de noves zones urbanes en consonància amb la gestió i millora de la qualitat de les aigües.

Concretament, les solucions proposades a les séquies, que a banda de facilitar la distribució i el drenatge d’aigua del territori, son patrimoni, paisatge, biodiversitat, poden millorar la qualitat de l’aigua i de l’aire convertint-se en refugi climàtic per a multitud d’espècies. El soterrament habitual d’aquestes infraestructures hidràuliques dificulta el seu manteniment i encareix la resolució d’incidències. Aquestes solucions innovadores, que a més plantegen l’adaptació al canvi climàtic, a l’escassedat de recursos hídrics i a la torrencialitat dels episodis de pluja, són l’alternativa. I a més disminueixen l’estrés, promocionen l’activitat física, milloren el sistema immunitari i la resiliència, la cohesió social (menys conflictivitat), i en definitiva aumenten la qualitat i l’esperança de vida.

Amb les intervencions didàctiques a l’Horta del Rajolar, a banda de l’estudi i seguiment de les diferents solucions emprades (fagines, deflectors, herbassars d’hidròfits, filtres de grava, entramats de fusta…) es pretén millorar la qualitat de l’aigua que retorna al riu. A més aquests àmbits diferents generaran escenaris amb característiques diverses que multiplicaran les funcions i els beneficis ecosistèmics i la biodiversitat de l’entorn. 

Es tractava, per tant, d’incorporar l’àmbit de la séquia com un espai productiu i ple de vida més. El treball col·lectiu ha fet que el grup de les voluntàries participants puga mantenir cert vincle emocional amb les diferents solucions, i que en el futur s’apropen encuriosides a fer el seguiment. Així és com establir ací el seu refugi o un xicotet espai nou fora de les dinàmiques urbanes quotidianes des del qual apropar-se, relacionar-se i cuidar l’aigua.

La bioenginyeria del paisatge es basa en la fusió pràctica de coneixements provinents de la ciència de la biologia i la mateixa enginyeria, i en l’ús de plantes vives i els materials que se’n deriven, aprofitant al màxim la topografia i condicions preexistents a l’entorn. Els àmbits d’actuació són molt diversos i comprenen la restauració del medi natural, d’activitats extractives, infraestructures viàries, medi urbà, llits fluvials, espais humits, dunes i zones costaneres.

L’empresa Naturalea, amb Albert Sorolla en cap, porta més de vint anys i més de 600 projectes desenvolupats que la situen com una de les pioneres en la restauració del paisatge i el desenvolupament i l’execució de tècniques de bioenginyeria al nostre país.

A Betxí tractarà d’introduir, mitjançant la xarrada formativa de divendres 7 de febrer a les 19.00 h. al Centre Cívic Novessendes, algunes de les tècniques i projectes desenvolupats al llarg dels darrers anys i que poden ajudar a millorar l’ecosistema local. Amb el taller pràctic a l’Horta del Rajolar de dissabte 8 de febrer a les 09.30 h., es tractarà d’ensenyar a les participants les diferents tècniques que poden millorar la gestió i qualitat de l’aigua, per adaptar-se a les condicions de canvi climàtic i escassetat de recursos hídrics. Aquestes tècniques s’aplicaran al tram de la séquia que transcorre per la finca amb l’objectiu d’aconseguir la seua renaturalització i integració paisatgística. 

Cal inscriure’s al taller pràctic emplenant el següent formulari:

L’Horta del Rajolar, és ja un espai comunitari de referència en la producció agroecològica en la província de Castelló. En les finques en custòdia que serveixen alhora de camp d’experimentació social i agrària, per a l’educació ambiental i el desenvolupament social i cultural, es produeixen hortalisses de proximitat des de l’any 2018. 

A partir de gener de 2025, amb el llançament de l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar financiat per la Fundació Daniel i Nina Carasso, suposarà la creació d’un programa de facilitació del procés d’instal·lació progressiva d’agents noves al sector agrari. Es pretén afavorir així, el relleu generacional i la diversitat de perfils professionals i configurar d’aquesta manera, un pol d’atracció econòmica, que promoga l’emprenedoria agroecològica, afavorisca el canvi de model agrari, el desenvolupament rural, la millora dels hàbits de consum i d’alimentació de la població, la feminització del sector, i evite l’abandonament de terres i el despoblament. 

