El passat 9 de juliol vam tenir l’oportunitat de reunir-nos amb el Secretari Autonòmic d’Hisenda, Francesc Gamero i amb responsables de Fiare Banca Ètica, per tal d’obrir, per primera vegada, una línia de treball especial entre la Generalitat Valenciana i les finances ètiques. 

Encara que la Tresoreria de la Generalitat ja treballa amb entitats de crèdit de caràcter social, com a caixes d’estalvis o cooperatives de crèdit, l’objectiu d’aquesta trobada va ser explorar noves vies de col·laboració amb entitats que tenen la consideració de finances ètiques.

Des de la Campanya Banca Armada, considerem que aquest és un pas important perquè creiem fermament que les administracions públiques poden reduir considerablement l’impacte global de la banca armada a través d’un major control de la contractació pública de serveis financers per caminar així cap a una coherència de les polítiques en el compliment dels compromisos adquirits en matèria de Drests Humans i de Desenvolupament Sostenible. 

Això mateix sosté el secretari autonòmic d’hisenda, qui va declarar que “la Generalitat Valenciana és una gran consumidora de servicis financers sense oblidar que, a més, com a Administració Pública tenim una responsabilitat social encara major”. 

Així, esperem poder seguir treballant i donant suport a la GVA en aquesta tasca de recerca de possibilitats legals i econòmiques dins dels contractes de serveis financers de la Generalitat per seguir avançant cap a una societat més ética i més allunyada de la Banca Armada. 

Seguim promocionant la cultura de pau i donant passes cap a la coherència financera de forma col·lectiva!

Presentacions de l’app Banca Armada: www.petjadaenarmes.org

Aquest maig es va presentar l’aplicació Petjada en Armes al Consell de Pau i Solidaritat de l’Ajuntament de Quart de Poblet, en presència de la regidora de Cooperació, Llum Moral i de la resta d’associacions membres del Consell.

A l’abril també vam tenir l’oportunitat de compartir aquesta eina amb la comunitat universitària: primer amb l’alumnat del Màster de Pau de la Universitat Jaume I de Castelló i després amb l’alumnat del programa INCIDE de la Universitat Politècnica de València.

Assistència a les juntes d’accionistes

Tot i no estar entre les 100 entitats financeres mundials que més han finançat la indústria de la guerra, Caixabank es manté en el Top 10 de la Banca Armada espanyola. Per això les activistes de la campanya Banca Armada van anar el dia 14 de maig a la seua Junta d’Accionistes, celebrada al Palau de Congressos de València, per denunciar-ho!

Durant aquest mes de març es van celebrar les juntes generals d’accionistes de Bankia (València), del Banc Sabadell (Alacant) i del Banc Santander (on-line). Aquests bancs, com la majoria d’entitats de la banca tradicional, financen empreses que fabriquen armes: des de bales i carros de combat fins a electrònica militar, bombes guiades i armes nuclears.

Maria Fraile, tècnica de la Fundació Novessendes, va assistir a les juntes de Bankia i Banc Sabadell com a membre de la Campanya Banca Armada per denunciar davant dels respectius consells d’administració aquestes inversions contràries a l’ètica, als drets humans i a la sostenibilitat ambiental.

No et perdes el que ens van respondre:

Recorda que si vols conéixer la teua petjada en armes pots fer-ho a la nova aplicació web: www.petjadaenarmes.org

També podeu consultar l’últim informe publicat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau: Informe 48: Finançament de les armes de la guerra del Iemen. Anàlisi del finançament de les empreses d’armes que han exportat a Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units (2015-2019)

Saps que moltes entitats bancàries financen el negoci de la guerra? Vols saber si el teu banc és una d’elles? Entra a www.petjadaenarmes.org, indicant amb quines entitats bancàries operes i en pocs clics descobriràs si els teus diners s’usen per a finançar armament.

Aquesta App s’ha desenvolupat en el marc del projecte De la banca armada a la banca ètica. Fase III: sensibilització per a una ciutadania i un teixit associatiu en la Comunitat Valenciana compromés i coherent amb el foment de la pau i dels ODS, finançat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. 

Des de SETEM CV i la Fundació Novessendes, tenim el plaer de convidar-vos a la presentació de la nova ferramenta de sensibilització elaborada en el marc del projecte “De la banca armada a la banca ètica. Fase III: sensibilització per a una ciutadania i un teixit associatiu en la Comunitat Valenciana compromés i coherent amb el foment de la pau i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”, finançat per la Convocatòria de subvencions d’EpCG i Sensibilització de 2019 de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

L’acte de presentació de l’aplicació de mòbil, tindrà lloc el dia 4 de febrer de 2021, de 16:00 a 18:00 hores a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània .

El programa de la sessió serà el següent: 

16:00h-16:15h – Presentació i Moderació, a càrrec de Juana García, Junta Directiva de SETEM CV. 

16:15-16:45 – L’oblit dels conflictes armats en temps de COVID19, a càrrec de Jordi Calvo, Coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau 

16:45-17:15 – Què és la “petjada en armes”?a càrrec d’Eduardo Aragón, Tècnic de Projectes del Centre Delàs d’Estudis per la Pau 

17:15-17:45 – Webapp Banca Armada: una eina per conéixer els vincles dels nostres bancs i la indústria armamentista, a càrrec de Maria Fraile, Tècnica de Projectes de la Fundació Novessendes

La sessió serà retransmesa en directe en el nostre canal de youtube, en el següent enllaç: https://youtu.be/j0zHOHVG6PI 

Esperem poder contar amb vosaltres.

Aquest és un missatge especialment dirigit a les persones accionistes crítiques d’algun dels grans bancs convencionals de l’estat espanyol: BBVA, Banc Santander, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia. Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participarem en les juntes generals d’accionistes d’aquestes cinc entitats per a denunciar les seves polítiques d’inversions en empreses d’armament. Per a això, necessitem que persones amb accions d’aquests bancs però crítiques amb les seves pràctiques ens cedeixin aquestes accions perquè puguem parlar en el seu nom i explicar davant tots la seva col·laboració amb el negoci de la guerra.

A més, també volem aconseguir participar per primera vegada en una les juntes d’una de les grans asseguradores, Mútua Madrileña.

QUÈ?

El nostre objectiu és explicar davant els accionistes de l’entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions en la indústria d’armament i contribuir a la conscienciació de tota la societat.

QUAN?

Les juntes d’accionistes tindran lloc durant els pròxims mesos de març i maig.

• BBVA: Per confirmar
• Bankia: Per confirmar
• Banc Sabadell: Per confirmar
• CaixaBank: Per confirmar
• Banc Santander: Per confirmar
• Mútua Madrileña: Per confirmar

COM COL·LABORAR:

• Si com a accionista d’una d’aquestes entitats no aproves la seva política d’inversions en la indústria armamentística, pot cedir-nos les teves accions perquè intervenim també en el teu nom.
• Per a cedir-nos el teu vot, ens ha d’enviar la delegació de vot original signada 10 dies abans de la junta d’accionistes del teu banc com a data límit.
• La targeta de delegació de vot signat ens hauràs d’enviar sense omplir el nom de la persona que assistirà, ja que encara hem de confirmar els membres de la campanya Banca armada que estaran presents en cadascuna de les juntes d’accionistes.
• Enviar per correu postal a la següent adreça:

c / Erasme de Janer, 8, despatx 9, 08001, Barcelona

• Excepció per als accionistes de Bankia: ha d’adjuntar-se amb la delegació de vot la còpia del teu DNI o enviar-nos el DNI escanejat per correu electrònic a delegacio-vots@bancaarmada.org
• Excepció per als accionistes de CaixaBank: has de contactar-nos per correu electrònic (delegacio-vots@bancaarmada.org) perquè et confirmem el nom de la persona que representarà el teu vot, i després portar la teva delegació de vot omplerta i signada en qualsevol sucursal de CaixaBank o fer el tràmit online, com a màxim 3 dies abans de la junta d’accionistes.

Ahir vam assistir a l’Assemblea de persones sòcies de FIARE Banca Ètica de València, Castelló i Alacant, en la qual ens van donar la Menció com entitat jurídica que recolza les finances ètiques.

Molt contentes amb el reconeixement, seguirem recolzant finances ètiques que transformen la societat. Una realitat fruit d’una acció col·lectiva amb molta participació i passió per la justícia.

Article publicat en el periòdic Levante com a Carta de Lectores el 13 de desembre de 2019.

Viento en popa hacia la incoherencia: Una mirada desde la Campaña Banca Armada en la Comunitat Valenciana

Maria Fraile. Responsable técnica SETEM CV, en el proyecto de Educación para la Ciudadanía Global “Per unes institucions lliures de banca armada: aprofundint en la sensibilització i la incidència política en la Comunitat Valenciana”

Este martes, 10 de diciembre, se ha celebrado el Día de los Derechos Humanos. Se trata de la conmemoración del día en que la Asamblea General de las Naciones Unidas adoptó la Declaración Universal de Derechos Humanos, de la cual se cumplen 71 años.

Durante las últimas siete décadas, por tanto, hemos tenido la fortuna de contar con un instrumento que declara la dignidad, el bienestar, la igualdad de todas las personas, sin distinción entre su raza, religión, nacionalidad, pensamiento político o cualquier otra característica.