El nou programa disposará dels següents mecanismes de gestió: el suport legal de l’entitat jurídica Fundació Cívica Novessendes, el suport físic i logístic de la infraestructura de l’Horta del Rajolar, el suport integral amb formacions i acompanyament personalitzat, i un espai de governança estructurat amb les persones i entitats implicades. Amb la convocatòria dels II Premis Llaurant-Diputació de Castelló, s’han perfilat els serveis que podran oferir-se a les diferents iniciatives i projectes de les persones ‘testers’. 

Per conéixer les tres experiències reconegudes als premis que han pogut desenvolupar els seus projectes al llarg de quatre mesos a una prova pilot de llançament de l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, visualitza el següent vídeo:

El proper divendres 25 d’octubre a les 17.00 hores al Palau-Castell de Betxí, s’entregaran els II Premis Llaurant Diputació de Castelló. La convocatòria que ha premiat tres propostes agroecològiques, s’enmarca al projecte d’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, que busca generar innovació per l’ocupació i l’emprenedoria. Aquesta iniciativa ha sigut recolzada pel Servei de Promoció Econòmica i Relacions Internacionals de la Diputació de Castelló. 

Entre les candidatures presentades hi havia perfils amb projectes diversos i molt valuosos, que ja albiren l’enfortiment de la xarxa professional del sector agroecològic de la província, i la generació de més propostes innovadores que venen a promoure un sistema alimentari territorialitzat. Les guanyadores en les diferents modalitats han sigut: Alexandra Bol Esteve per a la promoció del relleu generacional, els sabers populars i les varietats tradicionals i la inclusió; Irene Sánchez Castelló per la promoció d’innovacions, la creació de coneixement col·lectiu i la investigació entorn de temes hídrics; i, Juan Carlos Ruíz Moral pel seu caràcter emprenedor i ser una persona amb experiència prèvia als sectors agrari i agroecològic i que ja genera ocupació. Les tres propostes premiades, es troben ja inmerses en el procés formatiu, i l’aprofitament què suposa l’oportunitat de poder desenvolupar els seus projectes personals a un entorn certament segur. A més, van a poder ser testimonis de la implementació i transformació en Espai Test Agrari de l’Horta del Rajolar, que està duent-se a terme per l’equip tècnic de la Fundació Cívica Novessendes, en col·laboració en l’equip tènic de la Red de Espacios Test Agrarios (RETA) d’àmbit nacional. 

A l’esdeveniment del lliurament dels II Premis Llaurant Diputació de Castelló, les assistents podran gaudir de l’exposició ‘Aliments que transformen el món’ i d’un taller d’Usos i remeis amb plantes oblidades a càrrec de l’ONGD Pankara EcoGlobal; així com de la projecció del documental ‘Revivir el campo’ del jove presentador i guionista Diego García-Vega, en el que s’expliquen quatre casos d’èxit i resistència de la producció agroecològica front d’altres models i la realitat del camp a escala nacional. 

Tant el programa formatiu desenvolupat pels Premis, com les activitats d’aquesta jornada, pretenen mostrar i reivindicar els projectes i les persones que treballen per la creació de coneixement i el desenvolupament personal i professional al sector agroecològic. D’aquesta manera, amb l’impuls de més i nous perfils que permitisquen el relleu generacional, es pretén detindre l’abandonament de terres i camps de cultiu, i dinamitzar els nostres paisatges i la seua gestió per garantir alhora l’abastiment i producció d’aliments de qualitat, saludables i de proximitat.

Programa de la vesprada:

17.00 hores

benvinguda i presentació

inauguració exposició ‘Aliments que transformen el món’

a càrrec d’Alba Remolar, tècnica projecte Llaurant i F. Novessendes. 

17.15 hores taller d’usos i remeis amb plantes oblidades

a càrrec de ONGD Pankara EcoGlobal.