Sin embargo, vale la pena reflexionar sobre este aniversario, pues el respeto de su contenido aún deja mucho que desear. Sin ir más lejos, el mismo martes 10 de diciembre de 2019, llegó al puerto de Sagunto la naviera Saudi, Bahri Abha. Un hecho contra el que se han manifestado numerosas organizaciones, entre ellas, la Fundació Novessendes y SETEM CV, coordinadoras de la Campaña Banca Armada en la Comunitat Valenciana. Según han apuntado varias entidades y movimientos, como antimilitaristas-MOC y el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, es muy probable que este barco traslade armamento cargado desde EEUU que acabe usándose en el conflicto armado de Yemen, vigente ya desde 2015. Un conflicto que ha sido denunciado en múltiples ocasiones por la cantidad de víctimas que se ha cobrado y que se ha convertido en la mayor crisis humanitaria de los últimos tiempos. Y, aunque no se puede afirmar con certeza, fuentes apuntan a la posibilidad de que el barco también haya cargado armamento español en el puerto valenciano, igual que lo hizo en Santander en 2018. En ese sentido, el Centre Delàs también denuncia el hermetismo del sector, que tanto dificulta la trazabilidad de armas que podrían terminar en contextos de guerra.

Ciertamente, esta cuestión ha tenido bastante repercusión mediática durante los últimos días en la zona. Ha habido varios manifiestos en contra del atraque en el puerto de Sagunto que han apoyado, tanto personas a título individual, como organizaciones. Ello, también ha sido una ocasión para pedir explicaciones a las autoridades acerca del suceso. Pero la naviera Bahri Abha ya ha atracado en el puerto de Sagunto y posiblemente, no volvamos a recordarla hasta que no navegue otra vez por nuestras costas.

Por esto, es oportuno tomar conciencia de que también hay circunstancias cotidianas que nos mantienen vinculadas a conflictos armados, como el de Yemen. Precisamente, eso es lo que se denuncia desde la Campaña Banca Armada: una iniciativa dedicada a estudiar y visibilizar las inversiones de las entidades bancarias en la industria armamentista, con el fin de movilizar a la población contra estas prácticas. La Fundació Cívica Novessendes y SETEM CV realizan tareas de sensibilización en el marco de la campaña, a través del proyecto financiado por la Generalitat Valenciana “Per unes institucions lliures de Banca Armada: aprofundint en la sensibilització i la incidència política en la Comunitat Valenciana”. Esta labor, pretende generar una conciencia crítica en la ciudadanía y en las instituciones públicas valencianas con el fin de fomentar alternativas bancarias más éticas y transparentes. Un trabajo que cuenta con el imprescindible apoyo del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, quien aporta rigurosos datos acerca de estas prácticas.

Por ejemplo, el último informe del Centre Delàs sobre la Banca Armada analiza 39 entidades bancarias que conforman la Banca Armada española y 31 empresas de armamento que han sido financiadas por las anteriores. Con este estudio puede afirmar que entre 2013 y 2018 la Banca Armada española ha financiado 8.622.223.596,90 euros en empresas del sector armamentista. Entre estas empresas se encuentra, por ejemplo, Maxam quien ha recibido financiación de entidades bancarias españolas de 833.567.023,41€. Según el mismo informe, Arabia Saudí, es cliente de dicha empresa. Y Greenpeace asegura en su informe “Rutas de riesgo de las armas españolas”, que en ya, comenzada la guerra de Yemen, armamento fabricado por esta empresa partió desde costas españolas a Arabia Saudí. Es por tanto, altamente probable que el cargamento también se utilizase en la contienda bélica.

Este no es el único caso ni es la única guerra donde habrán llegado armas financiadas por banca armada española. Lo cierto, es que estas cifras son tan sólo la punta del iceberg. Probablemente, las inversiones bancarias en el sector armamentista sean mucho mayores y muy difíciles de trazar.

La Fundació Novessendes y SETEM CV han tratado de visibilizar esta realidad a la ciudadanía valenciana mediante actividades y recursos divulgativos. Uno ellos es un video en formato de cámara oculta, donde se anima a la gente por la calle a donar un céntimo por “una causa”. La causa es reciclar monedas de un céntimo en balas. El resultado es claro: un rechazo y una indignación generalizada. Un “no” detrás de otro. “No me gusta la guerra”, la frase más repetida. Ello alienta a continuar fomentando esa conciencia crítica hacia las inversiones que se realizan con nuestros ahorros y que, a diario nos conectan con conflictos bélicos.

Esta campaña pretende poner a disposición de la ciudadanía datos y herramientas que ayuden a dar pasos hacia la coherencia financiera, tanto a nivel individual, como colectivo. Nuestras decisiones de consumo cotidianas son cruciales para definir el mercado, el sistema en que vivimos y los valores que nos guían. Y existen alternativas. Algunas de ellas están recogidas en el libro divulgativo “De la Banca Armada a la Banca Ética. 10 claves para pasarse a las finanzas éticas”, descargable en la web de la campaña (www.bancaarmada.org). Un recurso más para trazar el camino hacia la coherencia: la nuestra propia, la de la sociedad civil, la de las instituciones públicas. Todas. Porque si algo es innegable es que, en cualquiera de estos ámbitos, existe el deseo de celebrar el pleno cumplimiento de la Declaración Universal de los Derechos Humanos y en todos se rechaza que armamento parta de nuestros puertos a la guerra o que nuestros bancos inviertan en la industria armamentista.