18.00 hores projecció documental ‘Revivir el campo’ de Diego García-Vega.

19.00 hores entrega de II premis Llaurant Diputació de Castelló

a càrrec de Il·lm. Sr. diputat Vicente Pallarés Renau, Exc. Sra. alcaldessa de Betxí Carla Nebot Nebot, Laura Megias Garriga coordinadora RETA i tècnica de projectes agroecològics, i Manolo Piquer Gumbau president de la Fundació Novessendes. 

19.30 hores vi d’honor.

El jurat de la convocatòria dels II Premis LLaurant-Diputació de Castelló a propostes agroecològiques innovadores, per l’ocupació i l’emprenedoria en l’àmbit de l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, amb representants de les entitats convocants, ha volgut destacar la diversitat i qualitat de les candidatures, majoritàriament de dones i persones amb coneixements i experiències prèvies vinculades a l’agroecologia.

Un dels objectius que s’assoleixen, tant en aquesta convocatòria com a l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar que ara s’enceta, és el fet d’assolir i provocar el relleu generacional al sector, fet que es pronostica favorable vista la participació i els perfils presentats. Aquestes són les persones que poden recuperar la cultura agrària del nostre poble, per tornar a les arrels i recuperar els coneixements ancestrals, ja que prenen partit per les cures i el manteniment dels llegats familiars, les terres i coneixements heretats i la continuïtat dels sabers.

Agraïm a totes les candidatures haver-se presentat i les animem a desenvolupar les seues propostes, que volem poder continuar acompanyant en la mesura del que siga possible en el futur. I felicitem les guanyadores i les encoratgem a aprofitar aquesta oportunitat que se’ls presenta per desenvolupar i fer viable el seu projecte al llarg dels propers mesos.

Les persones guanyadores són:

M1. Inclusió i relleu generacional: Alexandra Bol Esteve.

M2. Investigació i innovació: Irene Sánchez Castelló.

M3. Ocupació i emprenedoria: Juan Carlos Ruiz Moral.

Des de la Diputació de Castelló i la Fundació Cívica Novessendes presentem l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, amb el qual es vol promocionar l’emprenedoria i enfortir la xarxa professional del sector agroecològic de la província de Castelló.  

Els premis a propostes agroecològiques innovadores, per l’ocupació i l’emprenedoria en l’àmbit de l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, suposen el reconeixement de les candidatures aspirants a integrar-se en el programa formatiu que tindrà lloc entre els mesos de setembre i desembre de 2024. El període per presentar candidatures s’obri el 31 de maig i durarà fins al divendres 5 de juliol de 2024. 

La presentació pública del projecte es realitzarà a la I Jornada d’Agricultura Ecològica, Fonts d’Oportunitats Laborals i Creació de Valor Ambiental de Ribesalbes l’1 de juny, i a la Jornada de portes obertes de l’Horta del Rajolar de Betxí del 8 de juny. Tant en aquestes jornades com al llarg del mes de juny, l’equip tècnic de la Fundació estarà a la disposició de les persones candidates que vulguen optar a les diferents modalitats de la convocatòria: inclusió per a la promoció del relleu generacional, investigació per a la promoció d’innovacions i la creació de coneixement col·lectiu, i ocupació pel caràcter emprenedor, per a persones amb experiència prèvia als sectors agrari o agroecològic.

L’Espai Test Agrari Horta del Rajolar, ja forma part de la Red de Espacios Test Agrarios (RETA) estatal, donat que es pretén complementar l’horta i la seua infraestructura associada amb un programa formatiu que facilite el procés d’instal·lació progressiva de noves persones al sector de l’agroecologia, afavorint així el relleu generacional i la promoció d’un sistema alimentari territorialitzat. 

Esperem poder reunir a un bon grup de persones emprenedores que amb aquesta iniciativa puguen viure l’experiència real i l’aprenentatge del que suposa la producció agroecològica i la comercialització de proximitat, a més de tindre un acompanyament idoni i adaptat a les necessitats del seu propi projecte.